Les e-Xarxes socials

Tenen el seu punt

Les xarxes socials, també anomenades comunitats virtuals o cibergrups, són una eina d’agrupació de persones dins de l’espai virtual d’Internet. El Facebook, el Tuenti, el Fotolog…, són algunes de les més conegudes. Ens ajuda a posar-nos en contacte amb gent, però a les empreses els serveix per tenir les nostres dades i gustos actualitzats.

Podem mantenir el contacte amb molta gent, sobretot amb els que viuen lluny. Segurament molts dels nostres amics i amigues en tinguin.

Encara que agafem camins diferents, sempre podrem tenir un espai de contacte amb qui no continua al nostre costat.

No discriminen ningú que hi vulgui entrar (com fan algunes discoteques). Els dies de pluja o fred s’hi està molt bé a casa, i els dies que no tens ganes d’estar al carrer o a la pista d’esport, també.

Podem tenir el nostre espai personal i decorar-lo com vulguem, sense que ningú ens digui “treu això” o “treu allò”.

Podem veure les fotografies o els vídeos de col·legues i penjar-hi els nostres, i també fer comentaris i dir la nostra sobre les seves vacances, l’excursió o el seu nou rotllet. Estem al corrent del que fan els altres i els altres del que fem nosaltres.

Podem enviar missatges sense gastar diners.

Ens podem mostrar tal com som sense vergonya –o tal com ens agradaria ser…– i escriure tot allò que pensem.

Hi ha jocs i tests que ens poden entretenir si ens avorrim.

Si la timidesa ens ho impedeix, als murs i plafons de les amigues i els amics podem dir allò que no ens atrevim a dir cara a cara.

No hi ha adults que ens diuen com escriure i amb qui comunicar-nos.

Si estem saturats d’estar tot el dia pensant a l’insti, aquí no haurem de fer treballar gaire la closca.


Però, què hi ha darrera?

El Feisbuk, Tú Enty i altres xarxes són empreses que volen fer beneficis. Tot i que són gratuïtes –no paguem diners–, s’ho cobren de diferents formes: obtenint informació nostra, amb publicitat, amb monedes virtuals que es compren amb diners reals…

Les xarxes socials bàsicament busquen control i poder (la informació ho és) i també calés. I no sabem fins a on poden arribar per tal de continuar acumulant-ne.

La informació i les imatges publicades sovint deixen de ser privades i passen a ser de l’empresa. Aquesta –si vol- pot facilitar informació o estudis de les nostres dades a tercers.

Com més temps estiguem els joves asseguts a la nostra habitació sols, més manipulables serem. I això interessa a les persones i els negocis que volen decidir per nosaltres.

Si ens quedem tot el dia en una cadira a casa o al cíber, anirem perdent cada cop més els nostres espais (parcs, pistes de futbet o bàsquet, casals de joves…).

Mai no tindrem la certesa d’estar parlant amb qui nosaltres creiem que ho estem fent. Potser ens han mentit, han suplantat el compte de la nostra amiga o amic: no sabem qui hi ha realment darrere, és qui diu ser?


 

