Que l’alcohol és una substància depressora és quelcom més o menys conegut, potser perquè ho hem llegit en un article, per alguna publicació a les xarxes socials, o perquè ens ho van explicar fa anys en un taller…
Però sovint, molta gent creu que els seus efectes són estimulants. I és que ho pot semblar perquè, a vegades per experiència o socialment, la imatge que tenim d’algú quan beu alcohol és que està més animada, que balla més, que li és més fàcil xerrar amb altres o que diu les coses que pensa sense gaires filtres.
Aleshores… En què quedem? És depressor o és estimulant? És depressor amb efectes estimulants? És estimulant amb efectes depressors?
Del final cap a l’inici
Quan diem que l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central, volem dir que, en general, fa que el cervell funcioni més lentament. Per això quan algú ha begut alcohol, i és especialment visible i evident quan aquesta persona està borratxa o intoxicada, podem observar que els seus reflexos empitjoren, li costa més coordinar moviments com caminar o escriure un missatge amb el mòbil, la conversa és més lenta perquè hi ha funcions mentals que van més a poc a poc…
En una nit de “festa”, aquests efectes depressors els observem de manera molt evident cap al final o, almenys quan ha passat una bona estona. Però si ens fixem en el moment que algú comença a beure, els efectes percebuts sovint tenen a veure amb estar més animades, més sociables, més segures de si mateixes o amb sensació d’eufòria.
Així, una primera conclusió a la que podríem arribar és que els efectes estimulants es donen especialment quan el nivell d’alcohol a la sang està pujant, mentre que els efectes depressors apareixen més tard.
Una muntanya russa d’efectes
Així doncs, en un primer moment l’alcohol pot tenir efectes estimulants derivats de la inhibició d’àrees del cervell relacionades amb les conductes que explicàvem. Però després d’aquesta fase inicial, es van deprimint més i més àrees del cervell i apareix la descoordinació, la reducció de la velocitat de reacció, la disminució del control i, per tant, poden aparèixer conductes de risc. És una mena de muntanya russa química derivada de la depressió del sistema nerviós amb efectes estimulants inicialment i depressors després.
En resum, l’acció sobre el sistema nerviós és la mateixa però els efectes percebuts de l’alcohol són bifàsics; és a dir, no té un únic efecte lineal, sinó que evoluciona en dues fases diferenciades, en aquest cas dos efectes diferents, o inclús oposats, segons la fase o la dosi de consum.
“L’alcohol té un efecte bifàsic: al principi pot semblar estimulant (eufòria, desinhibició), però a mesura que passa el temps predominen els efectes depressors.
Entendre-ho per decidir millor
Quan algú que beu alcohol entén que aquella sensació d’”animar-se” no és màgia ni casualitat, sinó que són reaccions químiques que es donen al cervell, entén que tot i tenir uns moments estimulants, aquests són el pas previ i l’avantsala dels efectes depressors, la baixada de després.
Entendre que una substància com l’alcohol té aquesta experiència bifàsica ajuda a explicar experiències i conductes aparentment contradictòries, comprendre millor les dinàmiques de consum i, sobretot, prevenir i gestionar riscos. És a dir, saber com funciona no és per dramatitzar, ni per moralitzar. És per poder decidir amb més informació i de manera més realista i pragmàtica. Perquè quan entens com funciona una cosa, tens més capacitat de gestió sobre ella.
Així doncs, també et pots començar a fer preguntes: què estic buscant quan bec? Cerco la sensació interna que provoca o la dimensió social relacionada amb el consum d’alcohol? Realment necessito això per passar-ho bé?
En ambients com discoteques o festes, l’alcohol pot augmentar la sensació d’energia i sociabilitat, tot i que aquests efectes són temporals i formen part de la fase inicial.