Xarxes i missatges

Les xarxes són una porta al món online, on diferents perfils (de persones, grups, empreses…) s’interconnecten o se segueixen per a poder compartir continguts de tota mena (sobretot amb imatges i vídeos), a més de reaccions, comentaris, converses… Serveixen per connectar amb altres persones, trobar continguts interessants, recomanacions de lectures, jocs o música, aprendre coses noves, estar al dia d’esdeveniments que ens motiven, escoltar nous discursos polítics, o comprar productes interessants.

A més amb els missatges, els DM, els xats, etc. podem mantenir-nos en comunicació constant i directa amb família, amistats, col·legues, gent amb interessos comuns… independentment de l’hora que sigui, siguin on siguin i amb el format que vulguem (missatges, àudios, vídeos, stickers…).

Diuen, diuen…

Que ens prenen el temps perquè ens hi passem massa hores. Que estem enganxades. Que ens fan fer tonteries. Que els i les adolescents no ho sabem fer servir amb cap. Que són cosa de noies. Que ens fan persones sedentàries i deixar de fer altres coses. Que estan regides per algoritmes que ens condueixen a uns continguts i no a uns altres, que estan plenes de publicitat i que només volen la nostra atenció.

Però alhora la gent adulta les fa servir igual, a tothora i tot ho comparteixen allà!

Les critiquen perquè…

És facilíssim perdre totalment la noció del temps i passar-hi massa estona.

És molt fàcil fer mal a altres persones! Compartir mems, stickers, bromes que s’escapen de les mans… pot acabar en situacions molt complicades on ningú sap com actuar ni com prendre responsabilitat. A més, és molt fàcil fer veure que no va amb mi quan li passa a una persona que no és la nostra amiga.

La gent hi publica continguts o hi segueix tendències no només per interès propi sinó per fer-s’hi veure i potser arribar a ser viral. A vegades es fan comentaris o es publiquen coses extremes perquè generaran més reacció (encara que sigui negativa!).

Molts dels continguts que hi veiem són realment publicitat encoberta perquè fem o comprem unes determinades coses. Costa poder-se refiar de l’opinió de ningú, per molt que ens sembli una persona propera!

No sempre podem saber realment qui hi ha a l’altra banda. Sabem que és molt fàcil que un perfil no es correspongui a qui pensem, o que algú tingui perfils falsos amb diferents intencions.

És un recurs fàcil per a no haver d’afrontar algunes coses cara a cara (dir-li a algú que ens agrada, comentar a una col·lega que ens ha fet emprenyar) i podem acabar fent-les servir per no mostrar la nostra personalitat de veritat, perquè hi ha coses que ens generen inseguretat o perquè no volem arriscar-nos a caure malament… I això dificulta que la gent ens conegui i ens accepti tal com som.

Dificulten intercanvis d’idees reposats i rics, perquè promocionen l’ús d’un llenguatge i unes idees simples, respostes ràpides i reaccions sense reflexionar.

Ens desconnecten del nostre cos i deixem de fer altres activitats.

Ens fan pensar que estem connectats i connectades, però realment estem a soles a l’habitació o amb el cap a la pantalla quan estem al carrer amb la colla.

Però tenen coses bones

Ens permeten crear continguts, explicar al món què pensem, compartir una cançó que hem compost, unes il·lustracions en les quals estem treballant o muntar una campanya amb la gent del barri per salvar un parc.

Ens permeten estar constantment en contacte amb qui volem, veure què hi fan els i les altres, tenir accés a coses que passen a l’altra banda del món, descobrir constantment coses noves i tenir tot l’entreteniment que imaginem a l’abast.

Podem mantenir el contacte amb molta gent, sobretot amb la que viu lluny. Si hem migrat d’un altre país o territori, ens ajuda a mantenir les relacions d’allà i mantenir un vincle amb la nostra (altra) terra.

Ens podem mostrar tal com som sense tanta vergonya com al cara a cara –o tal com ens agradaria ser…– i escriure tot allò que pensem.

Per algunes persones poden ser un espai de confort i de refugi, i un lloc on trobar persones i comunitats que no estan físicament a prop.

