En fumaré

Mira que només siguin unes calades. I sobretot, Si no t’agrada o no se’t posa bé –físicament o de cap–, no continuïs fumant.
Comença per poc i espera a veure com se’t posa abans de fumar-ne més. Si no t’agrada, no tens per què continuar fumant.
Fes-ho de tant en tant, en dies especials. I, entre setmana, és millor que et (pre)ocupis d’altres coses.
Millor haixix que maria perquè té menys riscos. Si és marihuana assegura’t que la varietat no sigui potent.
Per evitar una blanca o una pàl·lida –una sobredosi– no s’ha de fumar molt ni en dejú. Si li dóna a algú, cal estirar-lo, aixecar-li els peus i donar-li una beguda amb sucre sense alcohol.

Al centre educatiu, no en fumis

  • Pots buscar-te problemes amb la direcció i amb profes.
  • Si t’enxampen, tenen l’obligació de dir-ho a la teva família.
  • El coco no funciona com ha de funcionar i segur que surts atabalat de les classes.
  • Et pots guanyar una etiqueta i que et mirin amb mals ulls.

Vigila on ho fas

  • No t’agradaria que la teva germana petita veiés penya fumant porros, no? No donis mal exemple als més petits.
  • No voldràs que et caigui una multa perquè la poli t’enxampa fumant o portant-ne a sobre, no? Pensa que segur que avisen els pares.

Que col·legues en fumin i els entri bé, no vol dir que a nosaltres també ens passi el mateix. Mirem-nos per dins, ens agrada o és que ho fem perquè tots ho fan?
Fumar porros ens pot avisar que alguna cosa no va bé (sobretot si, quan fumem, perdem el món de vista i notem reaccions estranyes). Hem de saber entendre-ho i parar a temps, abans que se’ns compliqui la cosa.