Continguts audiovisuals
Com veiem la televisió (i què hi veiem) ha canviat molt durant els darrers anys. No fa tant que a totes les cases hi havia sempre una televisió al menjador (o inclús una a diferents habitacions). La televisió era la pantalla més important i més desitjada; no era estrany barallar-se pel comandament i pel programa que s’hi veia. Però en l’actualitat podem consumir continguts audiovisuals a moltes pantalles, i de diferent tipus, moltes sense haver-les de compartir i a més escollint el moment i el lloc des d’on fer-ho.
Diuen, diuen
Que la televisió és la “caixa tonta”; que tot el que s’hi pot veure és “tele escombraries”; que els anuncis duren més que els programes; que a cada habitació hi ha una TV; que si t’hi passes moltes hores ja no t’aixeques del sofà…
Però ara ja no es tracta només d’engegar la televisió i empassar-nos (o no) tot el que hi fan durant tota la tarda, anar canviant de tant en tant de canal buscant quelcom que ens avorreixi menys. Cada vegada tenim més possibilitats per accedir des d’aparells diversos a continguts audiovisuals molt diferents (formats més curts, més llargs, de ficció, de la vida de persones que coneixem, de desconegudes, musicals, documentals, sobre les nostres aficions, series infinites, gameplays…) que ens poden semblar molt interessants (o no tan, però que ens atrapen) i des de diferents plataformes.
Les critiquen per…
Es critica la televisió tradicional perquè el contingut publicitari omple gran part de l’espai i del temps. És cert que hi ha molts anuncis, però només a la televisió? La publicitat cada vegada està a més llocs de les nostres vides, especialment a les pantalles. I no sempre apareix de forma tan evident com quan un anunci ens interromp la nostra pel·lícula preferida. Molt sovint la publicitat que més rebem a través de les pantalles és per “emplaçament”. S’utilitzen determinats productes, marques o els seus símbols sense que es mencionin directament en un espai publicitari. Ho podem veure en pel·lícules, programes de televisió, sèries, videojocs, directes i publicacions a Instagram, vídeos de YouTube, etc.
El contingut és molt repetitiu o ràpidament està passat de moda. Però cada vegada més els productes audiovisuals no es veuen només a través de canals tradicionals. Les plataformes de stream ens permeten consumir (veure i escoltar) directament des d’internet sense haver-ho de descarregar als dispositius; ho podem fer des d’una app o plataforma. I significa que, si no ens organitzem bé, depenem de la connexió a internet i del disposar de dades. A més, que ens ofereixin molt contingut no sempre és sinònim ni d’original, ni d’actual, ni de qualitat.
Canals, plataformes o apps no ens informen prou bé, més aviat ens desinformen… Però tot són Fake news? Les notícies enganyoses o falses no són un invent recent, com tampoc ho és mostrar només una part molt parcial de la realitat. Contrastar i tenir informació de les fonts serà imprescindible per distingir entre informació i opinió.
Però tenen coses bones
Cada cop tenim a l’abast més continguts i més diversos. Podem ampliar les nostres experiències i coneixements sobre temes quasi infinits i des de punts de vista molt diferents. Els continguts no només estan en mans de grans corporacions, que no sabem quins interessos tenen, també hi ha activistes i col·lectius, artistes i creadores que han vist multiplicada la seva capacitat de difusió de missatges i continguts.
Ja sigui a través de la televisió, plataformes, aplicacions o d’altres pantalles, fàcilment podem estar al dia de totes les novetats. Unes novetats que a més moltes vegades trobem de forma recomanada i s’adapten als nostres gustos.
A més, l’accés ja no es limita ni a determinats horaris ni tampoc llocs. No cal esperar a arribar a casa per veure-ho, ni tampoc al dia de la setmana que ho fan. Com a molt cal que aguantem fins que hi hagi penjada la nova temporada.
I a més, algunes plataformes ens permeten no només consumir continguts, sinó que també crear-ne o comentar-los i interactuar amb altres persones amb qui compartim gustos.
No ens despistem del que hi ha al darrera
Allò que sembla tan alternatiu potser no ho és tant, i allò que sembla que s’adapta tant als nostres gustos potser tampoc. Si tot es tan original, com és que totes les persones acabem veient el mateix? Potser ens adaptem més nosaltres als gustos i propostes de les empreses i corporacions que no pas al contrari? De fet, hi ha propostes de molta qualitat i molt interessants que es cancel·len o es deixen de fer perquè no arriben a tanta gent com es voldria i, per tant, no generen tants beneficis.
Gran part de la televisió tradicional i també de les plataformes de stream, estan en mans de grans empreses que busquen el màxim benefici econòmic. Com ho aconsegueixen pot variar, però el més habitual és a través de subscripcions de pagament, la gestió i venta de dades de les consumidores, així com la publicitat (cada vegada més “personalitzada” o millor dit, amb uns mètodes més eficaços). Altre cop, el producte som nosaltres.
Aquestes empreses a més son també propietàries de xarxes socials, plataformes de venda de productes, aplicacions de missatgeria… Així que els interessa que compartim, seguim, mostrem, comentem… què estem veient, què ens agrada, què ens provoca.
