“Només” la boca seca?

Hi ha efectes secundaris d’alguns consums als que no se’ls acostuma a donar importància perquè sembla que no tenen gaire transcendència, però és un tema que avui ens ve de gust plantejar. Perquè algun dia ens ho haurem de plantejar, així que perquè posposar-ho?

 

Deu ser perquè ens sembla que els riscos importants de les dogues ja els tenim prou presents, així que no fem cas als menys “cridaners”? Deu ser que realment no ho són, d’importants? Deu ser que potser no volem pensar-hi gaire?

 

Per exemple, amb els porros hi ha gent que comenta que deixen la boca seca. Que no es produeix saliva i que la llengua està pastosa. I els llavis també es poden ressecar. Això, a més de poder dificultar la facilitat de la parla, o els sabors, pot tenir altres conseqüències.

 

 

Però anem per parts: moltes parts del cos tenen receptors que es veuen afectats pel cànnabis (no només el cervell) i algun d’aquests està a les glàndules salivals, situades a la boca. Així que quan es fuma es redueix de forma “no natural” la producció de saliva. Això és cert i no pas una llegenda urbana.

 

La saliva té les seves funcions, ens ajuda a empassar i deglutir, a mantenir un equilibri en els enzims de la boca, a protegir les dents, etc. I una fàcil de deduir, a tenir la boca deshidratada. A més de mantenir els llavis saludables.

 

 

Llavors, tenir la boca seca d’una forma permanent pot fer que quan mengem ens fem petites lesions a la boca, ens costi menjar o, a la llarga, puguem desenvolupar algunes malalties a les genives o inclús a les dents derivades d’aquestes.

 

Semblen “efectes secundaris” poc importants. Però realment els volem?

 

Si més no, pensem-hi i no fem veure que no passa.

Comenta