On ets?

Eiiii… On ets? Som just aquí! Vens? Estic super a prop però no et veig… Com s’hi arriba? Ok… Ja vinc! M’envies una ubicació? Estic a 5 minuuuuts, em sap greu que arribo tard. M’he perdut! On està això que dius? T’espero aquí.

 

Amb el telèfon mòbil a la mà o a la butxaca les 24h del dia, sembla que és impossible això de perdre’s. Si no sabem arribar a un lloc ho busquem al moment a internet i seguim boletes blaves fins que una veu ens diu “ha llegado a su destino”. Així de fàcil! No cal que mirem el nom dels carrers, ni amb qui ens creuem, ni per on passem… Mirada fixa a la pantalla i ja hem arribat!

 

A vegades però això de seguir les boletes blaves també té inconvenients… ens perdem un munt de coses interessants, no memoritzem alguns recorreguts, podem xocar amb algun fanal per no aixecar el cap…

 

 

Pot ser que a vegades fins i tot engeguem el GPS del telèfon mòbil per mandra? Mandra de mirar abans de sortir de casa com s’hi arriba; mandra de preguntar a algú pel carrer; mandra de mirar el nom de les vies.

 

Però no només utilitzem el GPS del mòbil per saber arribar a un lloc… molt sovint el fem servir per arribar fins on és algú.

 

Algunes aplicacions de xat, com WhatApp, ho posen molt fàcil ja que permeten compartir ubicacions. Fa uns dies, aquesta mateixa empresa ha actualitzat la aplicació permetent que s’enviï per xat i en temps real la nostra ubicació. Així doncs l’altra persona, darrera la seva pantalla, pot veure (si activem aquesta opció) on som o per on ens estem movent.

 

 

Hi ha persones que estan preocupades per si amb aquesta funció activada ens podrien controlar algun lladre o per un segrest… Coses que a vegades semblen més d’una sèrie de televisió que del nostre dia a dia.

 

En el nostre dia a dia, amb qui sovint xategem més és amb persones que tenim a prop (les nostres amistats, la nostra parella…) i amb qui compartim espais també en el cara a cara. Pot ser que en el nostre dia a dia també hi hagi mal rotllos o mals entesos a través dels xats? Pot ser que a vegades rere una pantalla ens fem paranoies? Pot ser que a vegades es donin situacions de control? O altres situacions no desitjades?

 

 

Si el nostre dia a dia no és com el d’una sèrie o una pel·lícula d’acció, potser és interessant fer-li un cop d’ull crític a aquestes aplicacions i xerrar amb els nostres amics i les nostres amigues sobre quins peròs i quins contres poden generar.

 

 

Comenta