El mòbil

Té la seva part bona

  • Ens dóna llibertat; podem trucar a qualsevol moment a qualsevol persona.
  • Ens ajuda a mantenir el nostre espai privat, perquè no hem de fer servir el telèfon “públic” del menjador. Així parlem de les nostres coses tranquil·lament, sense que ningú ho escolti.
  • Si tots els col·legues en tenen, ens manté en la “ona comunicativa” de la colla.
  • Té aplicacions que van de conya per jugar, comunicar-se, quedar, accedir a informació, i tot “gratis” sempre que es pagui un tant al mes.
  • El podem personalitzar.
  • Pot ser una eina molt útil per organitzar-se els estudis o l’esport amb agenda, contactes, alarma, GPS…
  • Si no en tenim, sempre hi ha l’arracada de torn que li sembla que ens hem quedat a l’edat de pedra (caçant mamuts amb una destral de sílex…).

 

Però no ens ho expliquen tot

No tenen ni idea dels efectes que poden tenir en el nostre cervell les ones electromagnètiques. És a dir, que som una mica conillets d’índies.

  1. Per què creus que l’Organització Mundial de la Salut no en recomana l’ús als menors de 18 anys?
  2. Per què hi ha companyies que ens han creat dissenys exclusius per als més joves amb un camp magnètic més baix?
  3. Creus que quan duem 25 anys al costat d’un intercanvi d’ones entre el mòbil i una antena passarà alguna cosa a la nostra closca?

Algunes empreses que fabriquen mòbils també fan armament; ja sabem que a la gran majoria de les multinacionals l’únic que els importa son els calés (sigui com sigui).
Necessiten per fabricar-los de coltan, i al darrera de la seva extracció hi ha milers de persones mortes a República Democràtica del Congo.
Trucar és car per a tothom i –encara més– per a nosaltres perquè tenim pocs diners. Si ens els gastem en “converses” –serien gratis si parléssim cara a cara– ens els deixem de gastar en una altra cosa.
Molts programes que ens conviden a participar en concursos o promocions enviant SMS creuen que picarem i ens hi deixarem com ovelletes els calés…
El bon rotllo ens durarà poc: s’ho munten bé perquè l’últim model (“que guai!”) ens duri només un mes. El nou que acaba de sortir ja ens fa sentir com si no estiguéssim a l’última. D’això, se’n diu “obsolescència forçada”:

  1. Tingues sempre l’últim.
  2. El que és teu ja no ho és.
  3. Estigues insatisfet amb el que tens.
  4. Compra-te’n un altre.
  5. Salta al punt 2.

Deixant el nostre número de mòbil en xats o fòrums ens exposem que algú el pugui utilitzar per a coses que no ens agradin.


Si no en tenim

No estarem tot el dia pendents d’una màquina (que si la porto, que si no la tinc, que si sona quan no toca, que si quan toca no sona, que si no té bateria…).
Ens podrem gastar els diners en coses bastant més útils: uns mosquetons d’escalada, un regal per a l’àvia o dos llibres.
Tindrem més llibertat perquè no ens estaran trucant sempre per preguntar-nos: “On ets?” “Qui són la Jeni i el Moha?”
Ens estalviarem la sensació aquella tan desagradable que no ens truca ningú, sobretot si no som molt sociables i ens agrada tenir pocs –però bons– amics o amigues.
No hi haurà cap antena que ens tindrà localitzats sempre, ni les nostres converses passaran per cap “central de comunicació”.
Riurem de tot el màrqueting, de la publicitat, dels anuncis i dels fullets pensats per prendre’ns el pèl amb l’escalfada de cap de: Jove = Mòbil “intel·ligent” = Dit gros hiperdesenvolupat.


Si el fem servir

No deixem que ens utilitzin, utilitzem-lo amb el cap.

Truquem només quan ens calgui de veritat:

Ens calen quatre missatges per confirmar el que acabem de parlar ? (“Quedem a les 7 al parc”).
Ens calen quatre trucades quan ens hem perdut cinc minuts durant un concert? No podem quedar abans? (“Si ens despistem, ens trobem al darrere de la taula de so”).

  • Intentem no enviar-nos tota l’estona bajanades sense sentit per dades o SMS; és l’únic que sabem fer?
  • Deixem-lo descansar! Podem passar de portar-lo o de tenir-lo engegat quan no podem parlar –com a classe– o quan no volem que ens interrompi ningú –quan estem estudiant.
  • Desconnectem-lo a la nit; deixarem que les nostres neurones descansin dels camps magnètics…
  • Busquem altres formes de comunicar-nos. Podem moure’ns fins… al telèfon fix (que és gratis si tenim ADSL o cable + trucades).
  • Podem estar un temps sense mòbil (perquè se’ns espatlla o el perdem, o li deixem a la mare) per veure que no és tan imprescindible.
  • Intentem trobar espais de relació més “naturals” i presencials!
  • No deixem que ens envaeixi el nostre espai. Desconnectem-lo o posem-lo en silenci quan l’ocasió s’ho mereixi:

Una cita amb algú interessant?
El teu company té alguna cosa per explicar-te?
Ets al teatre o a classe?
Marxem de ruta de muntanya?

  • Evitem caure en la trampa consumista i comprar-ne un de nou cada any. Si en tenim cura ens durarà més temps. Qui sap: potser serà el principi d’una llarga amistat!
  • Fixem-nos una despesa mensual per evitar que tota la setmanada se’ns fongui amb el mòbil.

Siguem crítics amb les ofertes i programes de punts: normalment ens fan fer despeses que no havíem previst, o signem contractes sense adonar-nos (o no ens en volem adonar) del que implica.


Al lloro si…

  • El nostre mòbil s’ha convertit en l’amulet i és la nostra seguretat i identitat…
  • Ens crea ansietat perquè tota l’estona estem pendents de missatges o trucades…
  • Ens agafa un atac de mal rotllo quan el tenim a uns quants metres de distància…
  • Quan si es queda sense bateria sembla que ens quedem també nosaltres sense energia…
  • Ens volen més calés dels que havíem previst o veiem que hi estem una mica atrapats…