El tabac és una d’aquestes drogues en les que es veu clarament que “controlar” no és quelcom que sigui massa possible…

Potser coneixeu a gent fumadora, inclús a persones que van començar a fumar fa no massa. Si us hi fixeu, o si parleu amb elles, veureu que amb això del tabac van començar a fumar alguna cigarreta algun dia més “especial” i aviat van passar a fumar-ne dos, i després potser tres… després de molt poc temps, ja eren molts “dies especials”, i després de poc temps, tots els caps de setmana, i després els dies d’entre-setmana també… Amb el tabac, cada vegada i progressivament, es va fumant més i més i més…

La nicotina genera un efecte al cervell que fa que aquest necessiti constants “recordatoris” de la sensació que està tenint, per a seguir produint els seus efectes; és a dir, que constantment se li administri una “altra dosi”. És en aquest sentit que genera abstinència quan no es fuma, l’organisme reacciona al no fumar i el cos “ho passa malament”, així que necessita tornar a fumar de nou per a treure’s aquest malestar.

Però a més d’això hem de tenir en compte que amb el fumar també es genera un hàbit, i és que per a moltes persones es converteix en una espècie de “ritual” (fumar després de…, fumar amb…, fumar quan…) que intensifica més la reacció del nostre cervell quan s’estan fent aquestes activitats i no es fuma.

Amb el tabac, cada cop es fuma més i més i més… així que potser la millor manera de “controlar” és precisament el no fumar.