 |
 copyleft
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts allotjats en aquesta web (www.elpep.info), fins i tot amb modificacions i millores del text.
L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor (edpac.org) i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft i la mateixa llicència.
No estan permesos els usos comercials.
>Descripció de la llicència |
|
|
| |
| El mòbil |
 |
|
|
|
|
-
Ens dóna llibertat; podem trucar a qualsevol moment a qualsevol persona.
-
Ens ajuda a mantenir el nostre espai privat, perquè no hem de fer servir el telèfon “públic” del menjador. Així parlem de les nostres coses tranquil·lament, sense que ningú ho escolti.
-
Si tots els i les col·legues en tenen, ens manté en la “ona comunicativa” de la colla.
-
Els Sms van de conya per quedar amb els amics i, a més, són molt barats.
-
Mola perquè ens podem descarregar melodies, jocs, fons...
-
Pot ser una eina molt útil perquè també ens serveix d'agenda, despertador, alarma, jocs... I, és per flipar, d'aquí a poc posaran TV digital pel mòbil!
-
Si no en tenim, sempre hi ha el típic notes que li sembla que ens hem quedat a l'edat de pedra (caçant mamuts amb una destral de sílex...)
|
|
|
Però hi ha una part que no ens l'expliquen...
|
- Perquè creus que l'Organització Mundial de la Salut no recomana el seu ús als menors de 18 anys?
- Perquè creus que hi ha companyies que ens han creat dissenys exclusius pels més joves, amb un camp magnètic més baix?
- Creus que quan portem 25 anys amb el nostre coco al costat d'un intercanvi d'ones entre el mòbil i un satèl·lit, li passarà alguna cosa?
-
Algunes empreses que fabriquen mòbils també fan armament; ja saps que a la gran majoria de les transnacionals l'únic que els importa és la pasta (sigui com sigui)
-
Per obtenir el coltan –una matèria primera que necessiten per fabricar-los– les grans empreses pacten amb assassins de la República Democràtica del Congo.
-
Trucar d'un mòbil és car per a tothom i –encara més– per a nosaltres perquè tenim poca pasta. Si ens ho gastem en “converses” –que serien gratis si parléssim cara a cara– ens ho deixem de gastar en una altra cosa.
-
Molts programes que ens conviden a participar en concursos o promocions enviant Sms, creuen que picarem i ens hi deixarem com ovelletes els eurets...
-
El bon rotllo ens durarà poc: s'ho fan perquè l'últim model (“què wai!”) ens duri una setmana. El nou que acaba de sortir ja ens fa sentir com si no estiguéssim a l'última. Això es diu obsolescència forçada:
1/ Has de tenir sempre l'últim
2/ El teu ja no ho és.
3/ T'has de sentir malament i estar insatisfet.
4/ Compra-te'n un altre.
5/ Salta al punt 2/
-
Deixant el nostre número de mòbil a xats o fòrums, ens exposem a que algú el pugui utilitzar per a coses que no ens agradin.
|
|
|
|
|
-
No estarem tot el dia pendents d'una màquina (que si la porto, que si no la tinc, que si sona quan no toca, que si quan toca no sona, que si no té bateria...)
-
Ens podrem gastar els diners en coses bastant més útils: uns mosquetons d'escalada, un regal per a l'àvia o dos llibres.
-
Tindrem més llibertat perquè no ens estaran trucant sempre per saber “On estàs?” “Qui són la Jeni i el Moha?”
-
Ens estalviarem la sensació aquella tan desagradable de que no ens truca ningú, sobretot si no som molt sociables i ens agrada tenir pocs –però bons– amics/gues.
-
No hi haurà cap satèl·lit que ens tindrà localitzat sempre, ni les nostres converses passaran per cap “central de comunicació”.
-
Riurem de tot el màrqueting, de la publicitat, dels anuncis i dels fulletons pensats per prendre'ns el pèl amb la menjada de tarro de: JOVE = SMS = MÒBIL = DESCÀRREGUES = DIT GROS.
|
|
|
|
|
-
No deixem que ens utilitzin, utilitzem-lo amb el cap.
-
Truquem-los només quan ens calgui de veritat.
-
Ens calen 4 Sms per confirmar el que acabem de parlar (“Quedem a les 7 al parc”)?
Ens calen 4 tr ucades quan ens hem perdut 5 minuts durant un concert? No podem quedar abans (“Si ens despistem, ens trobem al darrera de la taula de so”)?
-
Intentem no enviar-nos tota l'estona txorradetes sense sentit per Sms; és l'únic que sabem fer els joves?
-
Deixem-lo descansar! Podem passar de tenir-lo (o al menys encendre'l):
-
Entre classe i classe o al pati.
Quan ens llevem o quan ja volem descansar de tot el dia.
En el bus, el metro, la bici, a la sala d'espera.
-
Apaguem-lo a la nit; deixarem que les nostres neurones descansin dels camps magnètics...
-
Busquem altres formes:
-
Movent el cul fins... el telèfon fix (que potser és gràtix perquè teniu un kit ADSL +trucades)
Estar un temps sense ell (perquè se'ns espatlla o el perdem, o li deixem a la mare) per veure que no és tant imprescindible.
-
Intentem trobar espais per a comunicar-nos amb els nostres d'una manera més natural i real.
-
Plantegem-nos si realment ens fa falta tenir-ne i –si és que sí– en quins moments és necessari (tenir mòbil no vol dir dur-lo sempre ni tenir-lo sempre encès).
-
No deixem que ens envaeixi el nostre espai. Apaguem-lo o posem-lo en silenci quan la ocasió s'ho mereixi.
-
Una cita amb algú interessant?
El teu company té alguna cosa per explicar-te?
Ets al teatre o a classe?
Marxem de ruta de muntanya?
-
Evitem caure en la trampa consumista i comprar-ne un de nou cada any. Fem-li mimos i tinguem cura d'ell perquè ens duri molt de temps. Qui sap: Potser serà el principi d'una llarga amistat!
-
Marquem-nos una despesa mensual per evitar que tota la setmanada se'ns fongui amb el mòbil.
-
Siguem crítics amb les ofertes i programes de punts: normalment ens fan fer despeses que no havíem previst.
|
|
|
|
|
-
El nostre mòbil s'ha convertit en l'amulet i és la nostra seguretat-i-identitat...
-
Estem ansiosos/es, tota l'estona pendents dels Sms o trucades...
-
Ens agafa un atac de mal rotllo quan el tenim a uns quants metres de distància...
-
Quan si es queda sense bateria, sembla que ens quedem també nosaltres sense energia...
-
Se'ns en va més pasta de la que teníem prevista o veiem que estem una mica pillats o pillades al catxarro...
|
|
|
| |
|
