Durant moltíssims anys fumar tabac estava associat a diferents estereotips: rebel·lia, transgressió, maduresa, etc. Les pel·lícules, les sèries, els anuncis, els videoclips i fins i tot les novel·les van convertir el tabac en un símbol. Però en els últims anys alguna cosa ha canviat.
Per molta gent jove, fumar ja no és quelcom atractiu i es relaciona amb una imatge antiga i poc saludable: el tabac fa mala olor (sempre n’ha fet!), deixa rastre a la roba (i això es nota), molesta a la gent que no fuma (i a la que fuma sovint també) i pot provocar malalties i afectacions de salut diverses.
Però tot i així, la nicotina continua present i inclús torna a guanyar terreny. Potser les adolescents d’ara fumen menys tabac que les anteriors, però això no vol dir necessàriament que es consumeixi menys nicotina. De fet, en molts casos sembla que passa just el contrari.
La re-invenció de la nicotina
Si al 1994 el 60% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys havien consumit tabac algun cop a la vida, al 2025 aquesta dada havia descendit fins al 27%. Una reducció del 55%! Però aquestes dades no tenen en compte el consum de vàpers, snus o altres maneres (o dispositius) de consumir nicotina, que són les que han canviat completament el panorama.
Amb els vàpers, sembla que l’atracció està en l’aparell. La nicotina ja no ha de tenir el mal gust del tabac, sinó que pot tenir gust a mango, síndria o llaminadura i la olor que deixa, tot i continuar sent invasiva, no és tant desagradable. A més un paquet de tabac es nota molt, però els vàpers són més discrets i inclús són més bonics!
Però el canvi no es queda només en aquests aspecte “tecnològic”, l’aparell té una implicació directa en la manera de consumir la nicotina.
Del fumador al vapejador
Abans consumir la nicotina amb el tabac implicava un temps, un ritual molt visible: sortir a fora, encendre un cigarret i fumar-lo fins a acabar-lo. Ara el consum a través del vàper es pot fer fragmentat, de manera constant i de manera molt més discreta i ràpida que una cigarreta. No cal trobar un moment de pausa, qualsevol moment pot ser “un bon moment”.
Així doncs, una de les grans diferències dels nous formats de consum de nicotina és que faciliten un consum molt més continu. Un vàper no té un inici i un final tant evident com les cigarretes.
Això ha canviat la relació amb la nicotina. Ara, moltes persones fan petites calades durant tot el dia, sense arribar a tenir la percepció d’estar “consumint”. És una presència constant. Per tant, es pot donar la circumstància que hi hagi persones que visquin amb la contradicció de dir que no fumen, però alhora es troben consumint nicotina tots els dies i durant moltes hores.
“És millor que fumar”
Molta gent consumeix vàpers amb la idea que són menys perjudicials que el tabac tradicional. I és cert que alguns riscos poden ser diferents o menors en determinats aspectes. Però que sigui “menys perjudicial” no vol dir que no ho sigui gens.
La nicotina continua generant dependència. I com ja hem comentat, els formats actuals de consum poden facilitar consums molt més freqüents. Això és especialment preocupant entre aquelles persones que potser mai haurien començat a fumar cigarrets convencionals però sí que han començat a fer servir vàpers.
Els vàpers ja estan pensats així, precisament per això, fer-los atractius per aquelles persones que no fumen i per tant difícilment veuran atractiu el tabac: gustos dolços, absència de fum dens, facilitat i discreció d’ús, etc. És a dir, tots aquests “avantatges” fan que la barrera d’entrada a la nicotina sigui molt més baixa.
La generació que ha canviat… el format
Potser el més paradoxal de tot plegat és que moltes persones joves tenen més consciència crítica sobre la salut que generacions anteriors: fan esport, cuiden l’alimentació, parlen i tenen cura de la salut mental i es qüestionen més alhora d’involucrar-se en conductes que poden tenir molts riscos. Però al mateix temps conviuen amb una presència constant de nicotina completament normalitzada, perquè el consum actual ja no té l’aspecte que tradicionalment s’associava al tabaquisme.
Potser la pregunta ja no és si hi ha una generació que deixa enrere la dependència de la nicotina sinó una generació que simplement li ha canviat el format.