El mòbil

Té la seva part bona

Ens dona llibertat; podem trucar a qualsevol moment a qualsevol persona.
Ens ajuda a mantenir el nostre espai privat, perquè ho podem fer a la nostra habitació o apartar-nos de la gent. Així parlem de les nostres coses tranquil·lament, sense que ningú ho escolti.
Si tots els col·legues en tenen, ens manté en la “ona comunicativa” de la colla.
Té aplicacions que van de conya per jugar, comunicar-se, quedar, accedir a informació, i tot “gratis” sempre que es pagui un tant al mes.
El podem personalitzar.
Pot ser una eina molt útil per organitzar-se els estudis o l’esport amb agenda, contactes, alarma, GPS…
Si no en tenim, sempre hi ha algú per fer la conya que li sembla que ens hem quedat a l’edat de pedra (caçant mamuts amb una destral de sílex…).

Però no ens ho expliquen tot

No tenen ni idea dels efectes que poden tenir en el nostre cervell les ones electromagnètiques. És a dir, que som una mica conillets d’índies.

Per què creus que l’Organització Mundial de la Salut no en recomana l’ús a menors de 18 anys?
Per què hi ha companyies que ens han creat dissenys exclusius per a gent jove amb un camp magnètic més baix?
Creus que quan duem 25 anys al costat d’un intercanvi d’ones entre el mòbil i una antena ens acabarà afectant d’alguna manera a la salut?

Algunes empreses que fabriquen mòbils també fan armament; ja sabem que a la gran majoria de les multinacionals l’únic que els importa son els calés (sigui com sigui).
Necessiten per fabricar-los de coltan, i al darrera de la seva extracció hi ha milers de persones mortes a República Democràtica del Congo.
Tenir un mòbil i mantenir-lo és car per a tothom i –encara més– per a nosaltres perquè tenim pocs diners. Si ens els gastem en “converses” –serien gratis si parléssim cara a cara– ens els deixem de gastar en una altra cosa.
El bon rotllo ens durarà poc: s’ho munten bé perquè l’últim model (“que guai!”) ens duri només dos anys. El nou que acaba de sortir ja ens fa sentir com si no estiguéssim a l’última. D’això, se’n diu “obsolescència programada”:

Tingues sempre l’últim.
El que és teu ja no ho és.
Estigues insatisfet amb el que tens.
Compra-te’n un altre.
Salta al punt 2.

Deixant el nostre número de mòbil en xarxes socials o xats ens exposem que algú el pugui utilitzar per a coses que no ens agradin.

Si no en tenim

No estarem tot el dia pendents d’una màquina (que si la porto, que si no la tinc, que si sona quan no toca, que si quan toca no sona, que si no té bateria…).
Ens podrem gastar els diners en coses bastant més útils: uns mosquetons d’escalada, un regal per a l’àvia o dos llibres.
Tindrem més llibertat perquè no ens estaran trucant sempre per preguntar-nos: “On ets?” “Qui són la Jeni i el Moha?”
Ens estalviarem la sensació aquella tan desagradable que no ens obre ningú, sobretot si no som molt sociables i ens agrada tenir pocs –però bons– amics o amigues.
No hi haurà cap companyia que ens tindrà a un “clic” sempre, ni les nostres converses passaran per cap “central de comunicació”.
Riurem de tot el màrqueting, de la publicitat i dels anuncis.

Si el fem servir

No deixem que ens utilitzin, utilitzem-lo amb el cap.

Utilitzem-lo quan ens calgui de veritat:

Ens calen quatre missatges per confirmar el que acabem de parlar? (“Quedem a les 7 al parc”).

Intentem no saturar-nos per missatges; és l’únic que sabem fer?
Deixem-lo descansar! Podem passar de portar-lo o de tenir-lo engegat quan no podem parlar –com a classe– o quan no volem que ens interrompi ningú– quan estem estudiant.
Desconnectem-lo a la nit; deixarem que les nostres neurones descansin sense interferències…
Busquem altres formes de comunicar-nos. Podem moure’ns fins… al telèfon fix (que és gratis si tenim ADSL o cable + trucades).
Podem estar un temps sense mòbil (perquè se’ns espatlla o el perdem, o li deixem a la mare) per veure que no és tan imprescindible.
Intentem trobar espais de relació més “naturals” i presencials!
No deixem que ens envaeixi el nostre espai. Desconnectem-lo o posem-lo en silenci quan l’ocasió s’ho mereixi:

Una cita amb algú interessant?
El teu company té alguna cosa per explicar-te?
Ets al teatre o a classe?
Marxem de ruta a la muntanya?

Evitem caure en la trampa consumista i comprar-ne un de nou cada any. Si en tenim cura ens durarà més temps. Qui sap: potser serà el principi d’una llarga amistat!
Fixem-nos una despesa mensual per evitar que tota la setmanada se’ns fongui amb el mòbil.

Siguem crítics amb les ofertes i promocions: normalment ens fan fer despeses que no havíem previst, o signem contractes sense adonar-nos (o no ens en volem adonar) del que implica.

Al lloro si…

El nostre mòbil s’ha convertit en l’amulet i és la nostra seguretat i identitat…
Ens crea ansietat perquè tota l’estona estem pendents de missatges o actualitzacions…
Ens agafa un atac de mal rotllo quan el tenim a uns quants metres de distància…
Quan si es queda sense bateria sembla que ens quedem també nosaltres sense energia…
Ens volen més diners dels que havíem previst o veiem que hi tenim una mica d’enganxe…