DES DE LA PRÀCTICA

Com utilitzar el teatre com a eina de prevenció?

 

Marta Capdevila
Tècnica de promoció de la salut
Ajuntament de Lleida
mcapdevila@paeria.es

Quan volem posar el teatre al servei de la prevenció hem d’oblidar-nos una mica del producte teatral final i centrar-nos en el procés creatiu. Cal endegar un treball compartit on hi participin el màxim possible d’agents: preventòlogues, professionals del camp social, educadores, tècnics de salut, gent del món del teatre (directores, professorat, actrius i actors) i sobretot les persones destinatàries del projecte. Cadascú amb la seva mirada, cadascuna amb la seva perspectiva.

S’ha d’iniciar un procés per posar-se a la pell dels destinataris/es del projecte (per exemple: joves), d’on pugui sortir un producte teatral que plantegi les situacions reals que viuen en relació a les drogues, que sigui creïble, fresc, proper i autèntic. Que parli el llenguatge de la gent jove. Que provoqui la immediata identificació del públic amb el que està passant dalt de l’escenari. Que combini dosis perfectes d’humor i drama (com la vida mateixa).

Necessitem una història que fugi de moralismes, de pors i de solucions tancades, que deixi espai a la imaginació, al debat, a que cada noia i cada noi continuï la història per sí mateix. Busquem que el teatre faci la seva màgia, emocioni, mogui, descol·loqui, enamori i toqui aquelles fibres que mil xerrades no poden tocar.

L’objectiu final és que el públic surti del teatre dient frases com: “És la millor obra de teatre que he vist mai”  o bé “ Però no ens havien dit que veníem a veure una obra sobre les drogues?”.  I que després tinguin ganes de seguir parlant de tot allò que se’ls ha remogut veient la funció de teatre.

I, clar, necessitem una persona educadora que estigui disposada a seure’s a parlar amb els i les joves que han anat al teatre i acompanyar-los per acabar d’obrar la màgia.