• Sembla que haguem d'estar igual de guapos –si és que a allò se li pot dir bellesa– que les txatis o els txatos que surten als anuncis i als programes. Això pot fer-nos sentir malament i, fins i tot, ferir-nos:
  

• Que potser creus que no tenen cap gra a la cara?
  No suen ni es despentinen?
  Per què no posen persones normals –sense cossos de plàstic– a la publicitat o als programes?

• Volen crear-nos la necessitat d'anar a la moda, i que ens sembli que la roba o les bambes que tenim ja no valen.
• Hem de tenir l'últim mòbil, l'últim mp4 del mercat...
  

• Segur que cal?
  No pot ser que ja en tinguem prou amb el que tenim?

• Hi ha programes que van d'interactius – “Envia'ns 50 SMS i ¡Vota!” –, però el que els interessa és la nostra pasta.
• Sovint no paren de taladrar-nos amb publicitat encoberta – “Qué bo está el suc MocoSol” (programa El Gran Primo), “I l 'Acadèmia us regala aquesta càmera extraplana amb súper-zoom i súper megues” (programa Operación Fiasgo)
  

• Creuen que nosaltres pensem que la publicitat només apareix als anuncis.

• Si ets noia:
  

• Et faran creure que t'ho has de prendre tot light, que el teu cos no està bé, que t'has  d'operar... Tu t'ho creus?

• Si ets noi:
  

• Et faran creure que si tens un cotxe que costa una pasta pujaràs amb ell a l'Everest i t'acompanyarà una dona-barbie... Tu t'ho creus?

• Quan veiem anuncis hem de pensar que van per nosaltres –tenim tendència a pensar que només mengen l'olla als altres– i analitzar quina moto ens venen i com:
  

• Aquí em diuen que amb aquesta colònia o beguda lligaré un mazo...
  En aquest que els que no tenen cotxe som troglodites...
  Sembla que si bec Caca-cola els meus pares tornaran a estar junts i m'escolliran capità de l'equip de bàsquet...

• Si tenim pensat passar la tarda mirant la final de la Copa o una pel·li, podem preparar un pica-pica i convidar col·legues per passar junts la vetllada.
  

• Així mentre no marquen cap gol ni maten al dolent, podem compartir alguna idea genial: fer una excursió?
  Preparar una calçotada o una lliga de futbata o futbol-sala?

• Siguem nosaltres els que triem els programes i què volem veure; no hem de deixar que decideixin que hem de veure.
• Ens podem decantar –almenys de tant en tant– per la programació que ens aporta coneixements o reflexions:
  

• Com un documental sobre l'Àfrica Subsahariana.
  Un debat amb visions oposades sobre un fet que tingui a veure amb nosaltres (com el botellón-ampollot)
  Algun programa d'humor, que ens faci riure criticant l'actualitat .

• Procurem que no ens robin estones amb els nostres amics i amigues, o de fer coses que no siguin estar asseguts en una cadira.
• Participem i prenem una postura activa –nosaltres tenim molt a veure en què fan i què no!– per exigir programes de més qualitat (sobre tot si és la tele pública)
  

• No hem de veure res que vagi en contra dels nostres principis: com ara programes que ens treuen als joves com si tots fóssim idiotes o super-wais.
  Escrivim als programes per queixar-nos si ho fan o a les empreses amb anuncis que ens prenguin el pèl.
  Nosaltres no som espectadors (com si només estiguéssim a l'espectativa de què ens donen, sense poder fer res).

• Si ens avorrim a un bar, al metro o a una sala d'espera, no ens empanem amb la tele i observem la gent o pensem en allò que tenim pendent.
• Quan sopem o dinem, alimentem-nos de verdura + macarrons + converses, i no de la tele-amb-patates.

. ..El primer que fem a l'arribar a casa és encendre la tele, per allò de sentir-nos acompanyats/des...

Millor que ens busquem una mascota o col·legues amb els que puguem compartir coses.

...Cada vegada passem més estones davant al caixa tonta...

Pensem en què podriem ocupar les neurones que valgui més la pena: En conèixer què passa al món i que es pot fer  per millorar-lo? En aprendre un instrument o parlar anglès? En jugar a algun esport d'equip?

Desconnectem l'antena si la tenim a l'habitació o traiem-la d'allà.