 |
 copyleft
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts allotjats en aquesta web (www.elpep.info), fins i tot amb modificacions i millores del text.
L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor (edpac.org) i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft i la mateixa llicència.
No estan permesos els usos comercials.
>Descripció de la llicència |
|
|
| |
| El xats i el messenger |
 |
|
|
Xatejar pot tenir coses guapes
|
-
És una distracció que ens permet estar en (semi)contacte amb la nostra gent.
-
Quan tenim algun cosa a explicar i no podem esperar, al xat potser hi tenim amics a l'abast per fer-ho.
-
De vegades, quedar amb els amics tots alhora és difícil; amb el xat ens pot resultar súper còmode.
-
Potser ens costa expressar sentiments, i través d'una pantalla la cosa és més fàcil.
-
Si l'ortografia no és el nostre fort, escrivint en aquell llenguatge ni es nota!
-
Com no tenim un cos-iogurt ni pits dermo-estètics, ni som super-plus en tot, en el ciberespai, ens podem presentar com ens agradaria ser i ens podem crear una imatge virtual nostra.
-
Els pares ens deixen tranquils perquè no ens movem de l'habitació (si no sortim de casa no tindrem males companyies , ni farem coses perilloses...)
-
Allà no valen les normes ni les lleis dels adults; és un espai lliure i nostre, per on ens movem com ens dóna la gana.
-
Si venim d'un altre país o territori, ens ajuda a mantenir els col·legues d'allà i mantenir un vincle amb la nostra (altra) terra.
|
|
|
|
|
Som conscients de que no estem realment parlant amb les amigues o els amics?
O bé escrivim o bé parlem, però diferent a com ho fem cara-a-cara.
Potser ens acabem creient que som com ens mostrem a la pantalla?
Potser acabem utilitzant el xat per no currar-nos la nostra personalitat de veritat (dir-li a algú que ens mola, comentar a una col·lega que ens ha fet emprenyar)
Sabem que no dir les coses a la cara dificulta que ens acceptem i ens acceptin tal com som?
És fàcil que els altres es facin una imatge de nosaltres que no correspon a com som de veritat (poden pensar que som molt llençats quan tenim molta vergonya, que estem tot el dia lligant quan, a la pràctica, dediquem el temps a estudiar o aprendre com funciona el GNU-Linux)
Ens passa que quan fem una exposició, un treball o un examen, per l'ús excessiu dels xats cada vegada tenim menys capacitat d'expressar idees profundes i riques?
Ens estem acostumant a usar un llenguatge i unes idees simples que poc tenen a veure amb el que passa. La realitat és complexa i té molts matisos ( no és blanc o negre).
Això també passa a les pel·lis de Jólibut : “el dolent-mai-té-sentiments”, “la guapa-sempre-és-idiota”, “el-bo-mata-1000dolents-per-salvar-a-un-bo”...
Tenim clar que mentre ens imaginem que estem amb tota la colla, a la pràctica estem més sols que la una?
Estan aconseguint que passem cada vegada més temps sols i aïllats a l'habitació (amb els xats, la play , la tele...)
Sabem que els servidors dels xats enregistren totes les nostres converses?
El MSN –igual que una targeta de crèdit, un mòbil o les càmeres que estan posant al carrer– és una eina més que tenen per saber què fem, què diem i què pensem.
|
|
|
|
|
-
Passar mals moments, estar frustrats, passar-les canutes... ens ajuda a aprendre coses importants de la vida i a créixer (el cor i el cervell). Mostrem també aquesta part; a més de dir o escriure txorrades (“ kfas?” “Wai” ) podem emprar-lo per comunicar coses que ens preocupen:
-
- “El meu germà ha vingut mamat i molt agressiu; ha liat una per flipar. Estic cagada de por...”
-
- “Jo pensava que aquí tot seria més fàcil que a l'Equador, però no què va! Us enyoro molt i al pare no el veig; quan arriba de treballar jo ja estic dormint...”
-
També podem plorar, riure, dir allò que volem amb les persones davant –i no només amb la pantalla!
