Qui s’emporta la fama?

I per què?

 

Del cànnabis, sigui la marihuana o l’haixix, el que s’acostuma a ressaltar és el seu “colocón”, els efectes psicoactius que té i tota la part que en diuen “recreativa”, els riures, el passar-s’ho bé, etc. Però realment, aquesta és només una de les vessants dels porros, i generalment la que ve més acompanyada de riscos.

 

Qui s’emporta la fama en aquest cas és el THC (tetrahidrocannabinol o Delta-9-TetraHidoCannabinol), un dels principals components de la planta, el que té un efecte psicoactiu; és només un de les desenes de cannabinoides presents, tot i que generalment el present en major proporció i en més potencia. És el més conegut, i el que li sona a més nombre de persones.

 

De cannabinoides presents a la planta n’hi ha molts d’altres, com el CBD (cannabidiol), el CBN (cannabinol) o el CBC (cannabinocromeno), i una llarga llista de jocs de lletres.

 

 

 

Tot i que el THC s’emporta la fama, quan es parla de cannabis a vegades es volen relativitzar o ignorar els possibles riscos parlant dels beneficis per la salut de la planta, les seves propietats “medicinals” o dels seus efectes pal·liatius. I la veritat és que molts d’aquests tenen més relació amb el CBD que amb el THC. A part del fet que, perquè quelcom tingui propietats medicinals, no significa que n’haguem d’anar prenent perquè sí: no se’ns passa pel cap anar prenent insulina, ventolín, antibiòtics o pastilles pre la pressió si no tenim cap dolència que ho demani!

 

Diferents estudis proposen, d’altra banda, que el CBD te menys o cap efecte psicoactiu, algunes propietats neuroprotectores i que, a més, contrarestaria gran part dels efectes psicoactius del THC, reduint-ne alguns dels riscos.

 

 

I tornem a la fama; generalment, les plantes de marihuana destinades a consum recreatiu estan bastant “processades” (treballades, cultivades, creuades les llavors… tot un seguit d’intervencions humanes que l’allunyen bastant de la forma d’entendre que és allò “natural”). I generalment ho están per aconseguir el màxim “colocón” possible, és a dir, la major concentració de THC. I això sovint es fa a expenses dels altres cannabinoides.

 

Si tenim en compte que el THC és cannabinoide que més s’associa a possibles efectes com l’ansietat, quelcom semblant a la paranoia o d’altres mal viatges, més o menys permanents, justament aquestes variants de la planta són les que ens haurien de posar més en alerta, donat que augmenten els riscos.

 

 

És per aquests motius que, si has decidit fumar porros, et recomanem abans l’haixix que la marihuana. Per diferents raons, que es poden complementar: el “costo”, “xocolata” pot procedir de plantes que no s’han “pensat” per a consumir-ne els cabdells i per tant ser d’altres variants (on el THC no estigui tant “potenciat”); l’haixix que s’ha consumit històricament a la península prové del Marroc, on es cultiven variants riques en CBD; tot i que té més concentració de THC, també en té més de CBD, que pot contrarestar-ne alguns efectes; el CBD està present en major concentració a les fulles de la planta que als cabdells, i si l’haixix s’ha adulterat, generalment s’haurà fet amb restes de la planta, com fulles o troncs, fet que podria augmentar la presència de CBD.

 

També per aquests motius recomanem que, si has decidit fumar marihuana, evitis sempre les variants més potents.

 

Amb aquestes coses, hem de pensar qui s’emporta la fama i per què.

Comenta