Modes al món n’hi ha moltes. Són constants. L’única manera que en desaparegui una, és que una altra n’ocupi el seu lloc. I passa amb moltes coses: la música, la roba, els trends de Tiktok, el menjar, l’exercici o les expressions al parlar. Fins i tot, també passa amb el consum d’algunes substàncies com el tabac.
Durant molts anys la manera més estesa, i gairebé única, de consumir tabac per part dels i les adolescents va ser a través de les cigarretes industrials. Però en les darreres dècades hem pogut observar diferents modes que, una rere l’altra, han intentat canviar això.
Les velles modes, el tabac de liar i la catximba
Fa un temps es va posar de moda el tabac de cargolar. En un inici es relacionava amb una sèrie de mites que evocaven la falsa imatge de ser “menys dolent”. Tot i que no s’ha convertit en la manera majoritària de consum de tabac, sí que s’ha multiplicat el seu consum, especialment entre la població jove.
Paral·lelament, també es van posar de moda les catximbes al nostre entorn (a altres parts del món, les shishes fa milers d’anys que es fan servir per fumar). Aquesta manera de consumir tabac tampoc ha desplaçat les altres maneres de fer-ho, simplement s’ha convertit en una manera més, que es pot veure fins i tot a bars i a discoteques.
Aquestes “velles” modes, no han fet desaparèixer el consum de tabac en cigarretes tradicionals, però potser aquest mai va ser l’objectiu de la indústria del tabac. Seria estrany que volguessin deixar de vendre el seu producte estrella, no?
Presentació habitual del tabac de liar
La nova moda, el vaper
Durant l’última dècada ha arribat una nova moda de consum de nicotina que s’ha consolidat en els darrers 3 anys. Parlem del vaper.
I no parlem de “moda” per casualitat. Segurament utilitzar aquest concepte és més adequat que mai. Aquests dispositius, els vapers, permeten una gran variabilitat de formes i colors, fent que el mateix objecte sigui un element que es posa de moda. Podem creure que és una qüestió superficial, però segurament no ho és tant i no és casualitat la gran oferta de nous productes.
A vegades, pot semblar que en alguns ambients o contextos, tenir-ne un, fer-lo visible i consumir-ne aporta fins i tot cert prestigi. Que ridícul, oi? Malauradament, sembla que és una estratègia que funciona, en els últims 9 anys el consum no ha parat de créixer en tota la població, i especialment entre els i les més joves.
Tot i aquestes dades, també sabem que l’edat d’inici de consum de tabac es manté estable des de fa uns quants anys, i alhora cada cop menys persones joves fumen tabac. De fet, ara mateix fumen la meitat de persones d’entre 14 i 18 anys de les que ho feien fa 24 anys.
Per acabar, també és interessant mirar què se sap sobre la composició de la càrrega del vaper, és a dir, si té nicotina o no. Sabem que una mica més de la meitat de la gent que consumeix vaper ho fa amb càrrega de nicotina, però gairebé l’altra meitat ho fa amb càrregues sense nicotina.
Mentre el consum de tabac veiem que disminueix, el del vaper augmenta. I la majoria de persones que fan servir vaper, ho fan amb nicotina. Podríem sospitar que la indústria del tabac no està gaire preocupada per les dades sobre el descens del consum de tabac, ja que el consum de nicotina sembla que pot mantenir-se o inclús créixer, i per tant el seu negoci no està en risc.
Es poden trobar desenes de vapers de diferents colors, mides, gustos…
En conclusió
Les modes no acostumen a ser casualitat i menys quan impliquen indústries i empreses, darrere sempre hi ha algun tipus d’interès. En aquest cas, podem imaginar que les grans empreses de tabac el què pretenen és continuar guanyant els milions d’euros que guanyen. No és casualitat que aquests dispositius siguin tan aesthetics i resultin atractius per a les noves generacions, que les empreses saben que cada cop fumen menys tabac. Si aconsegueixen que hi hagi adolescents i joves enganxats a l’hàbit de fumar i a la nicotina, serà més fàcil que aquests acabin sent fumadors i fumadores de tabac.