Confinament i salut emocional

El confinament ens està portant en molts moments a haver de parar. Si més no a parar de fer moltes de les coses que fèiem al nostra dia a dia. Com ja hem parlat en d’altres posts, això ens està suposant canvis a molts nivells: canvis en la nostra rutina i en els activitats que fèiem, en les nostres relacions amb persones que abans vèiem i hem deixat de veure, en el nostra cos, i també en les nostres emocions.

 

Aquest “parar” en el fons és un dir perquè potser tot i sentir que estem més parats o parades físicament, sentim que dins nostre hi ha molt de moviment: més pensaments, més emocions alhora, menys concentració…

 

Per les xarxes i per les pantalles en general, veiem molts anuncis i recomanacions i moltes persones motivant-se a fer diferents rutines d’exercici físic. Això ens recorda que l’activitat física, el moure’s, és molt necessari per a mantenir-nos actives i en funcionament, cansar-nos físicament i alhora descansar millor, i per tant, aquesta activitat ens fa sentir-nos més a gust amb nosaltres mateixos/es, només movent el cos.

 

 

Però i les emocions? Com en fem rutines o les exercitem, per a sentir-nos també més a gust amb nosaltres mateixos/es? De les emocions a vegades costa més parlar-ne! Ens costa més i ens fa més pal, oi? Però són també una part de nosaltres, i una part importantíssima!

Durant aquest confinament, pot ser que en moments em posi més nerviós/a que abans per una xorrada? Em costa més concentrar-me? A moments no sé què fer i m’estresso? Sento més emocions ara que abans, en un mateix dia? Em sento alegre, i al cap de poc trist i nerviós alhora, i després em vénen ganes de plorar i no sé ni per què…? Sento tantes emocions alhora que ja no sé què sento…?

 

Ei! Si ets sents així, és normal! Estem vivint un canvi a molts nivells i aquest passa pel nostre cos i també per les nostres emocions. A tots i totes ens està passant, a grans, petits i mitjans. No és només que sentim més emocions que abans perquè la nostra vida està sent bastant diferent, sinó perquè abans potser no teníem tant temps per escoltar aquestes emocions. Anàvem fent, sense tenir temps per pensar-hi gaire. Sense parar. Però un moment…llavors, és “xungo” parar? O també pot tenir coses bones? Parar pot ser una oportunitat?

 

Et convidem a poder-te plantejar si aquest confinament ens pot servir per alguna cosa. Però no amb la pressió que també podem sentim d’HAVER DE FER: d’haver de ser originals, d’haver de fer mil coses diferents i penjar-les a les xarxes, d’haver de ser el més creatiu/va, d’haver de ser el/la més guai, el més divertit… aquesta pressió també pot haver anat en augment aquests dies de confinament.
Potser és una oportunitat per desfer-nos d’aquesta pressió, justament per parar i escoltar-se: Com estic? Quines emocions sento ara? Què em ve de gust fer? No des de la obligació d’HAVER DE FER, sinó, QUÈ REALMENT EM VE DE GUST FER!

 

 

Vola alguna proposta per començar??

  • Dedica’t una estona al dia a escoltar-te: “Com estic, quina/es emoció/ns sento? Sento tristesa? Alegria? Por? Frustració? Ràbia? En sento una o més d’una alhora? I tingues claríssim que no hi ha emocions bones i dolentes. Totes serveixen per alguna cosa i està bé identificar-les i poder-les expressar!
  • Prova d’incloure les emocions també en les converses amb les teves amistats: preguntar què tal es porta el confinament, què s’està sentint, què s’està experimentant de nou, quines coses ens estan sorprenent… Si no hi tenim costum pot fer-se estrany al principi, però ens sorprendrem de com de comuns poden ser algunes de les coses que ens passen, i de passada segur que enfortim les nostres relacions i intercanviem estratègies.
  • Quan no estiguis bé o no sàpigues què et passa, pots parlar-ne amb algú: amb les persones amb qui vius, amb una amiga o amic fent una videotrucada. A vegades costa i fa mandra o vergonya, però a vegades és reconfortant sentir-te escoltat/da per persones que t’estimen i estimes.
  • Fes una llista de coses que et vingui de gust fer; coses que se t’acudeixin de sobte, coses que sempre has pensat que tenies ganes de provar i no feies perquè no tenies temps… I quan en algun moment et frustris perquè no saps què fer, treu la llista i tria quina et fa il·lusió.
  • No et culpis si no ets sents productiva, o si estàs enfadat, o si no saps què et passa però sents malestar… està bé PARAR i no ens n’han ensenyat massa.

 

I si per qualsevol motiu et ve de gust parlar-ne amb algú que no sigui del teu entorn, també és una bona opció! Aquests dies s’han posat en marxa molts recursos que te’n donaran possibilitats: consulta les xarxes dels espais adolescents o joves del teu municipi per si tenen aquest servei, o dels recursos de salut del teu poble o ciutat. O Pots escriure de manera anònima al consultori de confinats d’@adolescents_cat i una persona experta resoldrà els teus dubtes.

 

 

I aprofitem per a recomanar-te que facis una ullada a la guia “Com trobar-hi sentit: Consells pràctics per a joves durant el confinament“.

Comenta