Confinament i publicitat

D’acord, tothom sabem què és la publicitat. La veiem arreu i la identifiquem molt ràpid. I aquests dies de confinament, que creix el nostre ús de pantalles i que per tant augmenta moltíssim la publicitat que consumim, també la identifiquem rapidíssim, oi? N’hi ha tanta que a vegades ja ni la veiem. O no tant? Són també una serie d’estratègies que canvien per a agafar-nos desprevinguts/des? Potser n’hi ha, de publicitat, que ens passa desapercebuda? N’hi ha que no sabem si ho és o no?

 

Quan pensem en publicitat, n’hi a una que sembla més clàssica, com són per exemple els cartells a les marquesines, els anuncis a la televisió o panells als esdeveniments esportius, i tot una altra que circula, de moltíssimes maneres, a través de tots els nostres dispositius, xarxes socials i jocs. Alguna és molt evident, i d’altra no tant. I no és casualitat! La publicitat sempre ha tingut mil cares, moltes més estratègies de les que imaginem, i innova molt ràpid!

 

 

Es tracta, en essència, de formes diverses de fer que desitgem alguna cosa que no necessitem, fins al punt de fer-nos fer creure que la necessitem. No és només que jo em vesteixi amb roba i vulgui triar entre diferents opcions i esculli aquella marca que em sembla que és la “millor” (Per a qui? Per a què? A costa de què?); es tracta més aviat de situacions en les que jo mai he necessitat o desitjat un [posa-hi aquí qualsevol cosa que imaginis, li direm “això”], i de cop i volta, veig un [això], i veig que a l’insta algú me’n parla meravelles, o algú ho fa servir durant un directe, o en un streaming, i penso, doncs [això] deu estar bé, i alguna gent que conec comença a fer servir [això] i diuen que és fantàstic… i jo acabo pensant [això] deu ser guai, i que a mi també em ve de gust tenir [això], que no és que no necessités abans, sinó que no sabia que ho necessitava, que ho necessito ara.

 

Cada cop la publicitat desplega més i més estratègies per crear-nos aquestes necessitats. I a través de les pantalles recullen moltíssima informació nostra, poden conèixer els nostres gustos, o les nostres activitats, saber on vivim i amb qui ens relacionem, quins vídeos o series mirem, quines fotos ens agraden i quines no, quina música preferim, a quins jocs juguem. I no us semblarà gaire important (tot i que si hi pensem un moment, espanta), però tota aquesta informació és molt valuosa, especialment per les empreses. Sabent totes aquestes coses podran posar davant nostre i suggerir i tornar a suggerir i ensenyar-nos constantment la publicitat específica que més ens afecti i que més ens convenci. I no ens equivoquem, no és que ens analitzin per a oferir-nos el que ens pot anar millor, com si ens estiguessin fent un favor; escullen quina població diana volen i la bombardegen a missatges, cerquen el moment en el que estem amb la guàrdia més baixa, en que menys atenció conscient estem posant, o manipulen el missatge per a que no ens adonem que ens estan “venent” quelcom, perquè creiem que és decisió nostra, que en el fons és el que sempre hem volgut.

 

 

De vegades aquesta publicitat és més subtil i d’altres és molt descarada. A dins els videojocs hi apareixen logotips i marques de tot tipus, a les aplicacions hi surten anuncis de totes les mides, els i les influencers fan publicitat de manera dissimulada o descarada (però moltes vegades sense admetre que els hi estan pagant per fer-la i que tenen un guió obligatori dels patrocinis), a les sèries surten productes perfectament col·locats per a que els veiem però ens n’adonem, la nostra roba i la d’altres també porta marques per tot arreu, la gent parlem constantment dient noms comercials…

 

Però sobretot, la publicitat que ve a través de les pantalles pots estar segura o segur que l’han plantada allà tenint en compte tots aquest elements que dèiem, i que són molt efectius. Podem pensar que és tan obvi que ja ho sabem i que no ens atraparan, que no caurem en el parany. Però si el bombardeig és constant, a vegades hi acabem caient?

 

 

El millor consell aquests dies és estar especialment vigilant amb el que necessitem o desitgem (que són dues coses molt diferents), i ser especialment conscients d’aquestes estratègies publicitaries, especialment en objectes, serveis, subscripcions o compres en general d’adquisició immediata i online. I molt de compte també amb les promocions especials pel confinament, que poques vegades són tan bones com semblen! Apagar les pantalles una estoneta també ens farà reduir aquest bombardeig i, de segur, ens donarà una mica més d’espai mental i tranquil·litat.

 

Hi ha molt poquetes coses que no puguem esperar a tenir més endavant, i per gairebé totes elles val la pensa pensar-s’ho diverses vegades, no tinguem pressa ni fem les coses de forma automàtica! I cuidem-nos!

Comenta