Concentració i videojocs: level up o game over?

Introducció

És cert que els videojocs no són un fenomen nou. Fa dècades que formen part de la quotidianitat d’una bona part de la població, però actualment, ocupen més temps i espais que mai: el percentatge de població mundial que juga cada cop és més gran i divers, l’existència de diversitat de dispositius i plataformes des d’on jugar facilita la possibilitat de fer-ho des de qualsevol lloc i en qualsevol moment…

I com que el fenomen no és nou, tampoc ho són els debats, les polèmiques i les controvèrsies. Una d’aquestes disputes consisteix a esbrinar si els videojocs són una eina que pot millorar la concentració o si, per contra, són un risc de dispersió i distracció.

Així doncs, el quid de la qüestió: els videojocs poden ser més que un entreteniment? Poden influir, positivament o negativa, en habilitats com l’atenció i la concentració?

Atenció i concentració

Primer, abans de res, és necessari tenir clar què és l’atenció i què és la concentració.

Per atenció entenem la capacitat cognitiva d’enfocar-se de manera selectiva a una informació mentre s’ignoren altres aspectes perceptibles. És a dir la capacitat d’una persona per centrar-se, conscientment, en un dels molts estímuls que rep, per sobre dels altres.

En canvi, la concentració és la capacitat de mantenir l’atenció en un període perllongat en el temps. O sigui, és impossible estar concentrades si som incapaces de mantenir l’atenció.

Habilitats potenciades per jugar a videojocs?

Hi ha desenes, centenars, milers de videojocs. I cadascun té la seva mecànica de joc, el seu disseny i elements molt diversos com per poder generalitzar quines habilitats o soft skills poden potenciar-se amb el seu ús.

Hi ha videojocs que requereixen habilitats de planificació, presa de decisions i anticipació de moviments. Aquestes alhora poden influir en un augment de la capacitat d’atenció selectiva o la capacitat de mantenir-se concentrat o concentrada en objectius a llarg termini.

En altres casos, es necessitaran habilitats de reacció ràpida o processament de múltiples estímuls de manera simultània. Això es pot traduir en una millora de l’atenció dividida, a més de la rapidesa de processament d’informació o la memòria de treball.

Altres videojocs, en canvi, exigeixen habilitats comunicatives, d’empatia i treball en equip per progressar o obtenir una victòria. Aquestes tenen relació de manera directa amb l’atenció, ja que la capacitat de coordinar-se amb altres persones i planificar de manera compartida contribueixen a desenvolupar-la, a més de fomentar altres coses com el respecte.

També hi ha videojocs que demanen habilitats d’exploració, capacitat narrativa, imaginació i creativitat. Això pot contribuir a resoldre problemes, crear històries o desenvolupar la paciència, que també poden ser recursos clau en el desenvolupament de la capacitat d’enfocar-se i mantenir l’atenció.

O alguns jocs, en els que cal pensar ràpidament i treballar en equip sota situacions de pressió, poden ajudar a aprendre a mantenir la concentració, inclús en escenaris que en principi la dificulten, o a tenir més adaptabilitat als canvis.

Tot i això, que alguns jocs potenciïn algunes habilitats dins el joc, no sempre significa que aquestes habilitats es traslladin a altres esferes de la vida.

Efectes nocius o negatius per jugar a videojocs?

Però, per altra banda, les mateixes mecàniques de joc, el disseny i els diferents elements que constitueixen un videojoc, poden suposar, de contrapartida, efectes negatius o riscos pel que fa a l’atenció i la concentració.

Totes coneixem videojocs amb gràfics molt intensos, sons constants, colors llampants, mecàniques de joc molt ràpides… Aquests elements poden saturar la capacitat d’atenció i produir un efecte d’incapacitat per mantenir el focus en cap estímul o, que després d’exposar-s’hi i molta estona, augmenti la insensibilitat a estímuls que no siguin superintensos. Aquesta diferència d’estimulació respecte a altres tasques, per exemple, més pausades o tranquil·les, pot portar a una desmotivació per a realitzar-les, a una impaciència més gran o nerviosisme o a experimentar sensacions de desconfort en fer-les.

Alhora, el fet de jugar mentre es fan altres activitats (com per exemple, xerrant alhora amb amistats o fent els deures o estudiant a les pauses entre partides) redueix l’eficàcia de la concentració; per tant, ni es tindrà una bona conversa, ni es jugarà tan bé ni, sobretot, s’estudiarà o es faran els deures amb atenció, ja que serà difícil dedicar-li l’enfocament que requereix.

Altres elements poden tenir una afectació menys evident, però igualment important: el cansament pel joc o la reducció de les hores de son, per posar dos exemples, afectaran capacitats com són l’atenció i la concentració.

Factors que modulen els efectes

Hi ha alguns factors que puguin fer que aquesta incidència negativa sigui menor, o que els impactes positius siguin majors?

Doncs, per una banda, i com ja explicàvem anteriorment, dependrà en gran part del tipus de joc, ja que no tots incideixen en les mateixes habilitats.

Per altra banda, el temps també serà important. Tant el temps que es passa jugant, com la freqüència de joc, o sigui, les vegades que es fa en un temps determinat. Mentre que jugar una estona curta de tant en tant pot ser estimulant, moltes sessions i/o sessions molt llargues de joc poden provocar l’efecte contrari.

També serà fonamental el context on es juga. No és el mateix jugar sola que amb amigues, en un entorn superestimulant o a casa en un entorn tranquil i relaxat, de manera competitiva o simplement com a entreteniment…

I per últim, el perfil de la persona jugadora: alguns factors com l’edat, la personalitat, o la capacitat d’autocontrol poden fer que sigui més o menys probable que aquests riscos es materialitzin.

Estratègies pràctiques per potenciar l’atenció

Tenint en compte els factors que poden potenciar o debilitar les capacitats d’atenció i concentració, podem establir algunes estratègies pràctiques per procurar sortir-ne ben parades.

Podem establir sessions de joc limitades en el temps i amb pauses regulars; així aconseguirem que les sessions siguin estimulants i no provoquin fatiga cognitiva.

Quan escollim els jocs a què volem jugar, podem triar jocs cognitivament estimulants i no jocs que premiïn l’acció immediata, ràpida i no reflexiva.

Podem triar el moment per jugar. D’entrada evitar jugar a videojocs quan fem altres activitats, especialment si requereixen estar concentrades i atentes. I, per altra banda, alternar els videojocs amb activitats físiques i socials, per donar estímuls diferents al nostre cervell.

Quines altres estratègies se t’acudeixen per a potenciar els beneficis i eludir els riscos?