On si, on no

Si parlem de decidir al voltant dels porros, mai parlem d’una cosa d’una vegada. No es tracta d’una decisió única que es pren i es mantén de forma senzilla, la decisió no s’acaba en fumar-ne o no. Decidim el que decidim, moltes altres coses s’hauran d’anar pensant a partir d’aquí. Sigui per mantenir-nos en el no, sigui per veure com ho fem si ho fem.

 

Si hem triat fumar, una de les coses que haurem de tenir sempre present és on es fuma i on no.

 

Com sabeu, consumir qualsevol substància al carrer (o a qualsevol espai públic) ens pot portar una multa. Sigui que la paguem o sigui que triem no fer-ho i participar en un programa alternatiu a la sanció (que n’hi ha a molts municipis), és una acció que té conseqüències i ens pot portar problemes i molèsties.

 

 

Així que, tot i que sembla que el més segur seria fer-ho a casa, si ho pensem no coneixem a massa gent que ho faci.

 

Plantegem-nos que hi ha llocs on podem tenir (molts) problemes afegits si s’hi fumen porros: fumar a l’institut, al centre on fem pràctiques, al lloc de treball, a locals on anem a fer activitats (com l’Espai Jove o el poliesportiu…) acostuma a ser una pèssima idea.

 

 

Si volem assumir riscos, que siguin els mínims possible! Pensem-hi i no fem les coses de forma automàtica, que no s’hi val tot a tot arreu.

 

Comenta