Els porros… avisen (III)

Hi ha moltes formes en les que els porros ens avisen que no ens estan fent bé: quan el cervell reacciona amb malestars (rallades, ansietat, pors…) o el cos reacciona amb malestars (mareigs, nausees, blancazos…) són senyals clares. Però també hi ha altres senyals que, potser al no ser físiques, ens poden passar més desapercebudes. I tenen a veure amb com ens comportem i com van variant les nostres prioritats.

 

 

A vegades les senyals són més petites, o poden passar més desapercebudes:

 

Si ja no entenem quedar o sortir sense que hi hagin porros pel mig. O ens pensem que si, però que sempre resulti finalment que hi han porros pel mig.

 

Si pensem més en els porros que ens fumarem, que en què farem a la festa o amb quines persones compartirem el temps.

 

Si ja no pensem si volem fumar o no, sinó que ho donem per suposat i passar d’un porro (encara que haguem de fer altres coses, o no estiguem en el nostre millor dia) ja no és una opció.

 

 

 

I a vegades les senyals són més evidents pels altres que per nosaltres:

 

Si anem deixant de fer coses que ens interessen (activitats, quedades, aficions… o estudis), perquè fumar porros, o quedar-nos apalancats o apalancades després de fumar, sempre sembla una opció millor.

 

Si anem deixant de relacionar-nos amb gent que no fuma, perquè ens sembla que no podem compartir l'”interés” principal. I a vegades fins i tot ens pensem que no ens entenen.

 

Si la resta de coses va deixant de motivar, però fumar ens fa no pensar-hi…

 

Aquí els porros ens estan avisant, i molt, que alguna cosa amb ells no va com hauria d’anar.

Comenta