PREVENCIÓ SOBRE DROGUES

La prevenció del consum de drogues s’emmarca dins una acció general de promoció de la salut i el benestar i s’entén com el conjunt d’estratègies que fomenten el desenvolupament dels factors de protecció i disminueixen els factors de risc.

Els primers són aquelles característiques de caire individual, ambiental o social que redueixen la possibilitat que una persona s’impliqui en el consum de drogues o que aquest consum arribi a causar problemes importants, a ella o a altres persones. Per altra banda, els factors de risc incrementen aquesta possibilitat.

Alguns exemples dels primers serien: tenir habilitats socials, tenir una autoimatge positiva, tenir capacitat crítica, suport familiar, bona relació família-escola, etc. Alguns exemples dels segons serien: períodes vitals més vulnerables, baixa percepció de risc, manca de comunicació entre la família o la disponibilitat de drogues.

NIVELLS DE PREVENCIÓ

Universal

Té com a objectiu potenciar els factors de protecció davant del consum de drogues, fomentant les actituds i els hàbits saludables.

Selectiva

Adreçada a persones que usen drogues, fomenta actituds responsables davant del consum de drogues en col·lectius i grups vulnerables, i redueix els riscos associats intentant que d’un ús esporàdic no es passi a un de més problemàtic.

Indicada

Busca identificar persones que mostren signes inicials d’abús de drogues i altres problemes de conducta per oferir-los intervencions especials, diferents d’un tractament de les drogodependències que no respon a les necessitats d’adolescents o joves que experimenten amb drogues.

Determinada

També anomenada reducció de danys, s’orienta a reduir els riscos sanitaris i psicosocials que afecten les persones amb problemes de drogues i a facilitar-ne l’accés als dispositius sociosanitaris.

PREVENCIÓ INESPECÍFICA I EXPLÍCITA

La prevenció es pot dur a terme tractant directament el tema de les drogues o sense fer-ne referència.

Prevenció inespecífica

És quan ens referim al desenvolupament d’habilitats i estratègies que permetin una relació equilibrada amb un mateix i amb els altres i el desenvolupament d’habilitats i estratègies susceptibles de ser aplicades en situacions de risc. Aquest tipus de prevenció és útil en totes les situacions (sexualitat, medi ambient, seguretat viària…)‏

Prevenció específica

Quan la intervenció es refereix al risc del consum d’una substància fent un anàlisi de les seves característiques. En aquest cas parlem de substàncies en concret, l’alcohol, el cànnabis, etc

CARACTERÍSTIQUES DEL CONSUM ADOLESCENT

Text adaptat de la guia Sortim?

Durant les dues últimes dècades s’han experimentat canvis importants en el paradigma explicatiu de l’adolescència i la joventut. El canvi substancial està condicionat per la centralitat de l’oci com a model d’identificació (i que reemplaça el treball) i la consolidació de la societat de consum i el consegüent canvi de valors propis d’aquest model social.

L’adolescència i la joventut ja no es caracteritzen per tenir com a elements clau l’estudi, la feina i la preparació per al futur. Aquesta etapa adquireix entitat per si mateixa, i l’oci, el consum i la diversió esdevenen objectius importants per desenvolupar a curt termini. En aquesta configuració social, les activitats d’oci i temps lliure i tot l’univers del consum (no només de drogues, de tot) ocupen un lloc central.

En aquest sentit, hem de canviar la lectura que fem sobre les drogues i el seu consum i emmarcar-les en un context més global caracteritzat per:

Context general

  • El mercat com a principi sobiranista.
  • La protecció de l’adolescència i la joventut des del marc legal, social i familiar.

Oci i temps lliure

  • La importància atorgada a la diversió.
  • La concentració de les pràctiques d’oci en el cap de setmana.
  • Un model de consum que es regeix per criteris de compulsió i immediatesa.
  • L’existència de consums culturals condicionats clarament a diferents estils musicals, d’oci i de temps lliure (presentació del cos, estètica, música, roba, etc.).

