Si busques memes sobre cànnabis, segurament trobaràs centenars de bromes sobre tenir gana, oblidar-se de coses, quedar-se «empanat» o passar-s’ho genial fumant. Però… aquests memes expliquen realment quins són els efectes del cànnabis? O només ensenyen una part de la història?
El cànnabis a Internet
El cànnabis és una de les substàncies il·legalitzades que més podem veure a arreu, també a internet. Sovint ens podem trobar, encara que no ho busquem, amb memes, vídeos o referències a xarxes socials.
Molt sovint es representa el consum de cànnabis amb humor. Fent bromes relacionades amb la gana de després de fumar, estar relaxada, riure per qualsevol cosa o oblidar-se de coses com per exemple el que s’anava a dir.
Com saps, aquest tipus de contingut forma part de la cultura digital i no significa automàticament i necessària que tothom que el comparteix consumeixi cànnabis o pensi exactament el que diu el meme, però té un impacte molt important.
Els memes exageren (per això fan gràcia)
Per què els memes ens fan tanta gràcia? Simplificant, perquè fan servir un dels recursos més habituals de l’humor, funcionen perquè agafen una idea i l’exageren fins a un extrem que podria ser ridícul. Una situació quotidiana es porta fins a l’absurd i aquest contrast ens fa riure.
Per exemple:
És evident que el que fa gràcia és que ningú es podria menjar 32 hamburgueses, però com que sovint després de fumar porros la gent té molta gana, fa gràcia pensar en que algú vol dissimular que ha estat fumant però aquesta exageració el delata.
Evidentment, la realitat és molt més variada i els efectes del cànnabis poden impactar diferent: depenen de múltiples factors com la persona, la quantitat que consumeix, la concentració de THC del cànnabis, l’estat emocional, el context…
O sigui que un meme pot explicar una experiència concreta, potser una més generalitzable, però no pot explicar totes les experiències, ni tan sols d’una única substància, en totes les circumstàncies de consum.
Només veiem una part de la història
Així doncs, als memes acostumen a aparèixer moments divertits o situacions absurdes, però normalment no apareixen persones que tenen problemes per controlar el consum, persones que han tingut una mala experiència o situacions d’angoixa o paranoia.
O si ho fan és generant un distanciament on ens riem d’ells i no amb ells.
I no és perquè siguin més habituals unes situacions o les altres, sinó perquè no són tan «compartibles», no només a internet, també a la realitat. O quanta gent de la teva edat coneixes que expliqui les males experiències de consum que ha tingut (en primera persona, no les dels seus amics per riure-se’n?
Està clar doncs, que Internet no és un reflex perfecte de la societat, sinó més aviat és una selecció del que aconsegueix més atenció i més reaccions. Només veiem allò que les altres persones volen compartir.
Riure’s del cànnabis no és el mateix que entendre’l
I és evident que es pot fer humor sobre el tema, no passa res. Però això no vol dir que els porros siguin una cosa simple. D’una experiència individual no se’n pot fer una norma general. És a dir, si algú diu «jo vaig fumar i no em va passar res» no significa que sigui igual per a tothom, ja que segurament hi ha qui va fumar i sí que li va passar. El problema apareix quan només tenim una única mirada. Davant de qualsevol contingut ens podem preguntar: què no està explicant? Quina part de la història falta? M’està donant informació que pugui evitar males experiències?
Els mems poden ser divertits, però no són un manual d’instruccions sobre el cànnabis. Riure d’una cosa i entendre-la són dues coses diferents. Quan es tracta de prendre decisions sobre consum, val la pena tenir més informació que la que cap en una imatge amb una frase graciosa.