L’objectiu és que gaudim de continguts o no ens aturem mai de consumir-ne? Quan ens veiem una sèrie sencera seguida, perquè els capítols es posen sols i costa parar, en unes setmanes ni la recordarem. Pot ser que l’objectiu sigui que consumim sense gaire pausa, ni reflexió i tan aviat com es pugui i durant el màxim de temps?
El contingut creat per creadors i creadores de contingut més independents depèn totalment de l’algoritme de les plataformes, que premia i viralitza uns continguts específics i oculta aquells que menys li interessen. Si algú vol destacar, ha de seguir la corrent del que ven.
Pot ser que allò que creiem que és informació en realitat es tracti d’opinió? De vegades és cert que a les pantalles no s’informa sinó que ens desinformen; ens mostren les coses de la manera que volen i ens ho posen difícil per contrastar la veracitat del contingut. A més, és molt fàcil caure en continguts que només confirmen una i una altra vegada la mateixa opinió i es promocionen amb molta facilitat discursos d’odi. Les coses, quan més escandaloses, més clics generen.
Esta bé si no en consumim…
Ni hem de tenir tele ni hem de tenir totes els subscripcions a Netflix, Amazon o Disney. Tampoc cal que estiguem a totes els xarxes on algú que ens soni pengi algun vídeo.
No ens estressarem per tenir una llista inacabable de series que mai baixa perquè sempre n’hi ha de noves, ni ens posarem de mal humor perquè se’ns ha fet tard encadenant vídeos absurds de Youtube i dormirem molt poc, ni ens sentirem desanimades perquè tot ens sembla que ja ho hem vist i res nou ens ve de gust…
Podem veure pel·lícules, series, documentals o el que sigui que ens interessi de forma compartida a casa, en aparells que son col·lectius.
Tindrem més temps per a fer d’altres coses que ens interessen, més diners per a estalviar-los per alguna cosa especial, més energia per a dedicar a altres activitats.
Però si en consumim, fem-ho bé!
Posem-nos un límit de temps i decidim un horari a dedicar-hi. I respectem-lo!
Fem primer tot d’altres coses i un cop haguem acabat, ens podem dedicar a veure quelcom. Hi ha moltes possibilitats, així que podem triar quelcom de pocs minuts o podem guardar el visionat a mitges per continuar després.
No fem servir altres pantalles mentre veiem series, vídeos musicals o altres continguts. Si fem masses coses alhora, no en farem cap de bé!
Estiguem alerta dels mecanismes que es fan servir perquè veiem continguts sense aturador (reproducció automàtica, carret continu, notificacions flotants a diferents dispositius…) i configurem els aparells i els comptes per minimitzar aquests trucs.
No fem servir els audiovisuals com a recurs cada vegada que ens avorrim perquè acabarà convertint-se en un hàbit. Busquem maneres diferents d’espolsar-nos l’avorriment.
Com les utilitzem i quines utilitzem no és quelcom casual ni tan neutral com a vegades ens volen fer creure. Prenem una posició crítica davant les plataformes i els continguts audiovisuals. Hem de ser nosaltres qui triem què volem veure, no cal que les empreses, a través de les recomanacions i les reproduccions automàtiques, decideixin per nosaltres i pels nostres gustos.
Comentem i debatem sobre els continguts, exigim continguts de qualitat i si cal, prenem partit contra aquells continguts que discriminen o violenten.
No cal que tinguem totes les pantalles ni tampoc que cadascú a casa en tingui una de pròpia i individual. Si les compartim o pensem abans de comprar-la quina volem en concret i quin ús permet, reduirem l’impacte del nostre consum al planeta, i segurament també reduirem les hores que en fem ús
No cal que ens hi gastem diners, ni que demanem a la família que se’n gasti. Però si ho fem pactem un pressupost i no ens gastem més diners del que havíem previst en subscripcions, donacions, compres associades, etc. Moltes plataformes també fan diners amb la publicitat (en molts casos encoberta) promocionant productes per vendre’ls sense admetre (o avisar) que ho fan. No passem per alt les condicions d’ús que signem, la gestió de dades que es fan i la publicitat a la qual se’ns sotmet.
Si tenim un compte o podem deixar comentaris i reaccions, procurem no compartir informació privada ni dades personals.
Parem especial atenció quan…
No som capaces de parar quan ens ho proposem, i això ens genera malestar. Ni quan hem de fer tasques de casa, ni quan hem d’anar a dormir, ni quan hem quedat amb gent, ni quan hem de fer els deures.
Mentim sobre el temps que passem veien series, programes, directes o vídeos de tot tipus. I ens enfadem de forma desmesurada quan no podem fer-ho.
Ens costa cada cop més concentrar-nos en el que estem veient o escoltant, i sovint acabem recorrent a altres aplicacions o pantalles per fer-ho tot alhora i evitar “avorrir-nos”.
A vegades sembla que no podem estar a soles, adormir-nos o realitzar tasques senzilles sense tenir un vídeo o un podcast de fons. Potser estem tractant de omplir cada espai mental per evitar pensar o sentir-nos a soles?