Deures i IA: és una bona idea?

Fa uns dies s’ha fet viral un vídeo on desenes d’estudiants reconeixen que fan servir habitualment alguna eina d’intel·ligència artificial (IA) per fer els deures o els treballs de l’institut. Hi haurà qui ha vist confirmada una sospita fonamentada pel que veu al seu insti i hi haurà qui s’hagi sorprès que aquest fet sembli tan habitual (perquè recordem que un vídeo a les xarxes socials no és sempre reflex de la realitat). Però més enllà dels comentaris superficials o de les respostes escandalitzades i moralistes que hagi suscitat el vídeo, ens ve de gust preguntar-nos si fer els deures i els treballs amb intel·ligència artificial és una bona o mala idea.

Intel·ligència artificial al nostre dia a dia

Queda clar que algunes eines generatives amb IA han vingut per fer-se un lloc, també, al dia a dia de les persones. Des que fa un parell d’anys van fer-se accessibles al públic general aquest tipus de programes, que inclouen generadors de text i d’imatge amb intel·ligència artificial, el seu ús ha crescut tan ràpidament com la preocupació que desperta.

Tot i que el seu ús encara planteja els mateixos dilemes que a l’inici, fer-la servir ha esdevingut costum entre moltes persones. Hi ha qui li demana receptes, altres recomanacions literàries, alguns l’utilitzen per accedir a fórmules de fulls de càlcul o com a corrector de textos i d’altres, directament, perquè els faci els deures i els treballs que ha de presentar a classe.

IA, aprenentatges i hàbits

D’entrada cal saber com funcionen aquests programes on “parles” amb un xatbot (o programes que poden mantenir converses amb persones de forma automàtica). Aquests programes són generadors de textos, però és clar que no són un ésser racional amb capacitat de pensar. És a dir, fan càlculs per escollir la paraula més probable que vagi darrere de la que ha escrit immediatament abans, això sí, tenint en compte les ordres que han rebut. Tot i que el què fa és prou impressionant, això està força allunyat de pensar.

Si parlem de deures o treballs de classe, alguns resultats poden ser prou bons per rebre una bona qualificació. Ara, no és una sorpresa que si realment ens fixem en els aprenentatges a fer a partir d’un treball, doncs segurament el resultat no és tan satisfactori. Sí, és probable que siguis una experta a fer les preguntes correctes perquè el xatbot et faci la feina. I això pot ser una habilitat. Però també és probable que no aprenguis realment sobre el contingut o l’habilitat que se’t planteja amb els exercicis.

Per a mantenir-ho aterrat, ho podem comparar amb una calculadora. És una comparació que es fa sovint. En principi, les calculadores, com el seu nom ens deixa endevinar, haurien de servir per resoldre càlculs matemàtics que poden ser complexos fer de cap. Però és cert, que a mesura que la tecnologia millora, les calculadores són capaces no només de resoldre càlculs matemàtics bàsics (sumar, restar, multiplicar i dividir) sinó que poden resoldre fórmules més complicades.

Evidentment, si tu li poses una fórmula a una calculadora, i ho fas bé, obtindràs el resultat numèric desitjat, però potser no coneixeràs el procediment que s’ha de seguir per resoldre el càlcul. En molts casos està bé conèixer els procediments per diferents motius: a vegades són la base per a futurs aprenentatges més complexos, comprendre el procediment ajuda a entendre quan es pot aplicar i quan no, o simplement ho has de saber resoldre sense calculadora perquè s’exigeix aquesta competència als estudis que estàs fent.

És a dir, no caldrà que repetim cada vegada un procés que pot fer una calculadora, perquè possiblement tindrem una calculadora a mà. Però sí que és important aprendre a fer el procediment, aprendre els perquès, agafar mecàniques, etc. perquè ens servirà per a altres qüestions.

Doncs bé, fer els deures amb un xatbot és similar. Pots fer-lo servir per demanar-li que et faci els deures o el treball directament. És a dir, és una eina i tu has de decidir si prefereixes que faci la feina en el teu lloc, o que sigui un suport per aquells aprenentatges que has de fer.

Llavors, què?

Potser és cert que fer els deures i els treballs així és més ràpid. Potser recorrent a aquestes dreceres et sembla que li pots dedicar el temps a altres coses més interessants, o fins i tot treus més bona nota. Però també és cert que assumeixes altres riscos, com que t’enganxin i suspenguis, que et confiïs o t’autoenganyis (i realment el dia de l’examen has d’estudiar el doble o te la jugues més perquè no tens el teu xatbot salvador). Com ja hem comentat, el risc principal és que potser no aprendràs allò que et proposa el professorat que aprenguis. Que a vegades no li veus gaire el sentit, o no ho sembla, però de veritat que la major part de les vegades sí que el té.

Més enllà de possibles moralismes, ens podem plantejar, quan és una ajuda o quan en soc depenent? Ser depenent, en general, no és molt bon negoci. Tampoc ho és ser-ho de les pantalles. Ni, en aquest cas, de la IA perquè ens faci les feines.

Si tornem a l’exemple de la comparació amb la calculadora, aquesta és una eina relativament simple i accessible. Però els xatbots i programari d’IA que s’està fent servir, són propietat de companyies que, en qualsevol moment, ens poden negar l’accés a aquests recursos, convertir-los de pagament, permetre fer treballs de qualitat només a la gent que ho pugui pagar o qualsevol altra restricció que els passi pel cap.

És una bona idea doncs?