Com segurament has comprovat en la teva pròpia pell, durant la infància i l’adolescència es produeixen molts canvis. Precisament per això és un moment en què es poden detectar algunes afeccions de salut que, tot i que poden afectar a la població de qualsevol edat, solen presentar-se majoritàriament en edats primerenques. Una d’aquestes pot ser el TDAH.
En algunes situacions i per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb qualsevol afecció de salut, es poden prescriure diferents tractaments: psicològics, psicopedagògics, farmacològics, de fisioteràpia o de teràpia ocupacional… Aquests tractaments poden ser complementaris i simultanis.
Com també és possible que estiguis comprovant, l’adolescència es caracteritza per ser una etapa de la vida on es produeixen altres canvis, aquells que tenen més a veure amb el pas cap a l’edat adulta. Canvis físics i psicològics, més o menys evidents, però també canvis socials o inclús culturals. Per exemple, les primeres quedades sense supervisió adulta, les festes i, a vegades, el fet de provar o consumir substàncies com la nicotina o l’alcohol.
I davant d’això, ens poden sorgir dubtes de què passa amb la interacció entre alguns fàrmacs i l’alcohol.
EL TDAH
En aquest article, i per com ja deus saber pel títol que té, ens centrem en un diagnòstic en concret: el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, conegut per les sigles TDAH. El TDAH es considera un trastorn del neurodesenvolupament. I què vol dir això, per a qui no conegui ja el TDAH? Doncs un trastorn és un estat de salut que es considera diferent a la norma (si entenem norma com el què li passa a la majoria de les persones) però que no té per què ser una malaltia. I, neurodesenvolupament fa referència a com funciona el sistema nerviós, en el cas que ens ocupa, específicament el cervell.
Sovint les persones amb aquesta condició reben aquest diagnòstic durant la infància i l’adolescència i, a vegades, el personal mèdic recomana el tractament farmacològic, com a complement de la psicoteràpia (és a dir, tractament amb un o una terapeuta). Això es fa, com sabeu alguns i algunes, per tal d’alleujar alguna simptomatologia (un conjunt de fenòmens que les persones perceben).
SISTEMA NERVIÓS i TDAH
El sistema nerviós és l’encarregat de controlar totes les activitats del cos. Bàsicament, i de manera resumida, el què fa és recollir informació i respondre-hi. Està format per diferents òrgans, i aquests òrgans, alhora, estan formats per les neurones, que són les cèl·lules del sistema nerviós.
Doncs les neurones són les encarregades de transmetre la informació per tot el sistema nerviós. I com ho fan? Per comunicar-se entre elles s’envien unes molècules conegudes com a neurotransmissors. Per a poder explicar-ho de manera més o menys fàcil, farem servir dues neurones com a exemple: els hi direm neurona A i neurona B.
La neurona A envia els neurotransmissors necessaris a la neurona B per a poder transmetre el missatge. La neurona B acull aquests neurotransmissors i activa una resposta cap a la següent neurona (imagina’t la neurona C). Un cop això ha succeït la majoria dels neurotransmissors que estaven a la neurona B, tornen cap a la neurona A i es preparen per si han de tornar a sortir.
En alguns casos, podria passar que la neurona emissora (neurona A) no envia prou neurotransmissors a la neurona receptora (neurona B). En altres casos, pot ser que els receptors de la neurona receptora (neurona B) no estiguin prou actius i no recullin els neurotransmissors. O també podria ser que la part dels neurotransmissors que reabsorbeix la neurona emissora (neurona A), sigui molt ràpida i en molta quantitat i, per tant, no es realitzi una bona connexió amb la neurona receptora (neurona B). Aquest tipus de “situacions” són les que es donen en el cas del TDAH.
Com que les neurones no és toquen entre sí, necessiten fer aquests intercanvis de neurotransmissors per enviar els missatges a través del sistema nerviós.