Algunes actituds

  • Un canvi en la lectura tradicional del valor de l’esforç.
  • La importància de l’individualisme.
  • Diferents lectures pel que fa als conceptes responsabilitat, llibertat, autonomia, límits, etc.
  • La finalitat és recreativa i està estretament lligada al fet de “passar-sho bé”. Està més relacionada amb el plaer o els moments positius viscuts durant la “festa” que amb els malestars o els problemes que les seves accions puguin comportar.
  • Té lloc gairebé sempre en grup (comportament típicament gregari).
  • Els escenaris es localitzen principalment de nit o durant els caps de setmana.
  • S’allunyen de l’estereotip clàssic de persones amb problemes de drogues (drogoaddictes).
  • Igual que passa amb molts objectes de consum (mòbils, xarxes socials, etc.), el consum és viscut com un fet generalitzat (“tothom consumeix”/”molta gent fuma porros”), de fàcil accessibilitat (”és fàcil accedir-hi”), normalitzat (consumidors i no consumidors solen trobar-se en els mateixos escenaris i aquest consum s’acaba considerant com una cosa “normal”), voluntari o escollit (“fumo perquè vull” / ”jo decideixo”).
  • Hi ha una percepció de control i dels riscos del consum: es redueix o s’abandona després d’una època d’ús intensiu, s’alternen temporades d’ús intens amb consums puntuals, etc.
  • Probablement els problemes associats a les conductes derivades del consum de drogues (conducció i accidents de trànsit, sexualitat sense protecció, violència, problemes legals, etc.) seran més freqüents que els que afecten la mateixa salut.
TENDÈNCIES EN EL CONSUM

Text adaptat de la guia Sortim?

En general i sobretot a partir dels 16 anys i en contextos de festa, les tendències són aquestes:

  • El pas de 4t d’ESO a la secundària postobligatòria o al mercat (pre)laboral representa un moment clau tant pel que fa a índexs de consum com a l’entorn en què té lloc. Possiblement l’època de vacances posterior a la finalització dels estudis obligatoris sigui un punt d’inflexió en la transició de l’adolescència a la joventut, tant pel que fa a l’inici com a la consolidació del fet de sortir de festa i, en conseqüència, al consum de drogues.

Alcohol

  • L’alcohol és la droga més consumida. El seu ús té caràcter regular, però, per norma, no és intensiu. En la segona adolescència -o primera joventut, entre els 16 i els 18 anys-, se n’intensifica el consum.

Cànnabis

  • El cànnabis és la droga il·legal més assequible i consumida.
  • L’ús del cànnabis acostuma a ser ocasional i esporàdic i se situa en un marc de relació (grup d’amics, bàsicament). El consum intensiu, diari, és més reduït. Els col·lectius que en consumeixen amb més freqüència i de manera regular tendeixen a expressar opinions proteccionistes respecte a la realitat del cànnabis.
  • Diversos estudis demostren que el consum de cànnabis no esdevé un factor desencadenant del consum d’altres drogues per se (Morral et al., 2002; Cannabis: informes de la comisión clínica, PNSD 2006). Ara bé, quan és diari i s’ha iniciat precoçment, pot augmentar molt el consum d’altres drogues il·legals.
  • Molts joves que han consumit cànnabis amb freqüència i intensitat han tingut problemes relacionats amb els estudis. I en alguns casos s’ha vinculat amb problemes de fracàs escolar.

Altres drogues

  • El consum de cocaïna és reduït, però esdevé significatiu.
  • Encara que el consum de cocaïna tingui caràcter puntual, segurament està vinculat a festes assenyalades (aniversaris, caps d’any, etc.). A més, circula en sectors d’altres edats en escenaris compartits amb joves.
  • En canvi, a diferència del que succeïa en èpoques passades, el consum de pastilles tipus èxtasi i derivats de les amfetamines és bastant baix. Tanmateix, apareixen en escena “noves” drogues: bolets al·lucinògens, ketamina i derivats de l’MDMA, principalment. Encara que els consums en aquestes edats són reduïts.
  • L’experiència ens ensenya que, per norma, els joves perceben que el consum d’èxtasi comporta més problemes que el consum de cocaïna, i el consum de cànnabis, més que el d’alcohol. Ara bé, els joves que han fumat cànnabis opinen que això provoca menys problemes que l’alcohol.

Altres aspectes

  • Sense desvincular-nos d’aquestes substàncies, trobem joves i adolescents que estan en tractament amb medicació psiquiàtrica i que, probablement, barregen aquests medicaments amb el consum d’alcohol i altres substàncies.
  • Les noies sovint plantegen característiques diferents dels nois. Elles presenten consums més tranquils i menys intensos que els dels nois (a excepció del tabac i la medicació psiquiàtrica). Tanmateix, se senten més convidades al consum (i més assetjades en general).
  • Les baralles són una realitat propera i present en els joves. I sovint les associen al fet d’anar begut.
  • Pujar en vehicles –motos o cotxes– conduïts per una persona que actua sota els efectes de l’alcohol és una pràctica freqüent.
  • Sota els efectes de l’alcohol i altres drogues, es poden donar relacions sexuals sense protecció.