De videojocs n’hi ha de molts tipus, i els podem classificar de moltes maneres. Per exemple: segons el nombre de persones que hi juguen (per a una sola jugadora, per a dues jugadores, o directament multijugador, si juguen més persones); segons el suport on es juguin (els videojocs poden ser per a consola, per a ordinador, per a mòbil o tauleta, o multiplataforma si es pot jugar a diferents suports); segons el gènere del videojoc (aventures, arcade, esports, de gestió de recursos, bèl·lics…).
Però avui no volem parlar de com es classifiquen els videojocs. El que volem és centrar-nos en un grup concret de videojocs. Precisament, en aquells que contenen armes més enllà de si estan classificats com a bèl·lics, d’acció, d’aventures, d’estratègia, de shooter en primera persona, si són realistes o no, si expliquen esdeveniments històrics o són escenaris inventats…
Per què és important parlar de les armes als videojocs?
Tot i que afortunadament vivim en un entorn immediat sense conflictes armats, hi ha milions de persones al món que no gaudeixen d’aquest privilegi, i viuen sota l’amenaça d’exèrcits de països veïns, sota el poder d’exèrcits de mercenaris, amb la por de ser víctimes de forces paramilitars, etc.
El problema és que malauradament a escala global avancem cap a una societat més agressiva i violenta. I ens ve de gust reflexionar i preguntar-nos si part d’aquest problema (no tot, evidentment!), pot estar agreujat també pels videojocs. Específicament de les escenes ultraviolentes i les armes que hi ha a milers de jocs electrònics al món jugats per milions de persones.
Si, poc a poc, ens acostumem a veure gent amb armes a una pantalla, ja sigui al videojoc de moda del moment, sigui a les xarxes socials o sigui a les pel·lícules o sèries, aquest fet ens impressiona cada vegada menys? Se’ns fa més quotidià? Més “normal”? Per tant, quan a les notícies surt gent armada, o ens expliquen que hi ha un conflicte armat a un altre punt del planeta, i ens n’ensenyen imatges amb tota la cruesa… potser ens impressionen menys que si no estiguéssim acostumades a veure aquestes escenes?
La normalització de les armes
De fet, és probable que qualsevol persona que jugui habitualment a jocs on apareguin armes, sigui capaç de dir noms i característiques d’armament específic real. Com si fossin pokemons. I això no hauria de ser “normal” si una persona no té cap tipus de formació especialitzada, com per exemple la militar. Per tant, s’està normalitzant no només el coneixement sinó l’admiració de les armes per a persones cada cop més joves i allunyades d’aquestes. I això és un problema, perquè a part d’insensibilitzar-nos i interessar-nos, les pot arribar a fer atractives.
Quin paper hi juguen les empreses armamentistes?
Doncs resulta que la indústria dels videojocs té relacions amb empreses de la indústria armamentista i militar. I de quin tipus?
La indústria dels videojocs contribueix al finançament de la indústria de les armes amb la compra de llicències per a reproduir les armes reals als videojocs. O hi ha empreses de videojocs que fabriquen productes específics per a entrenament militar. Fins i tot, hi ha països que exigeixen una revisió dels continguts del videojoc per a donar llicència, o sigui el permís, per reproduir certes unitats militars reals perquè apareguin als videojocs.
I què hi podem fer?
Davant d’aquest fet, podem fer diverses coses. La primera és, ara que coneixem alguns interessos que hi ha al darrere, no consumir aquest tipus de jocs digitals o continguts i optar per altres narratives o experiències. Si en volem fer un consum, podem fer-lo, també, de forma crítica. Per exemple, si volem jugar a shooters, en podem buscar alguns en els que no s’utilitzin armes reals. Si el que volem és acabar amb aquests tractes, podem denunciar aquesta conveniència entre aquestes dues indústries. També serà especialment important, si volem jugar a jocs de guerra basats en fets reals, informar-nos de què va passar realment més enllà del que expliquen els videojocs i contrastar les versions simplistes o propagandístiques.
Segur que a vosaltres se us acudeixen encara més coses a fer!