-
Procurem no enganyar a ningú –almenys si és un xat amb persones agregades– i mostrar-nos tal com som.
-
Si l'emprem per dir allò que no ens atrevim d'una altra forma, muntem-nos-ho i que ens serveixi per fer-ho després amb la persona davant nostre (en directe!)
-
Això del ciberespai pot estar bé per una estona i només de tant en tant, perquè el nostre lloc de veritat és fent esport, amb col·legues petant la xerradeta al carrer...
-
Com que el llenguatge pobre i cutre ens fa tenir també tenir un pensament igual, esforcem-nos a escriure bé i amb sentit. El nostre cervell –i les altres persones– ens ho agrairà.
-
Evitem omplir-nos de molts accessoris: micròfon, càmera (güeb-cam). Faran que ens passem més estona.
-
Marquem-nos un horari màxim i respectem-lo.
|
|
|
|
|
-
No estarem donant pasta al pavo més ric del món (l'amo de Microsoft) que ens vol tenir a tots els joves pillats als seus invents...
-
Ajudarem a mantenir la diversitat (ser tant diferents i tenir tants colors diferents és el més guapo que tenim els joves!) i a trencar allò de hem de tenir msn per nassos ...
-
Pot ser que de vegades ens sentim desplaçats i, quan arribem a classe, no ens casquem d'una moguda que ha passat pel xat:
-
- Els altres tampoc no han gaudit com nosaltres d'un entrenament d'hoquei, o d'una estona al Casal de joves, o d'anar a un exàmen sense nervis perquè el portem controlat.
-
Tindrem més habilitats i pràctica per fer les coses a la cara, sense haver d'amagar-nos al darrera d'un ordenador.
-
- Els que lliguen per xats sovint –a l'hora de veritat– s'hi caguen...
-
Ningú s'assabentarà de les nostres intimitats, ni ens tindran controlats.
|
|
|
|
|
-
Al connectar-nos amb persones desconegudes ( me l'ha presentat la meva cosina que el va agregar perquè era amic de la veïna... ) ens podem trobar amb sorpreses desagradables amb penya que s'aprofita de la nostra ingenuïtat per a fins no gaire ètics:
-
- Mai hem d'ensenyar res picant ; ho poden gravar i trobar-nos amb sorpreses desagradables.
-
- Mai hem de donar dades personals (telèfon, adreça, on estudies...) a ningú que no coneguem personalment.
-
Alguns joves ens estem quedant pillats als xats (pot ser una droga dura!!)
-
- Si ens costa molt parar...
-
- Si la parella de la mare ens diu que ens hi passem massa estona...
-
- Si el cap de setmana ens podem passar tot un dia (des)connectats/des...
-
- Si estem deixant totes les altres coses que fèiem...
-
- Si el primer que fem a l'arribar a casa és des-connectar-nos amb el MSN... Si posem el despertador per encendre'l o estem sempre pendents d'ell...
-
- Si ens baixa el rendiment a la Secundària...
-
- Si ens quedem atrapats fins les tantes de la nit....
-
-
- Descansem un temps; un parell de setmanes sense xatejar!!
-
-
- I si no ens en sortim sols/es; DEMANEM AJUDA!!
-
En cas que quedem amb algú que no coneixem –a vegades surt bé, a vegades és un trunyo, a vegades passen coses molt sèries...– podem anar acompanyades o acompanyats.
-
- Si decidim anar soles o sols, li hem de dir a algú –millor si és una persona adulta perquè pot tenir més recursos en cas de problema– on anirem i totes les dades que tinguem de l'altra persona (per si les mosques)
-
Perquè no ens passi allò del japos hikikomori –no surten mai de la seva habitació i s'hi poden tancar anys sense parlar amb ningú, només acompanyats de les seves pantalles– obliguem-nos a moure el cul (encara que faci mandra o haguem de pillar la bici) i fer coses fora, en el temps lliure.
|
|
|
| + info |
|
| Aquests fitxers estan en format PDF. Necessiteu tenir instal·lat el lector Adobe Acrobat per poder llegir-los. |
|
