Des de fa un temps hi ha força debat sobre quina és la millor edat per tenir un primer telèfon mòbil, especialment si és un smartphone. Potser haureu vist experts i expertes, professionals, educadores… i també tertulians de diferents mitjans, parlant del tema en els darrers mesos. A partir dels 12? Dels 16? O dels 18? No cal esperar tant, millor a primer d’ESO? Mínim fins segon d’ESO? Depèn de cada adolescent i jove, però quan?
Ho hem pogut veure a xarxes, llegir a la premsa, escoltar a la ràdio, seguir a la televisió o simplement en una conversa a casa la nostra àvia. Així que aquest debat ha arribat a moltes cases i ha fet que moltes famílies es plantegin seriosament quan és el millor moment per a què la seva filla o fill, tingui el seu primer mòbil. I, potser, aquesta persona, ets tu. Pot ser que, particularment, no t’interessi el mòbil i el debat et sigui indiferent, però també pot ser que sí, i molt!
En tota aquesta conversa… Com t’afecta? Quin paper hi tens i què podries proposar?
Quina edat? En quin moment?
Havies donat per fet que abans de començar l’institut tindries mòbil, com la teva germana, i al final, no. Després va venir la idea que pogués ser un regal de Reis pel Nadal de primer d’ESO i, tampoc. I ara, resulta que estàs a segon d’ESO i encara et diuen que potser t’has d’esperar un any més? A tu et sembla més un càstig que una altra cosa…
Potser tens raó de pensar que és injust, i que amb la teva germana gran no va haver-hi tan debat quan l’estiu abans d’anar a l’institut li van comprar un telèfon mòbil. Però potser fa 6 anys no hi havia la informació, ni els debats (o reflexió), ni l’interès que hi ha ara per part de moltes famílies de decidir (de forma conscient) quan i com comprar un mòbil. És importat aprofundir en quins són els seus motius per voler retardar aquesta adquisició i, també, quins són els teus per voler-lo com més aviat millor.
Alguns arguments per retardar al màxim el mòbil són: l’impacte en la salut mental, la difícil gestió de les interrupcions, l’accés a determinades aplicacions o continguts, la dificultat de no passar-se del temps que es recomana, l’empitjorament de la concentració, les afectacions al son, els efectes negatius en els estudis, la relació amb d’altra gent o allò que motiva i activa… En realitat no són arguments tan diferents per a altres tipus de pantalles, oi? La diferència és que el mòbil sembla que s’hagi de tenir sempre a sobre, 24/7, i això encara ho fa tot més difícil.
Per altra banda, algues famílies volen el mòbil per a poder contactar amb fills i filles, oi? És a dir, saber on són, què fan, amb qui estan o que els puguin contactar si necessiten res. Això pot coincidir amb el moment o el fet de poder començar a anar sols o inclús sortir de nit. Però inclús aquests motius no es corresponen a una edat concreta, i a cada casa poden ser diferents.
Ho sentim, però la recomanació general és que les pantalles, i especialment el mòbil, es donin com més tard millor i com més grans millor, perquè com més madura és una persona, més facilitat tindrà per a fer-ne una bona gestió. Però també perquè cada cop s’és més conscient que les pantalles estan molt dissenyades per captar al màxim la nostra atenció i fer-nos-hi passar el màxim temps possible, i això té riscos, també per a la salut.
Quines propostes tens tu?
Sents que si no tens mòbil, et quedaràs fora de tot. No és que pensis que les teves amistats deixaran de ser-ho si no en tens, sinó que t’adones que no saps de què van algunes converses, que t’agradaria comentar i compartir més coses i no haver de preguntar de què parlen i que no és el mateix dependre sempre dels altres per connectar-te al perfil que, en el fons, ja tens.
A algunes persones adolescents tenir mòbil els fa sentir que estan més a dins del grup, perquè allò que més posen en valor és relacionar-se. Així que no ets cap “bitxo raro” si vols un mòbil per estar en contacte amb els teus amics i les teves amigues. Però formes de relacionar-te amb els teus amics i amigues n’hi ha moltes (sense pantalles, també, oi?). Les pantalles poden ser una drecera, però no són una necessitat, són un desig, i està bé recordar-ho.
Reconèixer aquest desig, més que procurar convèncer a qui ens cuida que és una necessitat, pot ser un primer pas per plantejar la conversa amb les nostres mares, pares o tutores. Ser honestos amb el que volem és important i ajuda a comunicar-nos millor. I a reflexionar i argumentar amb més profunditat, també.
Així que, potser s’ha d’anar una mica més enllà. Si la família està preocupada perquè el mòbil “enganxa molt” (que és ben cert), potser està bé que els plantegis “per a què el vull” i “com el vull utilitzar”.
Per a què el vull? Cal sincerar-se i millor no inventar-se excuses. Per relacionar-se amb altres i per avisar si passa alguna cosa, però també per: jugar, fer fotos, veure vídeos, descarregar-se apps… ?
Com el vull utilitzar? Només per trajectes nocturns. O… cada dia a totes hores, a casa, al carrer, a tot arreu…?
Cal sincerar-se amb els altres, però sobretot amb un mateix, perquè només així podrem fer propostes realistes.
Pot ser una decisió consensuada?
Cada casa és un món. No sabem si tenir (o no) mòbil pot arribar a ser una decisió consensuada en el vostre cas, això depèn de cada família, però us animem a que ho parleu i prengueu compromisos conjunts. El xerrar i prendre decisions com a família és quelcom que s’ha d’anar practicant.
La iniciativa de parlar-ho la podeu prendre també vosaltres. Heu provat de convocar una trobada familiar per a parlar-ne conjuntament? Heu provat de plantejar propostes concretes i realistes? Proposar exemples de com ho fan altres famílies? Proposar compromisos que s’ajustin a les necessitats de casa?
Com fem una proposta concreta?
Tenir un telèfon mòbil hauria de comportar, també, responsabilitats sobre l’aparell i el seu ús. Una manera de gestionar-ho pot ser a través d’una mena de contracte o normes per a totes les persones de casa que tenen mòbil (a la gent adulta tampoc li és fàcil, sovint, gestionar-lo). Aquesta idea no és nova i de segur en trobareu exemples!
Algunes preguntes a respondre a través del contracte, les normes o els compromisos que preneu, poden ser:
- Quan es pot fer servir el telèfon mòbil i quan no? (moments, espais, activitats…)
- Per a què es pot utilitzar? Hi ha alguna restricció d’aplicacions o continguts? (Hi ha aplicacions que estan vetades? Què passa amb les que generen despeses econòmiques?)
- Com l’utilitzarem per comunicar-nos entre els membres de la família? (Només ens trucarem? Tenim un grup?)
- Qui assumeix el cost de l’aparell? De qui és la responsabilitat de tenir cura i reparar-lo si cal?
- Si tenim alguna dificultat o situació desagradable a través del mòbil, com ho gestionarem?
- Què passa si s’incompleixen les normes?
Podem aprofitar aquesta trobada per reflexionar també sobre quins usos es fan del mòbil per part de tots els membres de casa que en tenen i plantejar, potser, algunes mesures si veiem que ens estem passant de temps 😉
I si encara voleu anar a la trobada familiar amb els deures més fets, els podeu recomanar aquestes dues guies a les vostres famílies: [1] i [2]