Si entrem en una e-xarxa

  • Mai no hi pengem dades personals com ara el número de telèfon, el correu electrònic privat, ni molt menys l’adreça de casa nostra.
  • Utilitzem una contrasenya difícil d’esbrinar; si té minúscules, majúscules i números millor; per exemple, eLpEp15.
  • Només permetem l’entrada a la nostra pàgina als amics, amigues o gent coneguda. I, si no ho fem, anem amb compte amb la nostra intimitat.
  • Llegim les condicions d’ús abans de donar-nos d’alta, encara que hi hagi molta lletra i petita, així almenys sabrem on ens estem ficant.
  • No pengem vídeos on mostrem com és casa nostra, ni la televisió de plasma del menjador.
  • Podrem fer més gran la nostra llista d’amics amb facilitat, però no oblidem diferenciar-los dels de veritat.
  • Abans de penjar una foto o un vídeo nostre pensem-nos-ho dues vegades. Potser ens pot semblar que estem molt divertits i temps després ens n’avergonyim. A més, qualsevol imatge pot ser utilitzada per altres persones.
  • No pengem cap foto o vídeo d’algú sense el seu consentiment. Oi que a nosaltres no ens agradaria veure’ns en segons quines situacions?
  • És fàcil que ens enganxem a la cadira i cada cop ens hi trobem més còmodes. Si cada vegada tenim més accessoris –la càmera web, els auriculars amb micro– serà més fàcil que ens hi estem més estona.
  • Si ens fem membres de grups amb idees reivindicatives, no ens creguem que estem fent quelcom per la causa, només estem prement un botó. Si de debò ens interessa el tema, reunim-nos presencialment i fem força.
  • No donem per fet que tothom en té, ni ens en riguem si no en tenen. Hi ha gent que prefereix una altra manera de relacionar-se o potser no té accés a tot el que es necessita per ser-ne membre (ordinador, Internet, permís dels pares, etc.).
  • Si som a casa ocupats amb l’ordinador, no ens oblidem de les altres coses que ens han d’ocupar també: parar la taula, ajudar a anar a comprar, fer l’habitació, etc.
  • Siguem conscients que les coses que passen per la xarxa deixen rastre.

Si no hi entrem

  • Tindrem més temps lliure per fer altres activitats.
  • No estarem preocupats perquè fa molt temps que no pengem res de nou.
  • El grup de col·legues no serà tan nombrós, però ho seran de veritat i faran més coses que no pas els virtuals.
  • No estarem tantes hores empassant-nos publicitat.
  • Sabrem amb qui comptem de veritat.
  • No estarem tant controlats i les nostres dades no serviran per fer estudis de màrqueting.
  • Si tenim fotos de l’escapada del cap de setmana, les ensenyarem directament i les podrem explicar amb tots els detalls.
  • Potser ens sentim una mica desplaçats per no tenir-ne, però pensem amb tot el que fem comparat amb el temps que perdríem en una cadira.
  • La nostra colla ens trobarà a faltar si no hi som; la xarxa, no.

Parem especial atenció quan…

  • Passem més temps personalitzant la nostra pàgina que dedicant-nos als estudis o la colla.
  • Ens importa més ser reconeguts a la xarxa que de veritat.
  • Tenim més amigues o amics virtuals que reals, o si cada cop quedem menys amb els amics i amigues no virtuals.
  • Estem més pendents de qui estarà connectat que de demanar a la família com els ha anat el dia.
  • El pla del cap de setmana és quedar-nos a casa amb l’ordinador.
  • Estem més temps davant de l’ordinador del que ens havíem fixat, o ens treu temps d’altres activitats (deures, dormir, xerrar amb els amics i les amigues…). Fixem-nos un horari i complim-lo.
  • Quedem amb persones desconegudes. Si algun cop ho fem, anem acompanyats de col·legues o d’algun adult que ens pugui treure d’un possible embolic.
  • Estem ficats en diverses xarxes i ens falta temps per atendre-les totes.
  • Hem deixat de fer activitat física i ens passem el dia asseguts igual que una iaia de 80 anys. A això se li diu sedentarisme i afavoreix l’aparició de sobrepès, nervis i estrès.
  • Està circulant per la xarxa un material nostre sense el nostre consentiment (fotos, un vídeo…). Podem exigir a l’empresa que ho retiri en els casos següents: nuesa o pornografia, consum de drogues, violència o atacs a una persona o grup.
  • Som víctimes d’assetjament per Internet o ens estan fent xantatge dient-nos que penjaran unes determinades imatges nostres si no fem certes coses. Parlem de seguida amb un adult de confiança (un professor, la mare d’una amiga, un oncle o una tieta…) o comentem-ho als Mossos d’Esquadra i ells treballaran per donar-nos un cop de mà.