Alguns cops al llarg de la vida, i segons com som, passem per estats o fases en les que se’ns fan difícils algunes coses. Per exemple ens pot costar gestionar els nervis, o l’ansietat, o ens costa conciliar el son.

 

Són situacions en les que no només ens sentim malament, sinó que ens desgasten, ens resulta complicat pensar o reflexionar, ens costa posar-hi perspectiva. I hem de posar-hi especial atenció perquè en aquestes circumstàncies és fàcil que recorrem a “solucions” que no sempre són les millors per a nosaltres.

 

De vegades, aprenent tècniques d’autocontrol, no farà falta recórrer a la medicació per millorar certes situacions, com ara estats d’ansietat. Però altres vegades sí que serà necessari prendre’n.

 

En aquests casos, allò que es recepta (i sempre haurà de ser recomanat i receptat per un/a professional de la salut) són els ansiolítics. Aquests contribueixen a reduir l’ansietat o a facilitar la son. Hem de saber que són substàncies fortes i que creen dependència. I al mateix temps ser molt conscients que si hem estat força temps prenent-ne (perquè així els ho recomana la metgessa o el metge), en deixar-los ho passarem malament; així que ens haurem de preparar per a que això no ens agafi per sorpresa, i ens faci no deixar-ho.

 

Però hem de tenir clar i repetim que, molt sovint, no ens caldria prendre medicació, perquè podem cercar alternatives. Hem de tenir clar que la medicació que ens ha ajudat un cop, no té perquè ajudar-nos en una altra ocasió (perquè hem generat tolerància al medicament, perquè la situació és una altra, perquè correm el risc de generar una dependència que després ens pot agreujar altres símptomes, etc.). I també hem de tenir clar que la medicació que ha ajudat a algú altre, pot tenir uns efectes molt diferents en nosaltres.

 

A vegades, hem de ser molt curoses i anar molt en compte amb què fem i què prenem quan “no podem amb…”, perquè correm els riscos d’acabar “no podent sense…”.

 

confusio

 

Entrada original a LaClara.info