 |
 copyleft
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts allotjats en aquesta web (www.elpep.info), fins i tot amb modificacions i millores del text.
L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor (EdPAC) i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft i la mateixa llicència.
No estan permesos els usos comercials.
>Descripció de la llicència |
|
|
|
| e-XARXES SOCIALS |
 |
|
| Intro |
Les xarxes socials, també anomenades comunitats virtuals o cibergrups, són una eina d’agrupació de persones dins de l’espai virtual d’Internet. El Feisbuk, Tú Enty, FotoLo... són algunes de les més conegudes. Ens ajuda a posar-nos amb contacte amb gent, però a les empreses els hi serveix per tenir les nostres dades y gustos actualitzats.
|
| Tenen el seu punt |
- Podem mantenir el contacte amb molta gent, sobretot amb els que viuen lluny.
- Segurament molts dels nostres amics i amigues hi siguin dins.
- Encara que agafem camins diferents, sempre podrem tenir un espai de contacte amb els qui no continuen al nostre costat.
- No discriminen ningú que hi vulgui entrar (com fan algunes discoteques).
- Els dies de pluja o fred s’hi està molt bé a casa, i els dies que no tens ganes d'estar al carrer, també.
- Podem tenir el nostre espai personal i decorar-lo com vulguem, sense que ningú ens digui “treu això” o “treu allò”.
- Podem veure les fotografies o els vídeos de col·legues i penjar-hi els nostres, i també comentar-les i dir la nostra sobre les vacances, l’excursió o el seu nou rollete.
- Estem al corrent de què fan i viceversa.
- Podem enviar missatges sense gastar diners amb el mòbil.
- Ens podem mostrar tal i com som sense vergonya (o tal i com ens agradaria ser...) i escriure tot allò que pensem.
- Hi ha jocs i tests que ens poden entretenir si ens avorrim.
- Si la timidesa ens ho impedeix, als murs i panells de les amigues i els amics podem dir allò que no ens atrevim cara a cara.
- No hi ha adults que ens diuen com sí o com no escriure, amb qui o amb qui no comunicar-nos.
- Si estem saturats de estar tot el dia pensant al institut, aquí no haurem de fer anar gaire el coco.
|
| Però, què hi ha darrera? |
El Feisbuk, Tú Enty, etcètera són empreses que volen treure beneficis de les seves xarxes. Si bé són gratuïtes (no paguem diners), s’ho cobren de diferents formes: obtenint informació nostra, amb publicitat...
Les xarxes socials bàsicament busquen control de les nostres comunicacions, poder (la informació ho és) i calers. I no sabem fins on poden arribar per tal de continuar acumulant-ne.
La informació i les imatges publicades sovint deixen de ser privades i passen a ser de l’empresa. Aquesta –si vol- pot facilitar informació o estudis de les nostres dades a tercers..
Quan més temps estem els joves asseguts a la nostra habitació sols, més manipulables serem. I això interessa a les persones i els negocis que volen decidir per nosaltres.
Si ens quedem tot el dia en una cadira a casa o al cyber, anirem perdent cada cop més els nostres espais (parcs, pistes de futbet o bàsquet, casals de joves...).
Mai tindrem la certesa d’estar parlant amb qui nosaltres creiem que ho estem fent. Potser ens han mentint, han suplantat el nick de la nostra amiga. No sabem qui hi ha realment darrera d’un sobrenom; és qui diu ser?
|
| Si entrem en una xarxa social |
- Mai pengem dades personals como ara el número de telèfon, el correu electrònic ni molt menys l’adreça de casa nostra.
- Fiquem una contrasenya difícil d’esbrinar; si té minúscules, majúscules i números millor; per exemple eLpEp15.
- Només permetem l’entrada a la nostra pàgina als amics, amigues o gent coneguda.
- Llegim abans de donar-nos d’alta les condicions d’ús. Encara que hi hagi molta lletra i petita, així al menys sabrem on ens estem ficant.
- No pengem videos on mostrem com és casa nostra, ni la televisió de plasma del menjador.
