El centre educatiu és un entorn privilegiat on treballar preventivament els consums de drogues amb infants, adolescents i joves ja que és un dels espais on s’aprenen continguts i habilitats per entendre i viure en el món que els envolta.

Després d’anys d’intervencions preventives a les aules, l’evidència i el consens professional ens permeten definir unes maneres de treballar que afecten positivament en les actituds i expectatives de conducta en relació al consums d’alcohol i altres drogues (veure la Guia de recomanacions metodològiques i de continguts de les intervencions en prevenció sobre drogues).

  • Les intervencions que aconsegueixen més impacte són les que fan de manera coordinada els diversos equips professionals que formen part de la comunitat educativa (docents, personal no docent, professionals especialitzats, tècnics/ques locals) i la família, i les que s’estenen a la comunitat.
  • Es recomana que els centres educatius defineixin les normes sobre les drogues per tota la comunitat educativa, i el protocol d’actuació per abordar les situacions relacionades amb elles, tant a dins com a fora del centre.
  • Les accions preventives més efectives es mantenen en el temps i van més enllà d’un taller o acció puntual. S’han de poder planificar diverses propostes inserides en les dinàmiques del centre, que abordin el tema de les drogues al llarg de totes les etapes educatives (de 5 a 15 sessions inicials  més sessions de reforç).
  • Les propostes han de promoure la reflexió i el debat i permetre assolir una visió crítica i global del fenomen de les drogues en la nostra societat. La metodologia ha de ser activa i participativa, fugint de discursos unidireccionals on les persones expertes es dediquen a exposar els seus efectes no desitjats  i els riscos associats.
  • Els missatges que provenen del grup d’iguals i els referents socials amb qui s’identifiquen o tenen com a model són els que tenen més força per construir l’imaginari individual i col·lectiu sobre les drogues. És important que sigui l’alumnat qui aporti les informacions, els discursos i els posicionaments, i que el rol de l’equip professional sigui el d’acompanyar la dinamització de l’activitat i matisar amb objectivitat.
  • S’ha de qüestionar la creença de que els consum d’alcohol, tabac o cànnabis estan molt estesos, ja que la sobreestima de les prevalences d’ús potenciar la visió del consum com a conducta desitjable i l’abstinència com a estranya.
  • S’ha de respectar les persones que no són consumidores i evitar donar per fet que tothom ha d’haver experimentat amb algunes drogues, i evitar que se sentin excloses, diferents o poc integrades.
  • S’ha de fer aflorar la possible existència de la pressió de grup i una pressió social a favor del consum d’algunes substàncies. És bàsic indentificar quines conductes i creences influencien a l’hora de prendre decisions sobre el consum (sí o no, quantitat, ritme…) i conductes relacionades (conducció, relacions sota els seus efectes…).
  • Han d’experimentar habilitats socials per comunicar-se assertivament i tenir habilitats emocionals de cara a entendre i respectar les pròpies emocions, prendre decisions i promoure l’empatia.
  • S’han de treballar les drogues més properes a l’alumnat, partint de les situacions quotidianes. Aprendre a partir d’experiències conegudes facilita que es puguin enfocar d’una manera més saludable.
  • Descriure la situació sobre la qual es vol intervenir de la manera més objectiva possible.
  • Coordinar-se amb professionals referents en aquest tema dins i fora de la comunitat educativa. Sovint n’hi ha d’àmbit local que saben contextualitzar aquestes problemàtiques perquè coneixen el jovent i els recursos al seu abast.
  • Informar-se de si ja s’han fet propostes preventives abans. És important no tornar a fer propostes que no han estat efectives.
  • Conèixer el grup o la persona sobre qui es vol actuar preventivament, per saber el consum que n’ha fet, la informació que en té, quines té més a prop, etc.
  • Definir objectius assolibles que es poden marcar conjuntament amb el grup classe o la persona.
  • Proposar actuacions basades en experiències d’èxit i emprar mètodes que se sap que funcionen. Allò que ha anat bé amb grups o en situacions similars, poden ser útils si s’adapta a la nostra realitat
  • Dissenyar actuacions que facilitin que el jovent sigui actiu i generi discursos saludables, promovent una reflexió i debat adequat a la informació, l’edat i la situació de la persona o del grup classe.
  • Avaluar les accions per saber si allò que hem realitzat ha servit per aconseguir el que volíem i orientar-nos de cara al disseny de noves intervencions.

La planificació i l’avaluació han de permetre proposar actuacions preventives sobre drogues amb criteri, ben fonamentades i amb garanties d’ assolir els objectius.

Per aprofundir en aquests continguts veure la Guia de recomanacions per a la planificació de les intervencions en prevenció sobre drogues.