Sobre els additius del tabac en podríem fer la sèrie d’articles més llarga, en podríem arribar a fer milers. Però de moment tot just aquest és el sisè. Després de parlar de la menta, el sucre, el quitrà, l’òxid de magnesi i l’amoníac, avui volem parlar d’un nou additiu, que és molt famós com a ingredient alimentari, però no tant com a additiu del tabac. Potser us sorprèn: el cacau.

Additius?

Per refrescar: un additiu és qualsevol substància, natural o sintètica, que s’afegeix intencionadament a un producte sense ser considerat un ingredient bàsic d’aquest. En el cas del tabac, és qualsevol substància, a més de la fulla de tabac i aigua, que s’incorpora durant la fabricació.

Aquests additius tenen finalitats diverses, principalment considerades “tècniques”, com millorar la conservació, l’aparença o el sabor. És a dir, s’afegeixen substàncies per preservar, per exemple, la humitat del tabac i que no s’assequi, o saboritzants i d’altres químics que en modifiquen el gust. Això, de retruc, modifica les propietats del tabac i l’experiència de fumar.

Curiosament, molts dels additius del tabac, a més de servir per aquestes qüestions, poden augmentar de diferent manera l’efecte de la nicotina, que és la substància addictiva. És a dir, poden fer que el tabac enganxi més.

Rajoles de xocolata elaborades amb cacau, ingredient conegut com a aliment però també utilitzat com a additiu del tabac

Tot i que associem el cacau a la xocolata, la indústria del tabac també l’utilitza com a additiu a les cigarretes.

Cacau: la teobromina

El cacau és la llavor de la planta del mateix nom, i és l’ingredient imprescindible per fer la xocolata. Tot i que no ho sembli pels productes que coneixem i mengem o bevem, la llavor de cacau originalment té un gust molt amarg, ben lluny del gust dolç característic de la xocolata, que realment prové de la quantitat de sucre que té.

Doncs bé, tot i que suposa menys d’1% del pes d’una cigarreta, habitualment al tabac s’hi afegeix cacau. Tot i així, el seu impacte pot ser prou considerable per diferents motius.

Per una banda, amb el gust del cacau intenten camuflar el mal gust del tabac que, tot i que no és dolç, sí que és familiar per a moltes persones i per tant pot fer més apetible les cigarretes.

A part, el cacau té un component anomenat teobromina. Aquesta substància té diferents propietats molt ben valorades per la indústria del tabac. Com a propietat principal en destaquen que suavitza el fum del tabac, fent-lo menys irritant i per tant facilitant que la inhalació del fum pugui ser més profunda, així la nicotina pot arribar millor als pulmons.

I complementàriament, la teobromina és un broncodilatador, és a dir que dilata els bronquis (relaxa els músculs al voltant de les vies respiratòries -o bronquis-, permetent que s’eixamplin o es dilatin) i permet, d’aquesta manera, més pas d’aire, i conseqüentment que arribi més fum als pulmons.

Com es pot veure doncs una vegada més, res dels efectes dels additius de les cigarretes de tabac és aleatori, sempre resulten en fer-lo més atractiu i més addictiu.

Estructura molecular de la teobromina, compost present al cacau i utilitzat com a additiu del tabac.

La teobromina és un compost natural present al cacau. En el tabac pot actuar com a broncodilatador i contribuir a suavitzar el fum de les cigarretes.