INTERVENCIONS PER ÀMBITS

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)

1r ESO

Als primers cursos de l’ESO convé no parlar massa del tema de les drogues –especialment les il·legals– ja que fer-ho pot tenir efectes contrapreventius (afavorir el consum tot i pretendre el contrari), això pot passar quan:

  • Es fa que es plantegin situacions abans d’hora.
  • Se li dóna massa importància a les drogues.
  • Es tracten temes que no s’escauen a l’edat o al nivell de maduració de l’alumnat.

2r ESO

A 2n de l’ESO –i fins i tot a 1r– es pot tractar el tabac ja que en ser una substància tan addictiva, interessa fomentar l’abstinència abans que comenci a ser a prop de l’alumnat perquè ja sàpiga com actuar en el moment.

3r ESO

A 3r es pot començar a intervenir el cànnabis i l’alcohol, fomentant-te l’abstinència i informant els efectes perjudicials que poden tenir. També se’n pot parlar de com usar-los -perquè n’hi haurà que ho faran i cal que tinguin pautes de com prendre’n- en tercera persona: “Si coneixeu que en prendran…”. L’estiu de 3r a 4t ESO és un moment clau en el que alguns adolescents començaran a consumir alcohol.

4t ESO

A 4t ja es pot incorporar més continguts de reducció de riscos tot i que la majoria del temps s’ha de dedicar a mantenir l’opció més prudent: això és mantenir l’abstinència o, si se’n vol fer ús, mirar de retardar l’inici.
Tan a 3r com a 4t són les edats en les que són més freqüents les intoxicacions i sobredosificacions d’alcohol –els comes etílics, els vòmits…– i de cànnabis –les baixades de tensió o blanques.

BATXILLERAT

Tot i que les substàncies que més s’usin seguiran sent l’alcohol i el cànnabis, es pot parlar d’altres drogues il·legals tot i que amb prudència i amb una certa llunyania per mirar de no normalitzar el consum.

Convé incorporar la relació entre ús de drogues i conducció, tan en la conducció com en pujar-s’hi a un vehicle conduit per una persona que n’ha pres.

CICLES FORMATIUS

Els estudis mostren que als cicles hi ha més usos de drogues que a batxillerat i a aquests són més problemàtics. En qualsevol cas cal tenir present que l’alumnat també té més edat en els de grau mig –que poden acollir alumnat adult– i encara més en els de grau superior (llevat d’excepcions tothom és major d’edat).

Als cicles més manuals poden haver-hi usos més intensius que als de serveis (administració, informàtica, etc.). A més dels usos de les drogues institucionalitzades –tabac, alcohol i cànnabis– també convé incorporar:

  • La relació entre ús de drogues i conducció, tan en la conducció com en pujar-s’hi a un vehicle conduit per una persona que n’ha pres.
  • Els impactes que pot tenir el seu ús en el món laboral (possibilitats d’accidents, etc.).
UNITAT D'ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC)

Una part dels nois i noies assistents a la UEC poden tenir més problemes que altres alumnes de la seva edat, entre els quals també hi ha els de drogues. En general es tracta de persones en situacions de més risc social i de salut. Per això el tema de les drogues ha de treballar-se necessàriament.

En referència a grups de l’ESO (de 3r o 4t) poden haver més alumnat en situacions de més risc com ara patir algun trastorns mentals (el cànnabis en aquests casos poden afavorir crisis i psicosis), una limitació intel·lectual (poden fer les persones més vulnerables a pressions externes per consumir o vendre’n), viure en entorns familiars desestructurats o amb familiars drogodependents, etc.

Tot i que es poden programar activitats grupals preventives, el seguiment individualitzat per part de l’equip educatiu serà encara més important en la mesura en que podrà adaptar més les intervencions a les individualitats.

PROGRAMES DE FORMACIÓ I INSERCIÓ (PFI - PQPI)

Una part de l’alumnat dels PFI té un consum intensiu de substàncies. Pot ser recreatiu i també diari –bàsicament cànnabis. Aquest fàcilment pot afectar:

  • La formació (pot distorsionar-la, retardar-la, etc.).
  • Les pràctiques en empreses i la predisposició d’aquestes en participar en la formació d’aquest jovent.
  • La dinàmica grupal (facilitar que comencin a consumir joves per imitació).
  • El risc d’accident en cas d’haver maquinària o eines que poden comportar perill.

Per tot, el treball sobre drogues grupal esdevé prioritari tant per la seva gestió del lleure com en la dinàmica formativa. Paral·lelament es pot reforçar amb el treball de tutoratge

En aquests grups cal incorporar la reducció de riscos i tractar, a més de les drogues d’ús recreatiu com ara la cocaïna, l’speed o l’MDMA, certes conductes problemàtiques associades a les festes més dures: agressions, conductes indesitjables relacionades amb el gènere, sexualitat de risc, etc.

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

Els equipaments o programes d’educació en el lleure (centres oberts, espais i casals joves, centres d’esplai i agrupaments, etc.) esdevenen espais força adients per fer prevenció sobre drogues.

El fet que siguin grups petits facilita que la prevenció es faci amb metodologies actives, participatives i lúdiques (jocs de taula, proves, gimcanes, jocs de rol, etc.). Tanmateix el fet que sovint hi hagi nois i noies de diferent edat –i en conseqüència diferents coneixements i experiències sobre drogues– pot dificultar la intervenció, en la mesura en que cal trobar un equilibri i procurar que tothom si trobi inclòs en l’activitat i no s’avorreixi.

En molts equipaments -com ara centres oberts- hi ha adolescents més vulnerables per qüestions socials o psicològiques (amb discapacitats o trastorns mentals). Cal tenir-ho present a l’hora d’intervenir-hi.

D’altra banda, cal explorar si en altres equipaments educatius on també hi van (com ara els centres de secundària) ja han fet activitats relacionades per tal de no repetir o redundar massa en el tema.