Consoles i e-jocs
Tenen coses guapes
Puc estar sol o sola (o amb uns pocs col·legues) a l’habitació o al local, desconnectat de tot (de l’escola, de casa, del món), i ficar-me en un món virtual.
És un recurs per relaxar-me, canviar de xip i passar-ho bé. Hi ha qui ho fa anant a la muntanya; altres, fent esport … I qui ho fa amb aquests jocs.
L’únic que s’ha de fer és jugar i aconseguir passar a la pantalla següent, o guanyar la cursa, el partit o… Mentrestant, tinc la satisfacció d’haver-ho aconseguit (sóc un crac!) encara que per a qui em veu des de fora sóc un noi o noia assegut prement botons de colors.
Potser va bé per:
- Alimentar la nostra imaginació entrant en mons totalment diferents.
- No deixar les coses a mitges i agafar constància: “Fins que no m’acabi aquest joc no paro”.
- Voler superar-se un mateix: “Ho haig d’aconseguir”.
- Passar bones estones sense haver de pencar-ho massa.
- Ajudar altres amb trucs que tu saps.
I jo, com ho porto?
Em relaxo massa?
- Abans de relaxar-me he estat fent altres coses? (deures o estudiar, esport…)
- Em poso a jugar perquè estic cansat o perquè estic cansat de no fer res?
- Hi dedico més temps del compte?
- He comptat el temps que m’hi passo?
- Deixo de fer altres coses que també m’agraden, com ara:
Ser al carrer amb els col·legues.
Fer els deures, estudiar per al control.
Jugar amb la germana petita o a estar amb els pares.
Fer esport.
Dedicar-me més a altres aficions.
Queixar-me per tot el que trobo injust en aquesta vida (el que creus que no està bé).
Parlar d’altres coses amb els col·legues.
Em costa no jugar-hi?
- Quan no puc jugar-hi tinc ansietat o ho trobo a faltar?
- Em poso nerviós, de mal humor, agressiu, quan la pantalla em diu Game Over?
- No paro de pensar quan arribaré a casa per posar-m’hi a jugar?
- M’enfado força amb la mare o el pare quan em diuen que pari o quan m’avisen que el sopar és a taula?
- Em quedo estamordit?
- Quan acabo de jugar em quedo encantat una estona i em costa connectar de nou amb el món real?
- De tant jugar em costa enfocar la vista?
- Passo de les converses dels col·legues o del món en general?
- No rendeixo a la secundària perquè m’he quedat fins a les tantes jugant i gairebé no he dormit?
- A vegades em confonc?
- Visc el món virtual més intensament que el món real?
- Tant rotllo bèl·lic em posa agressiu?
- Em penso que sóc com els protagonistes?
Sóc la mateixa persona davant la consola que davant la vida?
- M’emprenyo igual quan sento parlar del deute extern dels països que quan perdo la partida?
- Insisteixo tant a passar el curs com a passar-me aquell joc?
- Sóc igual de crític/a amb el món com amb el joc que acaba de sortir?
- Em passo més hores assegut que dret?
- El meu temps lliure consisteix a estar tres hores assegut en una cadira?
- Em fa mal rotllo que em diguin sempre que hi jugo massa?
Perquè no se m’escapi de les mans
Marcar-me uns límits de temps per jugar a la consola i complir-los.
Si un dia em passo, descansar els altres. La vista ho agrairà!
Quan acabo un joc, parar uns dies abans de ficar-me en un altre i fer altres coses.
Prendre-m’ho amb filosofia i amb calma, tenir clar que només és un joc (al futbol es juga en un poliesportiu i no en una pantalla; pels carrers es va caminant, no atropellant gent amb un cotxe…).
Combinar-ho amb altres mogudes :
- Sortir a prendre alguna cosa.
- Anar a donar una volta.
- Organitzar acampades, anar a manis, a festes…
- Fer un esport.
- Tenir altres aficions.
Tenir criteri a l’hora d’escollir els jocs, segons els teus principis:
- Si no m’agrada la guerra, per què jugo a matar?
- Si respecto les noies, per què jugo a aquest joc on les noies semblen només un objecte de desig?
No ser monotema (només parlant de la consola o el joc en xarxa ), i interessar-me per altres històries.
Jugar en grup presencial més que “en virtual”: m’aportarà més coses.