Haureu sentit que quan algú consumeix porros, pot experimentar diferents efectes. La major part de la població ha sentit que fumar cànnabis o haixix provoca o bé episodis de riure constantment, bon rollo i “felicitat”, o bé una col·locada d’aquelles que provoca que la gent s’apalanqui i filosofi sobre grans temes de la humanitat. I és possible que qui ha decidit consumir porros, ho faci motivat o motivada perquè busca aquests efectes.
Però hi ha un tercer efecte que sovint la gent desconeix, o que no vol explicar o aprofundir-hi: hi ha gent que, quan consumeix cànnabis, pot “rallar-se”, “atrapar-se”, tenir pensaments estranys, sensació d’ansietat, atacs de pànic o sensació de confusió o paranoia.
Per què passa això?
Per entendre per què passa això és necessari explicar com actuen els porros (de marihuana o haixix) al cos d’una persona que en consumeix. Ho explicarem d’una manera senzilla: quan algú fuma, els principals components (principis actius) del cànnabis (THC i CBD, però també d’altres cannabinoides i d’altres components del tabac) arriben, a través del fum, als pulmons. I un cop arriben als pulmons, part d’aquests components, es traslladen a la sang. I, a través de la sang, arriben al cervell.
Per acabar de tenir tota la informació ens traslladem un moment, especialment, al sistema nerviós: cal saber que les neurones del nostre cos es comuniquen entre elles mitjançant unes molècules que s’anomenen neurotransmissors. Alguns d’aquests neurotransmissors formen tot un sistema, conegut com a sistema endocannabinoide (que és un conjunt de comunicacions entre cèl·lules amb diverses funcions). Doncs bé, com podràs sospitar, el THC, el CBD i la resta de components del cànnabis, comencen a alterar aquest sistema endocannabinoide del sistema nerviós tan bon punt arriben al cervell a través de la sang.
Com dèiem, aquesta xarxa neuronal (o sistema endocannabinoide) està implicada en processos fisiològics com la regulació de la gana, la sensació de dolor, la memòria, la resposta a l’estrès o la inducció del son entre d’altres.
Així, totes aquestes alteracions del sistema nerviós quan es pren cànnabis poden produir en la persona consumidora alteracions dels sentits, canvis en l’estat d’ànim, dificultat per pensar, debilitament de la memòria.
Efectes diferents, en moments diferents
Més enllà del procés purament químic que acabem de descriure, hi ha altres qüestions molt rellevants que poden propiciar que s’experimentin uns efectes o uns altres. Aquests aspectes tenen a veure amb la substància, amb la pròpia i persona i fins i tot amb el context on s’està consumint.
En primer lloc, i pel que fa a la substància, pot ser que es donin uns efectes o uns altres segons els desequilibris entre THC i CBD que tingui la varietat de cànnabis que es consumeix. El THC és la substància psicoactiva i, per tant, la que es creu responsable de les sensacions d’ansietat, estrès… Per contra, el CBD sembla que és protector davant d’aquests efectes. Així, depenent de la concentració i l’equilibri, o desequilibri, entre THC i CBD serà més probable experimentar uns efectes o uns altres.
Depenent del cànnabis que utilitzis per a fer el porro, els efectes predominants poden ser un, o uns altres.
Evidentment, també serà important la dosi que es consumeixi. Depèn d’aquesta i de forma general, l’efecte del cànnabis pot ser ansiolític (que redueix els símptomes de l’ansietat) quan és a dosis baixes, o ansiogen (que augmenta els símptomes de l’ansietat) a dosis elevades. El que és una dosi baixa o alta també variarà depenent de cada persona i no té per què mantenir-se igual en el temps, pot canviar segons el moment personal o el cicle de consums.
En segon lloc, i pel que fa a la persona, hi ha factors individuals que suposen un major risc per experimentar sensacions desagradables; un molt rellevant és l’edat (existeix major risc en població adolescent que en població adulta), però també ho són molt d’altres, com per exemple la situació de salut general (física i també mental i emocional), els recursos per gestionar els malestars, alguns trets del que anomenem “personalitat”…
I, en últim lloc, no podem menystenir el context. Depèn del lloc, el moment i amb qui es trobi la persona que consumeix pot haver-hi major, o menor, risc per experimentar aquestes sensacions desagradables. No és el mateix estar rodejat de persones en qui es confia que de gent desconeguda, a casa d’una col·lega o al local d’una colla que s’acaba de conèixer o a un descampat en una zona allunyada de nit, per posar alguns exemples.
Llavors, “atrapar-se” és un efecte dels porros?
Sí i no. No es tracta d’un efecte “desitjat” dels porros; és a dir, entenem que la gent que en fuma, no cerca passar-ho malament tenint aquestes “rallades”. Ni tampoc és un efecte que es dona en tots els consums. Però sí que hi ha vegades (en situacions específiques o en persones concretes) que es donen aquests “efectes”, i està totalment relacionat amb el consum.
En definitiva, aquest efecte no hauria d’aparèixer. Hi ha gent que diu que “és normal que passi de tant en tant”, “és perquè no hi estàs acostumada”, “al principi pot passar”, etc. Però aquests missatges no són certs, no és “normal”. Si et passa, no et sentis culpable, al cap i a la fi, quan algú s’està “atrapant” el que està passant és que el seu cos, el seu cervell, li està donant un avís sobre que allò l’està trasbalsant, que l’està impactant d’una manera negativa, que alguna cosa no va bé.
Si t’atrapes quan fumes porros, potser és un bon moment per plantejar-se el consum de cànnabis.
I què puc fer si em passa o li passa a una col·lega?
Si algú, bé siguis tu o bé una altra persona, experimenta aquestes sensacions desagradables, com atrapar-se en un pensament, es poden fer algunes coses.
Podem procurar crear un espai agradable, allunyat de grans estímuls i situacions estressants. El que cerquem és que la persona es pugui tranquil·litzar, i en un ambient de calma i protecció això és més fàcil.
Hidratar-se sempre és una bona idea, si a la persona li ve de gust. I acompanyar a la persona fent-li saber que hi som presents i recordant-li (tranquil·lament i sense pressions) que la situació passarà.
I evidentment, deixar de consumir cànnabis; i de fet, seria apropiat deixar de consumir-ne durant un temps més o menys llarg, no només durant l’episodi. El cervell ja ha avisat que alguna cosa no li va bé i li fa mal, així que plantejar-se el consum, és una bona pensada.
Com veiem, tot i que ningú consumeix cànnabis cercant sensacions o efectes desagradables, aquests també poden passar. Per tant, és important parlar-ne.