Pantalles amb data de caducitat?

Tot caduca? En la societat actual, sembla que gairebé tot té data de caducitat, no només els iogurts. Ara bé… I les pantalles? També tenen data de caducitat?

 

Si agafeu un telèfon mòbil i busqueu la data de caducitat a la pantalla, a la bateria o a la carcassa, segurament no la trobeu. Tampoc apareix a la caixa. Ni al tiquet de compra. I molt menys als anuncis de publicitat.

 

Els mòbils sembla que no tinguin data de caducitat, però la realitat és que a la pràctica si en tenen?

 

 

 

Potser heu sentit (o dit) frases com: “El meu mòbil és molt vell”; “Has vist el nou model que han tret?”; “No m’hi cap res al mòbil, ha quedat antiquat molt ràpid.”; “Es nota molt la millora, aquest és molt més ràpid!”; “Encara vas amb aquest mòbil?”; “El meu mòbil passat un any va començar a anar super lent.”; “Ha començat a fallar-me sense motiu”.

 

Però… Qui marca quan un mòbil és vell? A partir de quan ens renovem el mòbil i per què? Per què totes les aplicacions no són compatibles amb tots els mòbils? Com pot ser que el nou model de mòbil surti al mercat tan ràpid? És casualitat que passat un temps els mòbils comencin a funcionar de manera més lenta?

 

 

Les empreses que es dediquen a la comercialització de telèfons mòbils tenen un pes molt important en marcar la “data de caducitat” dels aparells. Per una banda, van deixant anar a compte-gotes la tecnologia; Tot i que es disposen de moltes prestacions i “millores”, es van deixant anar de mica en mica, de tal manera que de seguida que s’adquireix un mòbil, n’aparegui en el mercat un altre “encara amb més novetats”. D’aquesta manera, sembla que al poc temps de l’existència d’un producte o d’un programari, hi hagi una teòricament millora i que l’anterior hagi quedat “vell”, “menys útil”. A més, a través de l’obsolescència forçosa o programada, els mòbils com altres pantalles i aparells tenen una vida útil més curta del que podrien venir.

 

 

Potser recentment, heu llegit o vist a les notícies que algunes empreses reconeixien públicament utilitzar algunes d’aquestes estratègies, com per exemple la d’alentir els models més antics. Tot i que les empreses neguen que això sigui per forçar a comprar nous models, quin és el resultat? Pot ser que moltes persones consumidores es renovin el mòbil quan aquest deixa de funcionar com ho feia abans?

 

Un altre objectiu que moltes d’aquestes empreses persegueixen amb les estratègies que abans comentàvem, és generar relacions de fidelització a una marca (ostres, quin concepte, eh!). A vegades associem una marca a major qualitat, i l’últim model a allò que més necessitem. Però és una necessitat real o creada?

 

 

Està força comprovat que la tecnologia a compta-gotes i l’obsolescència programada no té per objectiu crear productes de qualitat (sovint el contrari, o només una qualitat “temporal”). Llavors quin és l’objectiu? I quines són les seves conseqüències?

 

Us heu preguntat mai: Amb quines condicions laborals han estat fabricats els nous mòbils? On van tots els ja no fem servir? Quines conseqüències tenen pel medi ambient els residus tecnològics?

 

Si no ho heu fet mai, us animem a investigar-ho! Segurament no serà una tasca fàcil, però probablement el resultat serà interessant 😉

Comenta