No ens fa ni cas
Ens pengem d'algú (que coneixem) però no ens fa cas o, fins i tot, juga amb nosaltres (riu de nosaltres perquè li anem al darrera, provoca que ens fem il·lusions però només per fotre's de nosaltres...).

• Intenta deixar de patir –tenint esperances– i accepta les coses com són. Si necessites una mica de distància (almenys al començament), pren-te-la, i mira de posar l'atenció en altres coses o en altres persones.

Són amors platònics (amors impossibles)
Sovint tenim amors platònics: ens agraden encara que des d'un principi sabem que mai les podrem tenir, perquè són més grans que nosaltres, actors o actrius de pel·lícules, cantants…
Sempre i quan no ens trasbalsin més del compte, no ens allunyem massa de la realitat i no ens duri gaire, està bé sentir aquestes coses.

• Procura que no et duri gaire aquest «amor». Et pot ajudar pensar que la gent famosa és ben diferent a la imatge que mostren (sabies que els famosos acostumen a tenir força desequilibris psicològics i que estarien molt millor amb una vida com la nostra?).

Estem enganxats un a l'altre “No puc estar sense ell o ella”
Anar sempre junts és lògic al principi d'una relació: junts al cinema, a casa, al parc… Però potser, amb el temps, l'un o l'altra podem començar a trobar a faltar moments per a nosaltres, els col·legues, les aficions, sortir de festa…i la relació ens pot començar a tensar.

Anar sempre com un pack-de-2 pot acabar cansant (per molt que l'estimis o t'estimi). De fet, també pot arribar a ofegar una mica (com si, per estar en parella, haguéssim de deixar de viure moltes coses).

• Per evitar enganxar-vos l'un a l'altra, respecteu des d'un principi les vostres històries personals i eviteu cansar-vos d'estar junts.
• Si tots dos sentiu que esteu massa temps junts, parleu: parlant la gent s'entén. Busqueu espais diferents per a cadascú.
• En cas que només tingui aquesta sensació un dels dos membres de la parella, aquest li pot explicar a l'altre. Si es pot trobar una solució en què els dos se sentin bé, fantàstic. Si l'altra persona no vol canviar, potser és millor deixar córrer la relació: per estar en parella, cal que les dues persones hi estiguin bé.

L'altre es pensa que sóc seva “No em deixa sortir”
A vegades, la nostra parella vol saber tot el que fem, ens demana explicacions per tot, critica la nostra gent, no ens deixa estar amb els amics, s'enfada sense motiu… O sigui, que més que demostrar-nos que ens estima, ens demostra un caràcter que ens està fent mal.

Potser l'altre es pensa que nosaltres li pertanyem (com si fóssim un objecte que té un propietari) i volen controlar tot el que fem.

Per evitar problemes (no volem que s'emprenyi o rebre una bronca), acabem fent allò que l'altre vol: només estem amb ella o ell, deixem de banda els nostres amics, ens anem quedant sols, deixem d'estudiar o fer coses que ens agradaven... En definitiva, perdrem la nostra llibertat.

• Possiblement hem intentat parlar-ho i no hem obtingut una bona resposta (fins i tot, potser que ens hagin respòs amb agressivitat o com si fóssim idiotes). Enlloc de portar-ho sola o sol, ho podem comentar amb una persona de confiança perquè ens ajudi a veure amb objectivitat la nostra relació.
• Si has intentat solucionar-ho i no ho has aconseguit, acaba la relació. Com més temps passi pitjor, procura no retardar-ho. Ja saps que no t'ho posarà fàcil, però no et deixis influir per això. En cas que tinguis por, demana ajuda.

És una persona supergelosa “Si parlo amb un tio, em munta una esceneta que no te la imagines”
Els gelos normalment són impressions + suposicions + imaginació + … No tenim una evidència clara però malpensem, nosaltres ho passem malament i –a vegades– també fem patir a la parella. Tenir-ne una mica no està malament, però si són excessius esdevenen malaltissos.

A vegades, tenir una mica de gelos delata que l'altre ens agrada. Sempre hi ha situacions que ens fan sentir incòmodes o malpensar una mica (la típica? Quan està amb l'ex...).

• Sovint està bé que ens ho treballem nosaltres, però, a vegades, per a la nostra tranquil·litat, podem necessitar dir-li: “Ei, que m'enprenyo quan parles amb aquesta persona, vull saber si tinc motius o no.

En ocasions, són justificats. I, a vegades, no només es tracta de sensacions sinó que evidencien que ha passat alguna cosa (ens han fet el salt).

• Si tenim evidències que a l'altre li agrada una altra persona (“m'ho han dit, els han vist junts“) és senzill: ho parlem i que ens expliqui què ha passat. Després podrem decidir què fer, encara que ens costi.
• En cas que t'hagin posat les banyes alguna vegada, tingues en compte que és fàcil que es repeteixi.

Altres vegades els gelos són exagerats. Això passa quan desconfiem de qualsevol situació i ens muntem pel·lícules (que poden arribar a autèntiques paranoies). Això és senyal que ens falta confiança en nosaltres mateixos, en l'altre i en la relació.

• Caminar mirant a terra, no vestir-se de certa manera,... per evitar que malpensi; no anar a certs llocs perquè hi ha tal persona i l'altre se sent molest, no parlar amb ningú a la discoteca, no poder anar sol perquè no et controla,… No millora la relació: ets tu qui li resols el problema, no l'altra persona qui resol el seu. Pensa: és la relació que busques? És el cost que vols pagar per estar amb ell? Per quant temps?
• Una persona molt gelosa pot espatllar una relació molt maca i fer mal a la persona que té al costat. Quan els gelos són malaltissos, qualsevol situació es malintrepreta i espatlla bons moments. Una cosa està clara: si no canvia la situació, la relació no anirà bé, per molt que ens estimem.

