Intro

És una de les substàncies més curioses:

  • Sembla que no sigui una droga, perquè no col·loca i no es veu que faci gaire cosa.
  • Sembla que no n’hi hagi per tant, però enganxa amb una força que flipes.
  • Sembla el millor exemple per veure que, a menys salut, més pasta guanyen algunes empreses.

Convé saber…

És una substància que val més no provar mai:

  • Els riscos d’enganxar-se són tan alts que no val la pena.
  • Si el que volem és saber què fa, no cal provar-la, és això: el primer cigarro mareja i fa tossir, res més.

El tabac no perdona, és difícil de controlar: primer es fuma de tant en tant, després més sovint i al final s’acaba fumant a totes hores.
A tots els fumadors els agradaria no fumar: si no t’ho creus, pregunta. Ja veuràs com si no deixen de fumar no és perquè no vulguin, sinó perquè no s’hi veuen capaços.
Qui fuma porros, fuma també tabac. Allò de «jo només fumo porros» és una bestiesa: amb què es fan els porros, doncs, amb enciam? El tabac dels porros també enganxa.
Porta moltes substàncies perilloses:

  • Quitrà: el mateix amb què pavimenten les carreteres.
  • Monòxid de carboni: el que surt pel tub d’escapament de la moto.
  • Nicotina: la que enganxa sense compassió.
  • Amoníac: el que s’empra per netejar la tassa del vàter (s’utilitza perquè la nicotina sigui encara més addictiva).

Si jo sóc, si ara estic

Si tens asma o qualsevol problema respiratori, fumar-ne encara et farà més mal.
Si t’agrada un noi o una noia que fuma tabac, no l’utilitzis com a eina per apropar-t’hi o per relacionar-t’hi (és com si et fessis un tatuatge per amor: potser l’altre no dura, però el tatuatge es queda. Amb el tabac, igual).

No en fumaré

  • Ens haurem rigut a la cara de totes les empreses que, mitjançant mil tècniques, hauran intentat que fumem.
  • Ens estalviarem una pasta.
  • No tindrem mai el problema de no saber com deixar-ho.
  • Correrem més que els altres, no ens cansarem tan aviat com els que fumen i no ens farà mandra fer esport per por de cansar-nos de seguida.
  • No només viurem –almenys per probabilitat– més anys que els fumadors, sinó que tindrem millor qualitat de vida.
  • L’olor i el gust del que més ens agrada seguiran intactes.
  • Haurem de respectar i ser tolerants amb la gent que fumi (igual que a nosaltres ens han d’aguantar altres coses). El més important és estar a gust amb la nostra gent, no si fumen tabac o no.

En fumaré

  • Plantegem-nos si la nostra economia ens ho permet, o si preferim gastar-nos la pasta amb altres coses (qui fuma habitualment es gasta més de 1.000 € en un any!).
  • Cada vegada serà més car i hi ha haurà menys llocs per fumar.
  • Arribarà el dia que voldrem deixar de fumar i, o bé no podrem, o bé ens costarà moltíssim.
  • Assumim que viurem pitjor que si no fuméssim: deixarem de sentir les olors i de notar el gust de les coses.
  • Pensem que més del 50% del preu de cada paquet de tabac són impostos que van a parar a l’Estat.
  • Preparem-nos per constipar-nos cada dos per tres i per tossir sovint.
  • Si fem algun esport, baixarem el rendiment: correrem menys, ens cansarem més ràpid…
  • L’olor de tabac delata: a casa se n’adonaran.
  • Tindrem problemes per comprar-ne: no està permès fins als 18 anys.
  • Ocupem-nos de no molestar a la gent del voltant amb el fum.
  • Cada cop que ens posem un cigarro a la boca, pensem si realment tenim ganes de fumar: evitem tots els que puguem.

Diuen (la tele, col·legues…)

Que fumar relaxa

No és que relaxi, en realitat el que fa és produir més nervis (les venes s’aprimen i la sang viatja a més pressió). La qüestió és que, qui és addicte i no té la dosi necessària de nicotina a la sang, es posa nerviós, i el tabac el calma (perquè li treu el mono durant una estona).

Que fumar aprima

Potser sí que aprima, perquè posa malalt (la gent més prima a causa del tabac està literalment en els ossos, en unes caixes de fusta horitzontals). Tot allò que deteriora la salut (com la grip, el mal de cap fort, etc.) treu les ganes de menjar.

Que fumant semblem més grans

Vols dir? Mirat des de fora, seguim tenint la mateixa cara de sempre.