El cànnabis és una substància de la que xerrem molt sovint, especialment de les dues presentacions principals que es consumeixen de forma recreativa, la marihuana i el haixix. A vegades, per escurçar-ho, parlem dels porros. Principalment perquè és la forma més coneguda del seu consum, però això no vol dir que aquesta sigui la única manera de consumir-ne.

Quan diem que no és el mateix fumar-se un porro de haixix que menjar-se una porció de pastís fet amb marihuana, sembla molt obvi. Però és que no és el mateix, i ens ha de quedar molt clar. Però no es tracta només de que canvia la presentació o el format. És molt important saber que una mateixa substància (o variants d’una substància) pot funcionar de forma diferent, tenir efectes diferents i inclús riscos diferenciats segons la seva forma de consum.

I per a poder prendre decisions sobre si consumir-ne o no fer-ho, si potser s’ha d’esperar a un altre moment, una altra presentació, una altra companya, etc., o per minimitzar els riscos que hi ha en aquests consums, és interessant saber quines són aquestes diferències.

Avui explicarem què passa amb el cànnabis quan es menja. I per a fer una mica d’spoiler direm que és una de les maneres de consumir cànnabis que té més riscos immediats.

Presentació. Per què galetes i pastissos?

Una de les primeres coses que s’ha de saber és que el cànnabis és liposoluble, i no hidrosoluble; això vol dir que no es dissol o s’incorpora o es “desfà” en l’aigua (o ho fa només en unes condicions específiques), sinó que ho fa en quelcom que tingui greixos, com mantegues, llets animals, olis, etc. Per aquest motiu, la gent que en cuina ho acostuma a fer en dolços com galetes o pastissos.

Un altre tema, i potser per un futur article, són els processats que es poden comprar en algunes botigues o a internet, on la varietat d’allò que es pot aconseguir és molt més amplia. Les preparacions d’aquests productes haurien de ser amb mètodes professionals i proporcionant informació sobre la quantitat i la dosificació; sinó, els riscos poden ser molt elevats donat que les persones tendeixen a confiar-se quan compren quelcom amb aparença “professional”, com si algú ja hagués pensat en els riscos per elles.

Però tornant al tema de les galetes i els pastissos, primera alerta! Hem de tenir en compte que aquestes presentacions, que són molt llamineres i atractives, poden augmentar el consum que se’n fa pel propi fet de tenir gana o de que t’agradin els dolços.

 

 

Efectes

Quan el cànnabis produeix efectes perquè arriba al cervell a través de la sang; però quan aquest es menja entra al torrent sanguini a partir de l’aparell digestiu (i no pas dels alvèols pulmonars, com passa quan es fuma) on, per dir-ho d’una manera senzilla, els components es transformen i augmenten la seva potència.

Això vol dir diverses coses. Primer, que els efectes triguen molt més a aparèixer que amb el consum fumat (poden trigar aproximadament una hora, tot i que això variarà depenent de si s’ha menjat o no, de la varietat, etc.). Segon, que quan els efectes apareixen, acostumen a fer-ho de cop; es pot passar de 0 a 100 en molt poc temps. Tercer, que aquests efectes poden tenir una major intensitat i, sobretot, una sensació diferent a la que es té amb d’altres consums. I desconeguda per a persones que potser hagin fumat porros abans.

I quart, que els efectes poden prolongar-se durant hores, fins i tot entre 8 i 12 hores.

Així que, segona alerta! I en resum: els efectes poden trigar molt més a aparèixer, fer-ho de cop, ser molt intensos i durar moltes hores. No és pas la millor situació si teníem pensat anar a algun lloc de festa, si tenim plans amb gent o si a l’endemà hem de fer coses. A més, es tracta d’un viatge molt llarg; més motiu per evitar que sigui un mal viatge.

Dosificació

Amb els comestibles és molt difícil saber quina quantitat s’ha ingerit. Per una banda perquè habitualment es desconeix el que s’ha cuinat (quant cànnabis s’ha posat, de quina varietat, s’ha escalfat molt o poc -fet que pot afectar a la seva potència-, etc.). Però també perquè depenent de com es cuini, una porció pot contenir quantitats diferents a una altra porció (l’oli s’ha escampat de forma irregular, o s’han quedat alguns grumolls de mantega, etc.).

A més, quan els efectes triguen a aparèixer (com explicàvem abans) pot haver-hi l’impuls de menjar més perquè no s’està notant cap col·locon, i acabar amb una dosi molt més gran del que es pot gestionar.

Tercera alerta! Paciència i molt d’ull amb les dosis, millor menys (o res) que massa!

 

 

Accidents

I per acabar, una dada que és molt important! El consum de cànnabis amb comestibles és un dels motius més freqüents pel qual els i les joves acaben a l’hospital per reaccions adverses a les drogues. La sobredosificació, l’alta intensitat del viatge, la llarga durada dels efectes, i altres qüestions poden portar a una visita a urgències. Algunes persones s’han trobat amb efectes com taquicàrdia, ansietat, nerviosisme, i fins i tot atacs de pànic.

Quarta alerta, els mal viatges són freqüents!

En resum…

En resum, els comestibles no s’han de consumir com un porro perquè no són un porro, ni s’ha d’esperar que tinguin els efectes d’un porro. Si un porro està molt carregat, es pot parar el consum després d’una o unes calades o si la varietat de marihuana o el tipus de haixix és molt potent, es nota als pocs minuts i es pot aturar el consum. Com hem vist, menjar cànnabis funciona d’una manera molt diferent. Un cop s’ha ingerit, ja no hi ha marxa enrere.

Així que tenir tota aquesta informació present, i tenir en compte totes les alertes, ens pot servir per a prendre les millors decisions possibles per a nosaltres en cada moment!