Començarem amb una altra pregunta: quant dura un telèfon mòbil?

La resposta dependrà de l’any de fabricació i de la qualitat; els dispositius antics poden durar entre 5 i 10 anys i els actuals entre 2 i 5. A partir d’aquest temps, segurament ja no es pot actualitzar el seu software, o ha disminuït la velocitat del seu sistema, o la bateria ja no aguanta massa temps o es carrega molt lenta, o la memòria està completa… us sona tot això?

Bé, això és així perquè les productes electrònics (i no només electrònics!) estan programats per la seva durabilitat, per que amb el pas del temps es vegi afectat el seu rendiment, no es permetin més actualitzacions o es desgastin els components (entre d’altres).

Tot i així, les dades ens diuen que a Europa ens canviem el mòbil de mitjana un cop l’any. Això significa que hi ha molta gent que se’l canvia quan es trenca o ja no funciona (cada 3-5 anys), però que també hi ha moltes persones que se’l canvien més d’un cop cada any, segurament responent a raons de moda o desitjos de tenir un terminal més actual. Tant és així que països com Espanya, Nova Zelanda o Ucraïna tenen més telèfons mòbils que habitants (a Espanya hi ha 54,34 milions de dispositius i té 47,3 milions d’habitants).

Totes aquestes dades quin impacte tenen al nostre planeta?

Doncs per començar, és necessari que parlem de quins materials estan fabricats aquests aparells. Parlarem en plural perquè un telèfon mòbil el componen diferents elements: metalls, metacrilat, alumini, plàstic i cristall líquid (en ordre segons la quantitat). De tots aquests metalls que porta, la majoria són potencialment nocius i contaminen el medi ambient i la salut de les persones. Bàsicament estem parlant de 14 metalls essencials: plata, cadmi, cobalt, crom, coure, indi, liti, magnesi, níquel, plom, platí, toluè i zinc. Per aconseguir aquests materials s’han d’extraure de la terra i es troben generalment a països del sud on, moltes vegades, la seva extracció provoca la mort de persones (inclosos nens i nenes) i la contaminació del seu entorn. De fet, almenys 4 d’aquests elements sabem del cert que s’obtenen de zones en conflicte i són coneguts com els «minerals de la sang» (per les morts que provoquen): l’estany, el tàntal, el tungstè i l’or.

Llavors, si contenen materials tan nocius, on van a parar quan ja no els utilitzem?

Tots els residus electrònics haurien de gestionar-se correctament per que no arribin a contaminar el nostre planeta, però malauradament, avui en dia només es gestiona una part molt petita (el 17,4%). La resta, s’envia de manera il·legal a països empobrits sota l’argument de que són productes de segona mà. La veritat però és que són aparells electrònics que els països del nord no volen reciclar (val molts diners, o no tenen la tecnologia suficient); de fet alguns metalls és impossible reutilitzar-los (com el liti) ja que una vegada s’han utilitzat perdent totes les propietats, però continuen sent molt contaminants.

Així que moltes de les zones més empobrides del món s’han convertit en deixalleries gegants on moltíssimes persones es dediquen a intentar recuperar els metalls per poder vendre’ls. De fet sobretot hi treballen dones (segons la OMS 12,9 milions) i nenes i nens (més de 18 milions), ja que al tenir les mans més petites poden manipular millor els materials. En aquests abocadors sense control o il·legals no hi ha recursos per fer un tractament adequat dels residus i les persones que hi treballen estan exposades a materials molt tòxics que afecten a la seva salut, sobretot a dones embarassades i nenes i nens, ja que són més vulnerables a les substàncies tòxiques i afecten al seu desenvolupament i pateixen greus conseqüències que, en moltes ocasions, arriben fins la mort o mort del fetus.

La major part d’aquest abocadors es troben a l’Àfrica, però un dels més grans és el de Agbogbloshie, a Ghana, on cada any acaben uns 5 milions d’aquests aparells procedents d’Europa, Estats Units o Xina entre d’altres.

Vull un mòbil nou? O existeixen altres opcions abans de comprar-me’n un?

La majoria d’aparells electrònics es poden reparar i existeixen moltes maneres d’aprendre’n o llocs on ens ensenyen i ens deixen les eines necessàries per fer-ho. A més, pot resultar un aprenentatge molt divertit i interessant de conèixer! També hi ha altres opcions com els aparells de segona mà o reacondicionats, que a més tenen un preu més econòmic i estarem allargant la vida de l’aparell, segur que és una idea una mica més amable amb el medi ambient!

El que sí que ens hauríem d’encarregar és de portar-los sempre a la deixalleria quan ja s’ha quedat totalment inservible, ja que allà segur que poden separar bé els materials. Però el que sí que és segur és que existeixen moltíssimes opcions per a que intentem fer aquesta roda contaminant i explotadora una mica més petita, perquè realment som nosaltres qui podem fer que tot això canviï.

Repensem-ho!