Que no ens despistin del que hi ha al darrere

Les mecàniques que fan servir moltes xarxes socials i apps de missatgeria estan pensades expressament perquè no ens hi desenganxem (carret continu, notificacions cridaneres, avisos de l’activitat d’altres, etc.) i perquè ens costi parar o mantenir-nos molt de temps sense consultar la pantalla. Ens entrenen per a fer-les servir com més, millor.

Els algoritmes afavoreixen els continguts que generaran més visualitzacions i comparticions i especialment més diners (publicitat constant, vendes, etc.) o més interaccions (polèmiques, discursos d’odi…), així que el que s’hi ofereix està pensat per captar al màxim la nostra atenció i no està pensat per a millorar la nostra experiència, sinó la de qui en treu rendiment econòmic.

Les xarxes socials digitals són en si mateixes empreses que volen fer beneficis. Tot i que són gratuïtes –no paguem diners–, s’ho cobren de diferents formes: obtenint informació nostra, amb publicitat, amb monedes virtuals que es compren amb diners reals… Com sabem, bàsicament busquen control i poder (la informació ho és) i també diners, visibilitat i posicionament virtual influent. I no sabem fins a on poden arribar per tal de continuar acumulant-ne.

La informació i les imatges publicades sovint deixen de ser privades i passen a ser de l’empresa. Aquesta –si vol- pot facilitar (sobretot vendre) informació o estudis de les nostres dades a tercers. Les xarxes i els xats són eines que s’utilitzen per saber què fem, què diem i què pensem.

Com més temps estiguem la gent jove asseguda a la nostra habitació a soles, més manipulables serem. I això interessa a les persones i els negocis que volen decidir per nosaltres.

Si ens quedem tot el dia en una cadira a casa o enganxats a edificis que tenen wifi gratis, anirem perdent cada cop més els nostres espais (parcs, pistes de futbet o bàsquet, casals de joves…).

Està bé si no les fem servir!

Tindrem més temps lliure per fer altres activitats.
No estarem tantes hores empassant-nos publicitat.
Posarem en pràctica més habilitats i pràctica per fer les coses a la cara, sense haver d’escudar-nos al darrere d’un mòbil o d’un ordinador.
Ningú que no vulguem no s’assabentarà de les nostres intimitats.
No faran negoci amb les nostres dades ni decidiran per nosaltres quins són els nostres interessos, ni ens tindran sota control.
No estarem donant calés a empreses no gaire ètiques amb gent folrada de diners.

O fem-les servir be!

Gaudim de temps de desconnexió de qualitat! Apaguem els dispositius de tant en tant, posem-nos hores lliures de pantalles, etc.

Siguem conscients del temps i l’espai que ens ocupen i posem-hi límits!

Posem-nos un màxim de temps al dia i respectem-lo!
Portem-les el mínim possible cap a l’habitació.
No les fem servir quan siguem amb altres persones, o només si és per fer-les servir conjuntament (o és que hem quedat per estar cadascú amb la seva pantalla?)
Deixem-les a casa de tant en tant!

No cal que tinguem tots els perfils ni totes les aplicacions del món. Triem en quines volem estar i perquè, i tinguem cura de la informació que facilitem i compartim.

Llegim les condicions d’ús abans de donar-nos d’alta, encara que hi hagi molta lletra i petita, així almenys sabrem on ens estem ficant.
Revisem la configuració de les xarxes i les aplicacions de missatgeria i ajustem-la a les nostres necessitats.
Mai no hi pengem de forma pública dades personals com ara el número de telèfon, el correu electrònic privat, ni molt menys l’adreça de casa nostra.
Podem esborrar perfils antics que no fem servir i desinstal·lar aplicacions.

Siguem conscients de les mecàniques que fan servir per tenir-nos-hi enganxades més estona i posem-hi consciència.

Gestionem la privacitat dels nostres perfils, decidim amb qui compartim els continguts de les nostres xarxes i amb qui ens enviem missatges (amics, amigues, amiguis o gent coneguda). I, si no ho fem, anem amb compte amb compartir la nostra intimitat.

