Consoles i e-jocs

Tenen coses guapes

Puc estar sol o sola (o amb uns pocs col·legues) a l’habitació o al local, desconnectat de tot (de l’escola, de casa, del món), i ficar-me en un món virtual.

És un recurs per relaxar-me, canviar de xip i passar-ho bé. Hi ha qui ho fa anant a la muntanya; altres, fent esport … I qui ho fa amb aquests jocs.

L’únic que s’ha de fer és jugar i aconseguir passar a la pantalla següent, o guanyar la cursa, el partit o… Mentrestant, tinc la satisfacció d’haver-ho aconseguit (sóc un crac!) encara que per a qui em veu des de fora sóc un noi o noia assegut prement botons de colors.

Potser va bé per:

Alimentar la nostra imaginació entrant en mons totalment diferents.
No deixar les coses a mitges i agafar constància: “Fins que no m’acabi aquest joc no paro”.
Voler superar-se un mateix: “Ho haig d’aconseguir”.
Passar bones estones sense haver de pencar-ho massa.
Ajudar altres amb trucs que tu saps.

I jo, com ho porto?

Em relaxo massa?

Abans de relaxar-me he estat fent altres coses? (deures o estudiar, esport…)
Em poso a jugar perquè estic cansat o perquè estic cansat de no fer res?
Hi dedico més temps del compte?
He comptat el temps que m’hi passo?
Deixo de fer altres coses que també m’agraden, com ara:

Ser al carrer amb els col·legues.
Fer els deures, estudiar per al control.
Jugar amb la germana petita o a estar amb els pares.
Fer esport.
Dedicar-me més a altres aficions.
Queixar-me per tot el que trobo injust en aquesta vida (el que creus que no està bé).
Parlar d’altres coses amb els col·legues.

Em costa no jugar-hi?

Quan no puc jugar-hi tinc ansietat o ho trobo a faltar?
Em poso nerviós, de mal humor, agressiu, quan la pantalla em diu Game Over?
No paro de pensar quan arribaré a casa per posar-m’hi a jugar?
M’enfado força amb la mare o el pare quan em diuen que pari o quan m’avisen que el sopar és a taula?
Em quedo estamordit?
Quan acabo de jugar em quedo encantat una estona i em costa connectar de nou amb el món real?
De tant jugar em costa enfocar la vista?
Passo de les converses dels col·legues o del món en general?
No rendeixo a la secundària perquè m’he quedat fins a les tantes jugant i gairebé no he dormit?
A vegades em confonc?
Visc el món virtual més intensament que el món real?
Tant rotllo bèl·lic em posa agressiu?
Em penso que sóc com els protagonistes?

Sóc la mateixa persona davant la consola que davant la vida?

M’emprenyo igual quan sento parlar del deute extern dels països que quan perdo la partida?
Insisteixo tant a passar el curs com a passar-me aquell joc?
Sóc igual de crític/a amb el món com amb el joc que acaba de sortir?
Em passo més hores assegut que dret?
El meu temps lliure consisteix a estar tres hores assegut en una cadira?
Em fa mal rotllo que em diguin sempre que hi jugo massa?

Perquè no se m’escapi de les mans

Marcar-me uns límits de temps per jugar a la consola i complir-los.
Si un dia em passo, descansar els altres. La vista ho agrairà!
Quan acabo un joc, parar uns dies abans de ficar-me en un altre i fer altres coses.
Prendre-m’ho amb filosofia i amb calma, tenir clar que només és un joc (al futbol es juga en un poliesportiu i no en una pantalla; pels carrers es va caminant, no atropellant gent amb un cotxe…).
Combinar-ho amb altres mogudes :

Sortir a prendre alguna cosa.
Anar a donar una volta.
Organitzar acampades, anar a manis, a festes…
Fer un esport.
Tenir altres aficions.

Tenir criteri a l’hora d’escollir els jocs, segons els teus principis:

Si no m’agrada la guerra, per què jugo a matar?
Si respecto les noies, per què jugo a aquest joc on les noies semblen només un objecte de desig?

No ser monotema (només parlant de la consola o el joc en xarxa ), i interessar-me per altres històries.

Jugar en grup presencial més que “en virtual”: m’aportarà més coses.