Començar a beure per caure bé

i acabar caient pitjor.

 

Es diu que l’alcohol ajuda a que algunes persones, o algunes relacions, vagin “millor”, estiguin “millor”; que siguin més divertides, més sociables, que perdin les inhibicions.

 

L’alcohol no és una poció màgica! Es cert que pot desinhibir a les persones, però difícilment traurà res de tu que no hi fos abans. Això vol dir que si es pot caure bé quan s’ha begut, o es pot lligar, o es poden fer acudits més bons… és perquè això ja forma part de la persona, hagi begut o no.

 

Potser llavors la idea seria aprendre a treure-ho, a expressar-ho, independentment de si hi ha alcohol o no.

 

Si algú acostuma a relacionar-se d’aquesta manera només quan ha begut (igual que si només diu les coses per whatsapp, o posant m’agrades a l’Insta d’algú…) realment no estarà aprenent a fer-ho sense alcohol (o sense whatsapp, quan vegi a aquesta persona cara a cara).

 

 

meme

 

I hem de tenir en compte que amb l’alcohol, si ho fem per caure bé i pensant en impressionar els i les demés, es corre el risc de desinhibir-se “massa” i acabar dient “massa” coses, coses que no s’han pensat, que s’improvisen o que poden fer sentir malament a altres persones, inclús ferir-les.

 

I a més pot ser que la cosa es descontroli i s’involucri a d’altra gent (gent que acaba cuidant, portant a casa, evitant baralles…).

 

I amb tot això, fer que a acabem caient pitjor.

Comenta