Amb motiu del passat 25 de novembre, el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, volem revisar alguns mites que existeixen sobre les agressions sexuals, quan aquestes es relacionen amb els consums de drogues. Potser vosaltres no heu sentit res al respecte o no feu aquesta relació però, històricament, el consum de substàncies (especialment el fet de sortir de “festa”, de tenir experiències on pot canviar la percepció del risc o perdre el “control”, etc.) s’ha relacionat amb el fet de poder patir, per part especialment de les noies i el col·lectiu lgbtiq+, violència sexual.
El primer mite que cal abordar és just aquest: la relació entre la violència sexual i les drogues. Les agressions sexuals, com a part de la violència masclista, es poden donar en molts contextos de la vida, i la seva causa és el masclisme; el pensar-se amb dret d’abusar, aprofitar-se, fer mal a una altra persona… o (no cal que pensem en situacions extremes) decidir centrar-se en un mateix i no tenir en compte a l’altra ni les repercussions que les nostres accions poden tenir sobre aquesta. Ni una persona que s’ha pres alguna substància es mereix rebre cap violència, ni les drogues són una excusa per a poder agredir i, a més, no fer-se’n responsable.
Els mites, els missatges que sentim arreu o les idees preconcebudes que no assenyalen aquesta relació directa amb el masclisme, ens distreuen de la causa i fan que posem la mirada on no toca, permetent que les agressions es segueixin succeint.
Així que anem a desmuntar aquestes creences específiques o mites al voltant de les agressions sexuals que es donen en contextos on s’ha consumit perquè, com dèiem, hi ha violències masclistes a tot arreu i, a cada lloc, es desenvolupen d’una manera concreta.
S’han consumit drogues “especials”
Uns mites molt habituals són aquells que es refereixen a les substàncies en concret o com es prenen. Per exemple: creure que la substància principal present és alguna exòtica o estranya, com la burundanga (o escopolamina). O que s’administren de formes molt excepcionals, com les punxades. No volem dir que aquests casos no existeixin, volem dir que son casos molt excepcionals.
En alguns casos es pot tractar de medicació com benzodiazepines o antidepressius, o substàncies com el GHB. Però hem de tenir en compte que la droga més present en aquestes agressions és l’alcohol.
L’espai públic, més perillós
Ens han fet creure sovint que l’espai públic és el més perillós i on ens pot passar de tot, però això no és del tot cert. Si que és molt possible que de festa (a una discoteca, a la festa major, a la festa de cap d’any, etc.) i inclús pel carrer, anant o tornant, o en transport públic, es donin diferents tipus d’agressions. Però també ho és que aquestes passin en espais privats: casa d’amistats, de familiars, casa de la pròpia parella.
Per desgràcia, moltes agressions amb presència de substàncies passen precisament en els llocs que ens fan sentir segures i on no ens ho esperaríem.
Els agressors son desconeguts
Aquest també és un mite molt important de desmuntar. I a més, un que se’ns pot fer difícil perquè costa pensar que les persones que et coneixen poden fer-te mal. Però molt sovint les agressions sexuals es donen per part de persones conegudes, que provoquen o aprofiten una situació de vulnerabilitat.
A més, hi ha coses que quan les fa un desconegut, tenim claríssim que són una agressió, però quan les fa una persona propera (un amic de la colla, una parella, un amic d’un amic a qui hem conegut i volem caure bé…) dubtem, a vegades ho excusem i, fins i tot, no ens ho volem creure. Sobretot perquè ens diran que allò no és una agressió, que ens estem confonent. O que és culpa nostra.
No és culpa nostra.
Tot el que ens expliquen és pel nostre bé
A vegades hi ha persones adultes que tenen les coses mal enteses. Si alguna persona propera ens ha explicat algun d’aquests mites, o els hem vist reproduïts a les xarxes socials o la televisió, això no vol dir que ho estiguin fent a propòsit. Moltes vegades creuen que difonent aquests missatges faran que les adolescents i les joves estiguin més alerta i evitin ser agredides. Però el què aconsegueixen és que nosaltres agafem por a sortir, a anar de festa, a estar al carrer… mentre els que agredeixen passen desapercebuts. Inclús no creuen que estiguin agredint: perquè només estan insistint molt perquè beguis alcohol però no estan fent servir burundanga, perquè són un amic de la colla i no un desconegut, perquè estan a una festa a casa d’un col·lega i no pas en un carreró fosc o ves a saber.
Les coses que ens expliquen ens han de donar eines per identificar situacions i cuidar-nos, assenyalar les violències i fer que qui agredeix prengui consciència de les seves accions. No hem de tenir por a estar al carrer, a anar de festa o a compartir estones amb altra gent, amb o sense substàncies!
D’altra banda, si vols saber una mica més sobre agressions sexuals o creus que tu o algú del teu entorn n’ha pogut partir alguna, visita aquest recurs.