Avui, cuidar-se sembla sinònim d’haver d’entrenar cada dia i exhibir el progrés a les xarxes. Inclús que vagi acompanyat de la paraula “fitness”, tot creant una cultura pròpia. Una cultura amplificada per centenars d’influencers, que han convertit el seu cos en un producte i les xarxes socials en l’aparador on mostrar-se.

Però aquesta moda, no és queda aquí. Lligat al fitness cada cop és mes habitual trobar altres coses que sembla que siguin imprescindibles en la persecució de l’èxit personal: llevar-se a les 5 del matí i establir una rutina de matí, tenir una disciplina molt estricte, seguir una filosofia de vida estoica, prendre suplements pre i post-entrenament…

Però, què hi ha realment darrere del fitness que veiem a les xarxes socials? És salut o és un negoci? I com afecta tot això la relació amb el nostre cos, qui som i les expectatives del que voldríem ser, especialment en un món on les pantalles filtren el que veiem?

Pantalles que modelen el cos

Com expliquem a aquí, i com probablement sabeu, els algoritmes afavoreixen els continguts que generen més visualitzacions i comparticions i especialment més diners (publicitat constant, vendes, etc.) o més interaccions (polèmiques, discursos d’odi…), així que el que se’ns ofereix està pensat per captar al màxim la nostra atenció i no està pensat per a millorar la nostra experiència, sinó la de qui en treu rendiment econòmic.

Així doncs les aplicacions premien imatges d’abdominals marcats, rutines extremes, etc. I aquests continguts ens poden generar admiració, però també ansietat. Seguir influencers fitness no és només seguir una persona: és seguir a una idea de com hauries de viure, menjar, dormir… i mostrar-te. En el món digital, el cos deixa de ser només nostre per passar a convertir-se en un producte a millorar i exposar constantment. Sembla que si no mostres l’entrenament, no l’has fet.

Salut o negoci?

Darrere del discurs de “vida sana” sovint s’hi amaguen la venda de programes d’entrenament, empreses que venen suplements, dietes o inclús roba esportiva. El problema doncs no és només el contingut que es consumeix, sinó el perquè: realment és una necessitat o només és el desig de semblar-nos als cossos que veiem a les xarxes socials? En un món cada cop més incert, controlar el propi cos pot semblar una forma de tenir alguna cosa segura. Però quan es converteix en una obsessió o en una exigència constant, pot ser quelcom negatiu per la salut, tant física com mental.

I si estar bé no depèn només de tu? I si cuidar-se no vol dir res més que viure millor?

Cal que repensem què vol dir cuidar-se. Potser no calen suplements de cap tipus, ni rutines estrictes, sinó moviment que ens agradi i ens faci sentir bé, alimentació que ens satisfaci i ens aporti els nutrients necessaris. Hauríem de poder moure’ns i menjar amb plaer i no amb culpa. I en aquest sentit, ens pot anar bé aconseguir espais lliures de pressió estètica, i per tant fer silenci digital pot ser una bona estratègia. A vegades, desconnectar del mòbil és més sa que beure un batut de proteïnes.