Que la indústria dels videojocs busca obtenir beneficis econòmics no és una idea nova, oi? Tampoc és un secret. Milions de jugadors i jugadores arreu del món realitzen (en conjunt) despeses milionàries i, per tant, produeixen també guanys milionaris per a les empreses. De fet, la indústria dels videojocs mou xifres molt importants de diners. És la indústria de l’oci més important del món, facturant més que la del cinema i la de la música juntes. Però en les últimes dècades hem pogut observar com tot allò que tenia a veure amb gastar-se diners en els videojocs ha anat prenent noves formes.

Inicialment podies comprar-te un videojoc, que evidentment costava diners, però aquesta despesa era única, la feies un cop i ja està. Un cop tenies el joc, podies jugar tant com volguessis o, almenys, fins que l’avorrissis. No gaire temps més tard van aparèixer les extensions i expansions dels jocs, que aportaven continguts nous pel videojoc que ja tenies. I, no fa tant, que també es van generar les subscripcions; tens l’opció de fer un pagament estable (per exemple mensual) que et permet tenir accés a una “biblioteca” de videojocs. Tot això no ha deixat d’existir, però potser ara mateix no és el que està més de moda o el que més despesa (i guanys) genera.

Microtransaccions

Si pensem en videojocs i en com ens hi hem gastat diners (o què fa habitualment la gent del nostre voltant), segurament ens venen al cap: jocs online o videojocs als que es juga des del mòbil (fins i tot dels que diem que són gratuïts!), amb monedes amb noms estranys, skins, i altres despeses molt petites per poder avançar, etc. Així doncs, en realitat pensem i parlem de les microtransaccions.

De fet, tornant a la indústria dels videojocs, les microtransaccions representen el 88% dels seus ingressos, és a dir només el 12% es donen per la compra de jocs. Aquestes despeses són una nova fórmula que permet a les empreses augmentar ingressos i fer-ho de forma constant.

Però a què ens referim exactament? Les microtransaccions són pagaments que es fan dins del videojoc, tant amb diners reals com amb monedes internes dels jocs: complements, opcions o caixes botí.

De fet, una de les coses que crida més l’atenció (i que sovint més preocupa) són les caixes botí o “loot boxes”. Teòricament contenen “articles” que el videojoc tria a l’atzar, tot i que no és ben bé sempre així. I preocupa molt perquè aquest tipus d’elements generen força dependència i a més sovint fan que gastem més del que teníem previst. En un videojoc tot està molt pensat i res passa de forma casual.

 

Com es realitzen les despeses?

Però, com es realitzen les despeses en els videojocs? Normalment, és necessari registrar-se i introduir les dades d’alguna targeta bancària o d’algun servei com per exemple PayPal. Algunes persones menors d’edat pot ser que tinguin targetes bancàries (tot i que només s’hi pot accedir a tenir-ne a través de pares, mares o tutors), d’altres, potser, utilitzen les dades de targetes de familiars (recordeu que sempre ha de ser amb permís) o també hi ha l’opció de fer-ho amb targetes de prepagament (són com targetes regal o targetes de consoles o jocs específics, que es poden comprar online o en botigues físiques i desprès canviar-les a la web o joc). Aquestes targetes poden ser d’imports diversos i es poden comprar en diferents comerços. D’entre totes les formes de pagament, aquesta, presumiblement, és la més segura, doncs no cal que compartim informació o dades personals i un cop s’acaben els diners no correm el risc de continuar gastant (encara que sigui de poc en poc).

 

Com s’haurien de realitzar les despeses?

De fet, si realitzem alguna despesa a través d’un videojoc amb algun tipus de targeta bancària, és important que recordem aquests consells:

–            Tenir pensat un “pressupost” i uns límits del que em vull gastar abans de fer-ho.

–            No utilitzar targetes d’altres persones sense permís (perquè si no parlaríem de furt o de suplantació de la identitat).

–            Fer servir plataformes de pagament segures i verificades.

–            Connectar-se a internet de forma segura, instal·lar antivirus i NO desar mai les contrasenyes o les dades.

–            Fer servir targetes de prepagament.

Fer servir la targeta d’altres persones sense el seu permís no s’hauria de fer mai i pot suposar un problema legal.