Carnestoltes i excessos

Us hauran explicat ja moltes vegades que el Carnestoltes, o Carnaval, és una festa amb molta història: els seus orígens es remunten a festes gregues i romanes clàssiques, i també tenen d’altres arrels relacionades amb el paganisme. Però la seva forma actual ve relacionada amb la Setmana Santa cristiana i la Quaresma que l’antecedeix; com aquests es tractaven de períodes d’abstinències i privació, els dies abans de començar es realitzava una festa d’excessos. I com en aquesta festa es tractava de subvertir l’ordre establert, molta gent feia servir disfresses per a que no se la reconegués i això no tingués conseqüències al seu dia a dia.

 

D’aquesta idea del Carnestoltes, amb el pas del temps han anat perdurant algunes coses amb força, i d’altres han anat perdent més significat. Si us hi fixeu, ens ha quedat el fet de disfressar-se i, per alguna gent, el fet d’excedir-se!

 

 

El Carnaval és una data especial; també perquè és una festa que, a més de poder fer-la amb la familia, la fem amb les amistats i hi ha tot d’activitats i programació festiva per a gaudir-la. I potser sovint és una de les nostres primeres sortides de nit?

 

Que sigui una tarda o nit diferent, on li donem la volta al dia a dia, on experimentem coses noves, és fantàstic! Sortir al carrer, jugar amb les nostres identitats, fer-ho en bona companyia, conèixer gent… i un llarg etcètera. Però que aquestes coses hagin d’estar relacionades amb l’excés i el no pensar en les conseqüències, és quelcom que hauríem de plantejar-nos. Realment és el que volem?

 

Plantegem-ho així: portar una disfressa, voldrà dir tenir “carta blanca” per fer qualsevol cosa? Deixem de ser nosaltres? Tot es disculpa? Té poc sentit…

 

 

Per nosaltres mateixos, però sobretot si les nostres accions afecten a la resta; com que ens hagin de cuidar perquè ens hem passat, molestem a algú o ens fem pesats, no entenguem els límits o quan ens diuen un no (que els “no” es poden dir de moltes maneres i hi hem d’estar atents!). A vegades ens pensem que el què fem o diem només ens afecta a nosaltres, però si parem un segon a pensar, sabem que no és cert.

 

Imagineu-vos l’altra banda: passar la nit esquivant plastes, haver de dir diverses vegades que una cosa no t’interessa o que toqui cuidar a algú que no s’ha fet càrrec de si mateix… per posar alguns exemples.

 

Són aquestes les “noves” experiències que volem gaudir? Són aquestes les que volem recordar? I són aquestes per les que volem que ens recordin?

 

Fem-ho memorable!

 

Comenta