• És una distracció que ens permet estar en (semi)contacte amb la nostra gent.


• Quan tenim algun cosa a explicar i no podem esperar, al xat potser hi tenim amics a l'abast per fer-ho.


• De vegades, quedar amb els amics tots alhora és difícil; amb el xat ens pot resultar súper còmode.


• Potser ens costa expressar sentiments, i través d'una pantalla la cosa és més fàcil.


• Si l'ortografia no és el nostre fort, escrivint en aquell llenguatge ni es nota!


• Com no tenim un cos-iogurt ni pits dermo-estètics, ni som super-plus en tot, en el ciberespai, ens podem presentar com ens agradaria ser i ens podem crear una imatge virtual nostra.


• Els pares ens deixen tranquils perquè no ens movem de l'habitació (si no sortim de casa no tindrem males companyies , ni farem coses perilloses...)


• Allà no valen les normes ni les lleis dels adults; és un espai lliure i nostre, per on ens movem com ens dóna la gana.


• Si venim d'un altre país o territori, ens ajuda a mantenir els col·legues d'allà i mantenir un vincle amb la nostra (altra) terra.

Som conscients de que no estem realment parlant amb les amigues o els amics?

O bé escrivim o bé parlem, però diferent a com ho fem cara-a-cara.

Potser ens acabem creient que som com ens mostrem a la pantalla?

Potser acabem utilitzant el xat per no currar-nos la nostra personalitat de veritat (dir-li a algú que ens mola, comentar a una col·lega que ens ha fet emprenyar)

Sabem que no dir les coses a la cara dificulta que ens acceptem i ens acceptin tal com som?

És fàcil que els altres es facin una imatge de nosaltres que no correspon a com som de veritat (poden pensar que som molt llençats quan tenim molta vergonya, que estem tot el dia lligant quan, a la pràctica, dediquem el temps a estudiar o aprendre com funciona el GNU-Linux)

Ens passa que quan fem una exposició, un treball o un examen, per l'ús excessiu dels xats cada vegada tenim menys capacitat d'expressar idees profundes i riques?

Ens estem acostumant a usar un llenguatge i unes idees simples que poc tenen a veure amb el que passa. La realitat és complexa i té molts matisos ( no és blanc o negre).
Això també passa a les pel·lis de Jólibut : “el dolent-mai-té-sentiments”, “la guapa-sempre-és-idiota”, “el-bo-mata-1000dolents-per-salvar-a-un-bo”...

Tenim clar que mentre ens imaginem que estem amb tota la colla, a la pràctica estem més sols que la una?

Estan aconseguint que passem cada vegada més temps sols i aïllats a l'habitació (amb els xats, la play , la tele...)

Sabem que els servidors dels xats enregistren totes les nostres converses?

El MSN –igual que una targeta de crèdit, un mòbil o les càmeres que estan posant al carrer– és una eina més que tenen per saber què fem, què diem i què pensem.

• Passar mals moments, estar frustrats, passar-les canutes... ens ajuda a aprendre coses importants de la vida i a créixer (el cor i el cervell). Mostrem també aquesta part; a més de dir o escriure txorrades (“ kfas?” “Wai” ) podem emprar-lo per comunicar coses que ens preocupen:
• “El meu germà ha vingut mamat i molt agressiu; ha liat una per flipar. Estic cagada de por...”
• “Jo pensava que aquí tot seria més fàcil que a l'Equador, però no què va! Us enyoro molt i al pare no el veig; quan arriba de treballar jo ja estic dormint...”
• També podem plorar, riure, dir allò que volem amb les persones davant –i no només amb la pantalla!


• Procurem no enganyar a ningú –almenys si és un xat amb persones agregades– i mostrar-nos tal com som.


• Si l'emprem per dir allò que no ens atrevim d'una altra forma, muntem-nos-ho i que ens serveixi per fer-ho després amb la persona davant nostre (en directe!)


• Això del ciberespai pot estar bé per una estona i només de tant en tant, perquè el nostre lloc de veritat és fent esport, amb col·legues petant la xerradeta al carrer...


• Com que el llenguatge pobre i cutre ens fa tenir també tenir un pensament igual, esforcem-nos a escriure bé i amb sentit. El nostre cervell –i les altres persones– ens ho agrairà.


• Evitem omplir-nos de molts accessoris: micròfon, càmera (güeb-cam). Faran que ens passem més estona.


• Marquem-nos un horari màxim i respectem-lo.

• No estarem donant pasta a l'empresa d'un dels pavos més rics del món (l'amo de Microsoft) que ens vol tenir a tots els joves pillats als seus invents...


• Ajudarem a mantenir la diversitat (ser tant diferents i tenir tants colors diferents és el més guapo que tenim els joves!) i a trencar allò de hem de tenir msn per nassos ...


• Pot ser que de vegades ens sentim desplaçats i, quan arribem a classe, no ens casquem d'una moguda que ha passat pel xat:
• Els altres tampoc no han gaudit com nosaltres d'un entrenament d'hoquei, o d'una estona al Casal de joves, o d'anar a un exàmen sense nervis perquè el portem controlat.
• Tindrem més habilitats i pràctica per fer les coses a la cara, sense haver d'amagar-nos al darrera d'un ordenador.
• Els que lliguen per xats sovint –a l'hora de veritat– s'hi caguen...
• Ningú s'assabentarà de les nostres intimitats, ni ens tindran controlats.

• Al connectar-nos amb persones desconegudes ( me l'ha presentat la meva cosina que el va agregar perquè era amic de la veïna... ) ens podem trobar amb sorpreses desagradables amb penya que s'aprofita de la nostra ingenuïtat per a fins no gaire ètics:
• Mai hem d'ensenyar res picant ; ho poden gravar i trobar-nos amb sorpreses desagradables.
• Mai hem de donar dades personals (telèfon, adreça, on estudies...) a ningú que no coneguem personalment.


• Alguns joves ens estem quedant pillats als xats (pot ser una droga dura!!)
Si ens costa molt parar...
Si la parella de la mare ens diu que ens hi passem massa estona...
Si el cap de setmana ens podem passar tot un dia (des)connectats/des...
Si estem deixant totes les altres coses que fèiem...
Si el primer que fem a l'arribar a casa és des-connectar-nos amb el MSN... Si posem el despertador per encendre'l o estem sempre pendents d'ell...
Si ens baixa el rendiment a la Secundària...
Si ens quedem atrapats fins les tantes de la nit....
• Descansem un temps; un parell de setmanes sense xatejar!!
• I si no ens en sortim sols/es; DEMANEM AJUDA!!
• En cas que quedem amb algú que no coneixem –a vegades surt bé, a vegades és un trunyo, a vegades passen coses molt sèries...– podem anar acompanyades o acompanyats.
• Si decidim anar soles o sols, li hem de dir a algú –millor si és una persona adulta perquè pot tenir més recursos en cas de problema– on anirem i totes les dades que tinguem de l'altra persona (per si les mosques)
• Perquè no ens passi allò del japos hikikomori –no surten mai de la seva habitació i s'hi poden tancar anys sense parlar amb ningú, només acompanyats de les seves pantalles– obliguem-nos a moure el cul (encara que faci mandra o haguem de pillar la bici) i fer coses fora, en el temps lliure.