Extres i alertes!

Els videojocs han evolucionat molt al llarg de la seva història. Si teniu algun dubte que això sigui així, només heu de veure aquest vídeo realitzat per estudiants universitaris de Munich:

 

 

Com ja sabeu, actualment, molts dels e-jocs es caracteritzen per: tenir uns gràfics cada vegada més reals; permetre partides infinites, que no acaben mai perquè no tenen final; jugar de forma on-line; utilitzar dispositius diferents com consoles però també ordinadors, tauletes o mòbil. És a dir, podem jugar amb videojocs cada vegada més complexes, des de qualsevol lloc i a qualsevol hora. Però qui hi ha darrera els e-jocs? Qui els dissenya? Qui els comercialitza? Qui pren totes les decisions de com funcionaran i dels canvis que es van donant? Doncs la indústria del videojoc.

 

Se li diu indústria del videojoc a les empreses que inclouen tots els processos relacionats amb els jocs: des de que sorgeix una idea fins que es comercialitza i es distribueix en el mercat. Aquesta indústria és una de les que ha experimentat un creixement econòmic més alt en els últims anys. Actualment, podem dir que busca seguir incrementant els seus beneficis a través d’incorporar una cosa cada cop més present: continguts de pagament.

 

Us hi heu fixat que en molts jocs i de temàtiques molt diferents, des dels més senzills, ens proposen que comprem algun tipus d’“extres”? Ens referim per exemple a objectes i vestits pels personatges, cotxes, complements, capsetes sorpresa, armes o nivells superiors.

 

 

Alguns experts i expertes, alerten dels riscos que poden suposar totes aquestes opcions de pagament. El risc del que se’n fan més ressò és de la possibilitat de crear patrons d’addicció al joc (d’apostes, especialment) entre infants i adolescents. Molts dels e-jocs en els que se’ns proposa que comprem algun extra són jocs aptes per a menors, fins i tot alguns d’ells són jocs per a infants. Pot portar això problemes?  Potser no és gaire fàcil resistir-se a la idea de poder comprar un nivell nou o desbloquejar part d’una historia que ens enganxa, i sabem que no és gaire difícil fer-ho més d’una vegada, i de dues i de tres …

Com que també sabem que les decisions les hem de prendre cadascú per nosaltres mateixos i mateixes, que de poc serveix que algú digui han de fer els altres, us proposem que hi penseu i en parleu i en traieu les vostres pròpies conclusions. Aquí us deixem algunes preguntes per a la reflexió:

 

  • Considero que estic més temps del que voldria jugant a videojocs?
  • Quan porto molta estona jugant a un e-joc m’afecta el meu estat d’ànim? Quines emocions sento? Tinc reaccions que considero estranyes o desmesurades?
  • Com em sento quan no aconsegueixo passar un nivell d’un e-joc?
  • Qui treu més beneficis de les opcions de pagament? Les empreses o les persones consumidores?
  • Puc controlar de forma fàcil quina despesa faig en opcions de pagament? Penso que l’hauria de reduir?

 

 

Si passem més temps del que voldríem jugant, ens afecta negativament a l’estat d’ànim i això provoca que tinguem reaccions desmesurades, podem plantejar-nos com posar-nos un límit de temps. Si sento angoixa quan no passo de nivells i opto per les opcions de pagament, potser no m’està beneficiant a mi, sinó a qui en fa treu diners. Puc pensar alternatives de gestió del meu temps i començar a deixar de banda les pantalles, per fer moltes altres coses al cara a cara.

Comenta