Si dius que no a una beguda alcohòlica a una festa o un botellot, és probable que algú et pregunti: «Per què?». En canvi, gairebé ningú et pregunta per què no fumes, o entenen ràpid perquè rebutges altres coses. Per què passa això? La resposta no té tant a veure amb l’alcohol i els seus impactes com a droga, sinó amb la manera com la societat el veu.
Una situació molt habitual
—En vols una mica?
—No, gràcies.
—Va, que només és una mica.
—No, de debò. No em ve de gust beure alcohol.
—Per què?
Potser aquesta conversa et sona. Potser encara no l’has viscuda però te l’han explicat, i creus que és probable que algun dia et trobis en una situació molt semblant. Curiosament, si rebutges una copa en alguns contextos de festa, moltes persones et poden pressionar o demanar explicacions. En canvi, gairebé ningú es qüestiona en el sentit invers: per què beus alcohol?
L’alcohol és una droga… però no el tractem com si ho fos
Quan sentim la paraula «droga», moltes persones pensen en substàncies il·legals. Però la realitat és que l’alcohol també és una droga: una substància psicoactiva que modifica el funcionament del sistema nerviós central i que pot generar una addicció.
Una gran diferència respecte d’altres és que és legal per a les persones adultes i que pot estar molt present en la nostra vida quotidiana. És habitual veure alcohol en festes populars, concerts, celebracions esportives, a les xarxes socials, en anuncis de televisió, sèries i pel·lícules i fins i tot potser també en dinars familiars!
Quan una cosa està tan present en esdeveniments festius i celebracions, acabem percebent-la com una part «normal» de divertir-se o de celebrar, inclús necessària. I això fa que, de vegades, el que sorprengui no sigui que algú begui, sinó que decideixi no fer-ho. Perquè el consum d’alcohol és el comportament esperat, i si algú trenca amb aquesta expectativa qüestiona la normalitat.
La pressió de grup?
Sovint quan pensem en la pressió de grup inevitablement pensem en algú que insisteix molt en què fem una cosa, en aquest cas, beure alcohol. I que ens diu coses directes com “beu!”. Però aquesta pressió té diferents formes: també és quan algú, i potser són moltes persones diferents en moments diferents, ens diu coses com:
- «Segur?»
- «Només una.»
- «No siguis avorrida.»
- No passarà res
- Tots en prenem, ets la única persona que no ho fa!
- …
Com veus, cap d’aquestes frases obliguen directament a algú a beure, però sí que qüestionen constantment aquesta opció de no consum, i obliguen a qui ha pres aquesta decisió a justificar-se tota l’estona. Segurament qui les diu no ho fa amb mala intenció, no ens vol fer mal. És possible que ni tas sols ens sembli que ens està instint, perquè pot ser només una frase o una vegada. Però sense voler-ho està contribuint a generar una sensació de pressió sí que ens pot portar a fer una cosa que no volem fer.
No beure no necessita una excusa
Hi ha persones que no beuen perquè no els agrada el gust, altres perquè practiquen esport, alguns perquè no volen o no poden gastar-se aquests diners, algunes perquè l’endemà han de matinar, altres perquè prenen medicació o perquè no en tenen ganes o per motius religiosos… Tot són bons motius, i cap és millor que un altre.
De fet, hi ha una idea encara més important: no cal tenir cap motiu especial, dir «no, gràcies» ja hauria de ser suficient.
Igual que ningú espera que expliquis per què no consumeixes altres drogues, tampoc hauries d’haver de justificar per què no vols beure alcohol.
La pregunta important no és «per què no beus?», sinó «per què sorprèn tant que algú decideixi no fer-ho?». Un bon grup és aquell on tothom pugui passar-s’ho bé sense pressions, on s’acullen maneres diferents de fer les coses, on ningú ha de consumir per sentir-se acceptada i on es respecta la decisió de no consumir sense demanar explicacions. Respectar les decisions individuals també forma part de cuidar el grup i a les persones que estimes.