MEDICAMENTS PEL TDAH
Un cop sabem què passa amb la comunicació del sistema nerviós podem entendre una mica millor com funciona la medicació en aquests casos. El que cerquen els fàrmacs és la millora de la comunicació entre les neurones. Mitjançant diversos mecanismes: ajudant a enviar més neurotransmissors entre la neurona emissora i la neurona receptora, facilitant que la neurona receptora es quedi amb més neurotransmissors dels que ha enviat la neurona emissora, o bé alentint l’absorció de la recaptació de la neurona emissora dels neurotransmissors que ha enviat, donant més temps a la neurona receptora per rebre’ls.
Així, alguns efectes que tenen sobre el sistema nerviós es tradueixen en augmentar l’estat d’alerta, l’atenció o els nivells d’activitat motriu i cognitiva.
MEDICAMENTS I ALCOHOL
Podríem acabar ràpidament dient que, en general, barrejar els medicaments per al TDAH i alcohol està desaconsellat. Però a ElPep ens agrada explicar el perquè de les coses, així que som-hi, anem a fer-ho en detall. Per concretar, principalment, es recepten tres medicaments diferents: metilfenidat, atomoxetina i lisdexamfetamina, però per no allargar-nos en excés, agruparem alguns riscos que tenen en comú. Si ho vols consultar individualment, pots mirar-ho als següents enllaços: alcohol i metilfenidat, alcohol i atomoxetina i alcohol i lisdexamfetamina.
El primer dels riscos és que aquests fàrmacs i l’alcohol provoquen efectes contraris sobre el sistema nerviós. És a dir, pot ser que es notin menys els efectes de l’alcohol i, per tant, que s’acabi consumint més quantitat. Això pot afavorir tenir una intoxicació per alcohol.
Per altra banda, més enllà d’això, si s’està prenent algun d’aquests medicaments i es beu alcohol també poden aparèixer o potenciar-se estats d’ansietat o nerviosisme extrem, causant confusió i, fins i tot, convulsions.
També hi ha risc cardiovascular, és a dir, del cor o dels vasos sanguinis. La barreja d’alcohol (que provoca fluctuacions en la pressió arterial) amb aquests fàrmacs es pot traduir en palpitacions, alteracions del ritme cardíac -inclús arrítmies- i augment de la pressió arterial.
Com que tant l’alcohol com els fàrmacs es metabolitzen al fetge, si es combinen es corre el risc de toxicitat hepàtica, que pot suposar diferents problemes de salut, alguns d’ells greus.
Finalment, però no menys important, es poden contrarestar els efectes de millora de la simptomatologia que causa la medicació, com la dificultat per mantenir la concentració i, per tant, que empitjori tant l’estat emocional com la funció cognitiva i la presa de decisions de la persona i que, en conseqüència, es puguin donar comportaments impulsius o perillosos.
Medicació habitual per al TDAH a l’estat espanyol
EN CONCLUSIÓ
Pel consum de substàncies conèixer-se a un mateix o una mateixa és una part fonamental. Com ja saps, si prens alguna de la medicació indicada per al TDAH, tenir presents els riscos que existeixen si es consumeix alcohol és bàsic.
Com dèiem, la nostra recomanació sempre serà evitar el consum d’alcohol. Si decideixes provar-lo, però tens dubtes, sempre pots consultar-ho amb el personal mèdic que t’acompanya en aquest procés. Et recomanaran el mateix, però haurien de poder-te indicar com minimitzar els riscos en el teu cas específic. No sempre és una conversa fàcil, però t’animem que siguis el màxim transparent amb el personal mèdic i, si no hi estàs còmode, demanis un canvi al teu CAP o a altres serveis.
Per altra banda, consumir qualsevol substància no hauria de ser una necessitat per passar-ho bé, i tot i la normalització de la qual gaudeix l’alcohol, sempre pot estar bé reflexionar sobre el consum que veiem al nostre entorn i en si ens estem perdent realment alguna cosa o no. No consumir alcohol pot ser un tret d’identitat i personalitat interessant, també sortint de festa.