Els xats

Xatejar té coses guapes

  • És una distracció que ens permet estar en (semi)contacte amb la nostra gent.
  • Quan tenim alguna cosa a explicar i no podem esperar, al xat potser hi tenim amigues a l’abast per fer-ho.
  • De vegades, quedar amb tothom alhora és difícil; amb el xat ens pot resultar supercòmode.
  • Potser ens costa expressar sentiments i a través d’una pantalla la cosa és més fàcil.
  • Si l’ortografia no és el nostre fort, escrivint en aquell llenguatge ni es nota!
  • Com que no tenim un cos iogurt ni pits dermoestètics, ni som superplús en tot, en el ciberespai ens podem presentar com ens agradaria ser i ens podem crear una imatge virtual com ens doni la gana.
  • Els pares ens deixen tranquils perquè no ens movem de l’habitació (si no sortim de casa no tindrem males companyies , ni farem coses perilloses…).
  • Allà no valen les normes ni les lleis dels adults; és un espai lliure i nostre, per on ens movem al nostre rotllo.
  • Si venim d’un altre país o territori, ens ajuda a mantenir les relacions d’allà i mantenir un vincle amb la nostra (altra) terra.

Però no ens enganyem…

Som conscients que normalment no estem realment parlant amb les amigues o els amics?
O bé escrivim o bé parlem, però és diferent de com ho fem cara a cara.
Potser ens acabem creient que som com ens mostrem a la pantalla?
Acabem utilitzant el xat per no mostrar la nostra personalitat de veritat (dir-li a algú que ens agrada, comentar a una col·lega que ens ha fet emprenyar)?
Sabem que no dir les coses directament dificulta que ens acceptem i ens acceptin tal com som?

És fàcil que altres persones es facin una imatge nostra que no correspon a com som de veritat (poden pensar que som molt llençats quan tenim molta vergonya, que estem tot el dia lligant quan –a la pràctica– dediquem el temps a estudiar o aprendre com funciona el GNU-Linux).
Ens passa que quan fem una exposició, un treball o un examen, per l’ús excessiu dels xats cada vegada tenim menys capacitat d’expressar idees profundes i riques?
Ens estem acostumant a usar un llenguatge i unes idees simples que tenen poc a veure amb el que passa. La realitat és complexa i té molts matisos (ni és blanca ni negra). Una cosa semblant al que mostren les pel·lis americanes: “el dolent-mai-no-té-sentiments”, “la guapa-sempre-és-idiota”, “el-bo-mata-mil dolents-per-salvar-una-persona-bona”…
Tenim clar que mentre ens imaginem que estem amb tota la colla, a la pràctica estem més sols que la una?
Estan aconseguint que passem cada vegada més temps sols i aïllats a l’habitació (amb els xats, la consola, la tele…).
Sabem que els servidors dels xats enregistren totes les nostres converses i que després empren aquesta informació? Els xats –igual que una targeta de crèdit, un mòbil o les càmeres que estan posant al carrer– també són eines que s’utilitzen per saber què fem, què diem i què pensem.


Si xategem

  • Passar mals moments, estar frustrats, veure-les de tots colors… ens ajuda a aprendre coses importants de la vida i a créixer (el cor i el cervell). Mostrem també aquesta part; a més de dir o escriure bajanades (“kfas?” “Wai” ) podem emprar-lo per comunicar coses que ens preocupen:
    • o “El meu germà ha vingut mamat i molt agressiu; n’ha muntat una per flipar.”
    • “Jo pensava que aquí tot seria més fàcil que a l’Equador, però que va! Us enyoro molt. Al pare no el veig; quan arriba de treballar jo ja estic dormint…”
  • També podem plorar, riure, dir allò que volem amb les persones davant –i no només amb la pantalla!
  • Procurem no enganyar ningú –almenys si és un xat amb persones agregades– i mostrar-nos tal com som.
  • Si l’emprem per dir allò que no ens atrevim a dir d’una altra manera, muntem-nos-ho i que ens serveixi per fer-ho després amb la persona davant nostre (en directe!).
  • Això del ciberespai pot estar bé per a una estona i només de tant en tant, perquè el nostre lloc de veritat és fent esport, amb col·legues fent petar la xerradeta al carrer…
  • Com que el llenguatge pobre i deixat ajuda a fer que també ho sigui el pensament, esforcem-nos a escriure bé i amb sentit. El nostre cervell –i les altres persones– ens ho agrairan.
  • Evitem omplir-nos de molts accessoris: micro amb auriculars, càmera web. Faran que ens hi passem més estona.
  • Marquem-nos un horari màxim i respectem-lo.

