Confinament i hores de pantalles

Aquests dies de confinament estan canviant moltes maneres de fer, de pensar i també de percebre. La percepció del temps i de com ocupar-lo, n’és una que de segur heu experimentat. Abans, al tenir una rutina destinàvem un cert temps per fer cada cosa. Es dividien les nostres activitats diàries (anar a l’insti, temps lliure, oci, activitats extraescolars, tasques de casa..) a uns horaris i uns espais diferenciats entre si, que se’ns feien sovint fàcils de portar (o més fàcil que ara!).

 

En el confinament, aquesta claredat horària, d’espai i d’activitats es difumina i costa més organitzar-se i destinar horaris a cada cosa. Potser et passa que a moments les hores passen molt lentes i dóna la sensació que no estàs fent res, i a moments, no saps ni com, ha passat el dia volant i ja és fosc. Hi ha estones de nervis, de no saber què fer o on posar-se. I sumat a tot això, tothom ens diu (nosaltres també ho fem!) que és un moment fantàstic per fer aquelles coses que mai tinc temps de fer, o de provar aquelles que mai he fet… i això pot generar cert estrès.

 

 

Com dèiem, amb tot aquest canvi, les pantalles estan agafant més protagonisme que mai… oi? Anem a proposar-vos una situació, a veure si us resulta familiar  😉

 

Tinc una idea! Pintar amb aquarel·la! Fa molt temps que ho volia provar i ara és el moment. Tinc dues hores entre que he acabat de dinar i he quedat amb una amiga per fer una videotrucada. Temps de sobres… M’ho preparo tot per començar. Tinc unes aquarel·les cutres de quan era petita, però ja em serviran. Just abans de posar-m’hi, miro el mòbil un segon i veig que encara no he contestat 2 grups de xat i a 3 persones, individualment. Si no contesto a un dels grups i a almenys dues d’aquestes persones, s’enfadaran… Ho faig. Mentre ho faig, una d’elles resulta que estava en línia i em va responent. No puc dir-li que no puc parlar perquè veu que estic en línia. Ja ha passat mitja hora. Encenc l’ordinador per poder escoltar música i de sobte m’apareixen notificacions de notícies que semblen interessants. Llegiré només un article i em posaré a pintar. Un cop llegit, més avall, en trobo un de relacionat que encara em sembla més interessant. Miro l’hora al mòbil i m’adono que ha passat una hora. Al mirar al mòbil, veig que ha contestat una altra persona pel xat. Aquesta sí que l’he de respondre perquè em demana una cosa urgent! Sento anuncis en la música que he posat a l’ordinador, i vull passar-los perquè molesten. Al mirar l’ordinador, m’adono que estava llegint aquell article. Torno a l’inici perquè ja no recordo ni de què anava, mentre contesto a la persona per xat. En aquest moment el pare encén la televisió i fan aquell programa de la tarda que és tant horrorós però no sé com m’hi enganxo. Sona el telèfon, és la Clara. Què fa la Clara tan d’hora? No, no és tant d’hora. Han passat dues hores. Ostres, jo volia provar de fer…
Rebobinem un moment…
Jo volia provar de pintar una aquarel·la, per què no ho he fet?

 

Més enllà de la nostra dispersió en moments excepcionals com aquests, en general, les pantalles estan creades i dissenyades perquè les utilitzem molt i molta estona. A part, com més pantalles tenim o utilitzem, més les combinem entre si, paral·lelament… és a dir, fent-les servir alhora com si no n’hi hagués prou amb una! Puc estar fent una partida i xerrant per un grup o llegint alguns missatges que rebo, o puc estar mirant la TV amb el mòbil al costat per anar revisant les xarxes i fent alguna “partideta” a la tauleta. I sabem i notem que utilitzar diverses pantalles alhora, fa que ens costi més concentrar-nos en la tasca que estem fent, o que fem superficialment les diferents tasques en les que ens submergim (i després ens costa més recordar-les o tenir clar què hem acabat fent o veient o com van resoldre quelcom). A vegades fins i tot ens pot augmentar la sensació de bucle. De parar, reprendre, interrupció, tornar-hi…

 

 

I si hi pensem uns moments, aquest bucle ens està afectant una mica (o un molt) l’ànim. Ens pot acabar generant sensacions de nerviosisme, de desorientació, de cansament mental però no físic…

 

Podem posar-hi una mica de remei! Primer de tot, pot ser molt útil fer-nos algunes preguntes:
Des del confinament…

  • Quan no sé què fer, agafo directament el mòbil?
  • Entro més en aquest bucle? Si és que sí, què puc fer?
  • Puc fer coses que em vinguin de gust sense dependre d’una pantalla?
  • Alguna de les coses que faig amb les pantalles les puc fer sense?
  • Puc fer coses que em vinguin de gust i deixar mentrestant el mòbil?
  • Faig servir més pantalles alhora del que ho feia abans? Com em fa sentir això?

 

Com comentàvem en el post anterior, hi ha dues grans coses que podem fer i que de segur ens donen resultats: desconnectar-nos una mica de les pantalles i fer activitats que ens motivin sense elles.

 

 

Per al primer apartat, algunes idees (que de segur moltes ja les fas!):

  • Apaga el telèfon a l’anar a dormir, i no l’encenguis només despertar-te! Espera’t una bona estona a haver-te dutxat, esmorzat, fet exercici… o el que sigui que estàs fent quan et lleves.
  • Si estàs fent feina o activitats a l’ordinador, apaga la resta de pantalles, o deixa-les lluny, o consulta-les només de tant en tant (quan més de tant en tant millor).
  • Si tries una activitat (com fer unes partides online amb amigues i amics) centra-t’hi i gaudeix-la.
  • Si vols veure vídeos, o sèries, o altres audiovisuals, pensa i tria abans què vols veure o destina’t un temps (et pots posar una alarma si no tens clar que et fiaràs en l’hora…). Pots veure’ls de forma compartida, i així has de xerrar i negociar!
  • Dedica unes estones al dia a temps sense pantalles (treu les dades, apaga, allunya!). Pots començar amb 1h, o 2h, i seguir des d’aquí.

 

I a partir d’aquí, pots continuar tu mateix o tu mateixa la llista i anar sumant les estratègies que et serveixen!

 

Ha arribat el moment de pintar aquella aquarel·la!

Comenta