Començar o no començar, aquesta és la qüestió. Al voltant del tabac es poden fer moltes preguntes, però la resposta d’algunes, a vegades no és la més honesta.
Si agafes a un grup de persones que fumen, especialment si són adultes i ja fa una pila d’anys que ho fan, i els hi preguntes si els hi agrada fumar, possiblement la gran majoria et dirà que sí. Al cap i a la fi, qui és capaç de ser honest i reconèixer que constantment està fent una cosa que no li agrada? I a vegades no és que els hi agradi fumar, sinó el malestar que desapareix quan ho fan.
Si a aquest mateix grup de gent els hi preguntes si els hi agradaria deixar de fumar, és probable que alguns diguin que sí, i altres diran que no. Que difícil ha de ser, ser honesta i dir que t’agradaria deixar de fumar, però que no ho fas perquè estàs enganxada i no et pots imaginar la vida sense aquell gest no? I per tapar aquesta incoherència, hi ha qui preferirà dir que no vol deixar de fumar que assumir aquesta contradicció entre el voler i el no poder.
Però si a tota aquesta gent fumadora, se’ls hi pregunta si els hi hagués agradat no començar a fumar, és molt probable que la immensa majoria reconegui que preferiria tornar enrere al temps i no començar mai a fumar.
Començar és la primera part, d’una successió que pot acabar d’una manera que ja coneixem. És més fàcil no començar a fumar que deixar-ho un cop s’està enganxat o enganxada a la nicotina. Així que, posa-t’ho fàcil!