No ens comparem amb el que hi veiem. Sabem que el que hi apareix és només una petita part (molt triada i a vegades fingida) de la realitat de les persones, ningú té tantes coses ni s’ho pot passar tan bé, ni tenir tan pocs defectes.

Mantinguem-nos amb els peus a terra; podem tenir molts seguidors o seguidores, però això no vol dir que siguin amiguis amb qui comptar.

Procurem no enganyar ningú i mostrar-nos tal com som. Si les emprem per dir allò que no ens atrevim a dir d’una altra manera, muntem-nos-ho i que ens serveixi per fer-ho després amb la persona davant nostre (en directe!).

Abans de penjar una foto o un vídeo pensem-nos-ho dues o tres vegades. Ho podem deixar reposar uns minuts o unes hores si cal! Potser ens pot semblar que és molt divertit al moment i temps després ens n’avergonyim o ens adonem que algú que hi apareixia no en surt ben parada o sense el context del moment no s’entén i es pot malinterpretar o…

A més, no fem ni pengem cap imatge de ningú sense el seu consentiment explícit. No fem servir imatges d’altres persones sense el seu consentiment, encara que siguin públiques a les seves xarxes.

Procura no posar diners (per aconseguir bonificacions o promocions) ni comprar a través de les xarxes.

No donem per fet que tothom en té, ni ens en riguem si no en tenen. Hi ha gent que prefereix una altra manera de relacionar-se o potser no té accés a tot el que es necessita per ser-ne membre (ordinador, Internet, permís de la família, etc.).

Parem especial atenció quan…

Ens costa molt parar i hi passem més temps del que ens hem proposat. Ens costa tant parar que gairebé hem decidit que no té sentit posar-hi límits perquè sempre ens els saltem.

Ens hi estem fins tard i ens prenen hores de son.

Estem pendents constantment del que hi passa i de què serà el que penjarem pròximament. Allò que passa als xats i a les xarxes m’inquieta o m’angoixa i necessito veure-ho al moment.

El primer que fem quan tenim un segon lliure és consultar-les xarxes o els missatges i no podem estar unes hores sense mirar-les. I el pla del cap de setmana és passar l’estona amb el mòbil, o fer activitats per a poder-les lluir a les xarxes socials.

Ens preocupa més com va el nostre perfil online que quin impacte té el que pengem per a les nostres amistats.

A poc a poc estem deixant de fer les altres coses que fèiem.

Algunes poden ser obligacions, com els deures o les tasques de casa. I això ens porta problemes amb el professorat i la família.
Altres activitats que ens fan sentir bé com sortides, moviment, esports, manualitats… activitats que no són compatibles amb la pantalla.

Decidim conèixer persones a través de xarxes socials. És millor no fer-ho, però si ho fem expliquem-ho a altres persones en qui confiem (monitores de l’esplai, entrenadores de l’equip, la nostra cosina més gran…) i escoltem el seu criteri.

Busquem estratègies que ens facin sentir còmodes i segures.
No compartim dades personals ni imatges nostres, ni mostrem en vídeo res que no vulguem que sigui gravat.
Si decidim quedar amb una persona desconeguda –a vegades surt bé, a vegades és una pífia, a vegades passen coses molt sèries…– podem:
Anar amb companyia de col·legues o d’una persona adulta i sempre a un lloc públic i que ens faci sentir segures.
Si decidim anar soles o sols, li hem de dir a algú –millor si és una persona adulta perquè pot tenir més recursos en cas de problema– on anirem i totes les dades que tinguem de l’altra persona (per si les mosques).

Si el contingut que estem compartint o veient ens fa sentir incòmodes.

Està circulant per la xarxa un material nostre sense el nostre consentiment (fotos, un vídeo…). Podem exigir a l’empresa que ho retiri en els casos següents: nuesa o pornografia, consum de drogues, violència o atacs a una persona o grup.

Som víctimes d’assetjament per Internet o ens estan fent xantatge dient-nos que penjaran unes determinades imatges nostres si no fem certes coses. Parlem de seguida amb una persona adulta de confiança (un professor, la mare d’una amiga, un oncle o una tieta…) o comentem-ho als Mossos d’Esquadra i ells treballaran per donar-nos un cop de mà.