Como l'amor de madre?

• Estar en parella és una negociació constant: et faig feliç i em fas feliç, t'ho guanyes i m'ho guanyo. No és com amb els pares, que ens ho donen tot perquè ens estimen (malgrat que també ens ho hem de guanyar).
• Estimar no es tenir conflictes contínuament ni estar junts a costa del que sigui. Si pensem així, probablement tenim una visió massa romàntica del que és tenir parella.

Perdonar la infidelitat?

• Cada parella té les seves històries, però si ens fan mal potser no ens estimen tant com ens diuen. És fàcil dir “t'estimo”, però demostrar-ho és més difícil.
• Si perdones la infidelitat només perquè l'estimes, planteja't també si l'altre també t'estima o els motius pels quals ho ha fet (no és el mateix que passi puntualment una nit en què s'ha begut massa, o que es faci premeditadament o amb un amic o amiga nostres).
• Recorda que quan passa una vegada, és més fàcil que es repeteixi.

Com ens tracten i com tractem.

• Hi ha moltes formes de tractar-nos malament: parlar en to despectiu o de burla, insultar o retreure'ns coses sense motius, fer-nos sentir culpables, no disculpar-se quan toca, passar de nosaltres, no escoltar-nos o no parlar-nos, arribar tard o no presentar-se quan hem quedat… A vegades això fa tant mal com una bufetada.
• No cal que ens portin en safata, però no podem acceptar que ens tractin malament. No només importa si ens estimen molt o poc, sinó també si ens respecten i tenim la relació que ens mereixem.

Pot ser que una relació no es convingui perquè l'altre pren moltes drogues –i no té intenció de deixar-les–, o té una ideologia contrària a la nostra –és racista...

Si estem amb algú que necessita molta ajuda, potser nosaltres –que no som experts– no l'hi podem donar. Sovint hem de prendre la decisió d'ajudar-nos i cuidar-nos primer a nosaltres i apartar-nos d'aquells que ens fan mal.

Quan no venim del mateix ambient o la mateixa colla que la nostra parella, toca conèixer les amistats de l'altre i, potser, entrar en nous ambients que no coneixem o que no ens havien cridat l'atenció.

Pot estar bé conèixer gent nova, nous llocs i noves maneres de sortir, però també pot ser un problema quant xoquem amb coses que no van amb nosaltres.

• Fan coses que a nosaltres no ens agraden (actituds violentes, anar massa passats d'alcohol o altres drogues, conduir beguts...).
• Que als locals o bars no t'hi trobis bé.
• No ens agrada com és la nostra parella en aquell ambient o amb aquella gent.
• Parlant-ho podeu pactar i arribar a acords. Podeu deixar moments perquè cadascú estigui amb els seus i altres estar junts a llocs on estigueu tots dos a gust.
• El més important és sentir-se a gust, i que no ens doni la sensació que sortir amb l'altre vol dir fer o aguantar coses que no van amb nosaltres.
• Hem d'evitar exposar-nos a situacions desagradables per a nosaltres, o empassar-nos conflictes que no ens toquen.
• Si la parella no accepta el que nosaltres necessitem, plantegem-nos amb qui i com hi estàs. Que estiguem amb una parella, no vol dir que haguem de fer el mateix que l'altre, ni tampoc que els seus amics o les seves amigues hagin de ser els nostres.

Ens ha deixat

• Fa mal, sí. Sobretot quant ens ve per sorpresa o quan ens canvien per un/a altre.
• Ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos; potser pensem que no valem prou, que hem fet alguna cosa malament, que no ens hem assabentat que alguna cosa passava. En realitat, és l'altre qui ho ha decidit i contra això no hi podem fer res. Encara que a nosaltres ens faci mal, podem pensar que ell o ella també s'ho perd.
• Encara que ens sembli que ens cau el món a sobre, el temps ho cura tot.
• No et tanquis, surt amb els teus, distreu-te, aprofita per passar-t'ho bé. Però mira de no passar-te, perquè en les èpoques de dolor és més fàcil perdre el control o fer les coses malament.
• De l'experiència, s'aprèn (i en temes d'amor, també hi hem d'aprendre: què fer i com quan hi ha problemes). La primera relació pot ser la més intensa, però la més dolorosa. Aprofita-la: evita que et torni a passar el que t'ha fet mal i repeteix el que t'ha anat bé.

Ho deixem però seguim amb un problema

• Potser ens fa mal veure que l'altra persona pateix (perquè deixar algú no vol dir no estimar-lo) o ens sentim culpables. Encara que sigui dur, no es pot continuar una relació per no fer a l'altra persona o per pena; nosaltres tampoc voldríem que ho fessin per nosaltres.
• L'altre sembla no haver-se assabentat que ja no estem junts i actua com si fos tot igual. En aquest cas, haurem de deixar-ho tot ben clar i no fer res que porti a confusió. Si, amb tot això no n'hi ha prou, potser haurem de prendre decisions més dràstiques com no agafar el telèfon, desaparèixer un temps...
• Si l'altre ens assetja, potser haurem de comunicar-ho a la família o –fins i tot– demanar ajuda a professionals de serveis d'atenció a la dona o altres.