- Podrem engronsar la nostra llista d’amics amb facilitat, però no oblidem diferenciar-los dels de veritat.
- Abans de penjar una foto o un vídeo nostre pensem-nos-ho dues vegades. Potser ens pot semblar que estem molt divertits i temps després ens avergonyim. A més, qualsevol imatge pot ser utilitzada per altres persones.
- No pengem cap foto o vídeo d’algú sense el seu consentiment. Oi que a nosaltres no ens agradaria veure’ns en segons quines situacions?
- És fàcil que ens apalanquem a la cadira i cada cop ens hi trobem més còmodes. Sobretot, si cada cop tenim més accessoris, com la webcam o el micro, serà més fàcil que ens hi estem més estona.
- Ens podem fer membres de molts tipus de grups, algun d’ells amb idees reivindicatives, però no ens creguem que estem fent quelcom per la causa, només li estem donant a un botó. Si de debò ens interessa el tema, reunim-nos i fem força.
- No donem per fet que tothom en té, ni ens en riguem si no en tenen. Hi ha gent que prefereix un altra manera de relacionar-se o potser, no té accés a tot el que es necessita per ser-ne membre ( ordinador, Internet, permís dels pares, etc.)
- Si estem a casa ocupats amb l’ordinador, no ens oblidem de les altres coses que ens han d’ocupar també: parar la taula, ajudar a anar a comprar, fer el llit, etc.
- Siguem conscients de que la xarxa es pot desfer amb facilitat. En surten millors, més noves i amb més aplicatius.
|
| Si no hi entrem |
- Tindre’m més temps lliure per fer altres activitats.
- No estarem preocupats ni preocupades perquè fa molt temps que no pengem res de nou.
- Els grup de col·legues no serà tan nombrós, però seran de veritat i faran més coses que no pas els virtuals.
- No estarem tantes hores engolint publicitat.
- Sabrem qui són els nostres amics de veritat (els veurem cara a cara).
- No estarem tant controlats i les nostres dades no serviran per fer estudis de màrqueting.
- Si tenim fotos de l’escapada del cap de setmana, les ensenyarem directament i les podrem explicar amb tots els detalls.
- Potser ens sentim una mica desplaçats per no tenir-ne, però pensem amb tot el que fem comparat amb el temps que perdríem en una cadira.
- El nostre grup ens trobarà a faltar si no hi som; la xarxa, no
|
| Especial atenció quan... |
- Passem més temps tunnejant la nostra pàgina que currant-nos els estudis o la colla.
- Ens importa més ser reconeguts a la xarxa que de veritat.
- Tenim més amigues o amics virtuals que de veritat, o si cada cop quedem menys amb els amics i amigues no virtuals.
- Estem més pendents de qui estarà connectat que de preguntar als pares què tal els hi ha anat el dia.
- El pla del cap de setmana és quedar-nos a casa amb l’ordinador.
- Estem més temps davant de l’ordinador del que ens havíem fixat, o ens treu temps d’altres activitats (deures, dormir, xerrar amb els amics i les amigues...). Fixem-nos un horari i complim-lo.
- Quedem amb persones desconegudes. Si algun cop ho fem, anem acompanyats de col·legues o d’algun adult que ens pugui treure d’un possible embolic.
- Estiguem ficades o ficats a vàries xarxes i ens falti el temps per atendre-les totes.
- Hem deixat de fer activitat física i ens tirem el dia assegut igual que una iaia de 80 anys. A això se li diu sedentarisme i afavoreix l’aparició del sobrepès, nervis i estrès.
- Està circulant per la xarxa un material nostre sense el nostre consentiment (fotos, un vídeo...). Podem exigir a l’empresa que les retiri en els següents casos: nuesa o pornografia; consum de drogues; violència; o atacs a una persona o grup.
- Som víctimes d’assetjament per Internet o ens estan fent xantatge dient que penjaran unes determinades imatges nostres sino fem certes coses. Parlem de seguida amb un adult de confiança (un professor, la mare d’una amiga, un oncle o una tieta...) o comentem-lo als Mossos d’Esquadra i ells treballaran per donar-nos un cop de mà.
|
|
|