Si no el fem servir

  • No estarem donant calés a empreses no gaire ètiques amb gent folrada de diners (aquests negocis viuen de la gent jove que s’enganxa als seus invents).
  • Ajudarem a mantenir la diversitat (ser tan diferents i tenir tants colors diferents és el millor que tenim els joves!) i a trencar allò de “hem de tenir xat per nassos…”
  • Pot ser que de vegades ens sentim desplaçats i que, quan arribem a classe, no estiguem al dia d’una moguda que ha passat pel xat:
    • Els altres tampoc no han gaudit com nosaltres d’un entrenament d’hoquei, o d’una estona al casal de joves, o d’anar a un examen sense nervis perquè el portem controlat.
  • Tindrem més habilitats i pràctica per fer les coses a la cara, sense haver d’amagar-nos al darrere d’un ordinador.
    • Els que lliguen per xats sovint –a l’hora de la veritat– es caguen els calçotets…
  • Ningú no s’assabentarà de les nostres intimitats, ni ens tindran controlats.

I al lloro!

En connectar-nos amb persones desconegudes (“me l’ha presentat la meva cosina que el va agregar perquè era amic de la seva veïna…”) ens podem trobar amb sorpreses desagradables, amb penya que s’aprofita de la nostra ingenuïtat per a fins no gaire ètics:

  • Mai no hem d’ensenyar res picant; ho poden gravar i trobar-nos amb sorpreses desagradables.
  • Mai no hem de donar dades personals (telèfon, adreça, lloc on estudiem…) ni nostres ni de ningú a persones que no coneixem personalment.

Tinguem en compte que a l’altra banda pot haver-hi alguna persona diferent de la que ens imaginem; potser a l’ordinador de la meva amiga està xatejant una altra persona que es fa passar per ella.

Alguns joves ens estem quedant enganxats als xats (pot ser una droga dura!!).

Si ens costa molt parar…
Si la parella de la mare ens diu que ens hi passem massa estona…
Si el cap de setmana ens podem passar tot un dia (des)connectats/des…
Si estem deixant totes les altres coses que fèiem…
Si el primer que fem en arribar a casa és (des)connectar-nos amb el xat…
Si posem el despertador per engegar-lo o estem sempre pendents d’ell…
Si ens baixa el rendiment a la secundària…
Si ens quedem enganxats fins a altes hores de la nit…

Si ens passa, descansem un temps; un parell de setmanes sense xatejar!! I si no ens en sortim sols, demanem ajuda!!

En cas que quedem amb algú que no coneixem –a vegades surt bé, a vegades és una pífia, a vegades passen coses molt sèries…– podem anar amb companyia.

  • Si decidim anar soles o sols, li hem de dir a algú –millor si és una persona adulta perquè pot tenir més recursos en cas de problema– on anirem i totes les dades que tinguem de l’altra persona (per si les mosques).

Perquè no ens passi allò del japos hikikomori –no surten mai de la seva habitació i s’hi poden tancar anys sense parlar amb ningú, només acompanyats de les seves pantalles– obliguem-nos a moure el cul, encara que faci mandra o haguem d’agafar la bici, i fer coses fora en el nostre temps lliure.